Manuel Valls: "Si Maragall guanya i pacta amb Colau serà un desastre econòmic per a Barcelona"

L'alcaldable i ex primer ministre francès reconeix que la diputada Mariluz Guilarte no era la seva primera opció com a número 2 de la llista i declina aclarir si va oferir-li a Carmen Andrés (PSC)

Manuel Valls rep al TOT Barcelona a la seva seu de campanya, als Jardinets de Gràcia. Com ell mateix sol explicar, des del balcó es veu la Torre Deutsche Bank, que havia de ser un hotel de luxe abans de la moratòria d'Ada Colau. Parquet caoba, mapes metropolitans gegants i fotografies panoràmiques –per exemple dues de Diagonal Mar i del Fòrum, fetes des d'un dels gratacels– decoren els espais de treball, que aquests dies són un bullici de cartells, photocalls i personal amunt i avall. El seu despatx és sobri i quan aixeca la vista de la taula té al davant una fotografia imponent de l'escenari del Liceu vist des de les bambolines.

L'equip li havia preparat uns apunts d'argumentari en targetons de colors, però en asseure's s'adona que són en castellà i crida a una secretària per reclamar-li que els hi porti traduïts al català immediatament. Durant la conversa no els consulta ni un sol cop, té molt clar què pensa i què respondre a cada pregunta. De fet, l'entrevista té uns quants moments d'esgrima. Sense aixecar la veu, a l'alcaldable li agrada fer advertències a la periodista, subratllar la diferència d'edat i lluir veterania.

Les enquestes, primera pregunta obligada: les que s'han anat publicant apunten que la seva llista podria acabar 3a o 4a força, lluny del xoc de blocs que s'augurava a la tardor.

Falten més de dues setmanes per la votació i hi ha molta indecisió. Hi ha partit. La gent no repetirà el vot de les generals, n'estic convençut. Les enquestes que ens importen són les nostres qualitatives, el que ens diu la gent sense cap 'cuina' estadística: demanen un canvi potent i que la ciutat sigui més segura, neta i alegre. Estic segur que els puc convèncer dels dos reptes que té Barcelona: en el model de ciutat hi ha una alternativa clara entre Ada Colau i el que jo presento i sobre el futur de Barcelona a Espanya i Europa hi ha un debat clar entre Ernest Maragall i jo. Sóc qui més pot impedir la victòria de l'independentisme, que pactaria després amb Ada Colau.

Les seves 'enquestes qualitatives' diuen si VOX entrarà a l'ajuntament? La fragmentació de la dreta ha estat decisiva en els resultats del 28A.

VOX ha sigut un element molt important el 28A, que explica el vot de rebuig i de temor. Però el 26M el problema no serà VOX. Ho sabríem, ja.

Com ho sabríem?

A través del resultat de fa deu dies.

M'acaba de dir que la gent votarà molt diferent al maig…

No cregui un sol segon que em pot posar en una contradicció. Amb el resultats del 28A i les enquestes actuals, encara que la gent canviï de vot, el que han de tenir al cap els barcelonins és que si Maragall guanya i pacta amb Colau serà un desastre polític i econòmic per a Barcelona. El nacionalisme porta divisió, separació i conflicte i a Barcelona això no ho necessitem.

Manuel Valls: "Un dia em diuen que m'estic allunyant de Cs i l'endemà, que hi ha massa Cs. Però la contradicció no la tinc jo sinó aquests comentaris"

Va presentar fa pocs dies la marca amb la que concorrerà: Barcelona pel Canvi - Ciutadans. I compta amb 5 candidats de Cs entre els 10 primers de la llista. Per ser un alcaldable 'independent', quant pes de Cs!

Sou extraordinaris, els periodistes esteu obsessionats. També podria haver dit que entre els 15 primers hi ha 7 candidats de Cs. La proporció és semblant. Sóc l'únic que presenta una llista tan plural i transversal. I tinc el suport de Ciutadans, sí, és un soci molt important. No me n'amago: estan presents a la llista i fins i tot Inés Arrimadas la tanca de forma simbòlica. Tinc dos altres partits que em donen suport, molt diferents: UPyD i Lliures. Un dia em diuen que m'estic allunyant de Cs i l'endemà, que hi ha massa Cs. Però la contradicció no la tinc jo sinó aquests comentaris. La transversalitat és moderna i interessant però de vegades no s'entén, la gent està molt acostumada a les sigles.

La seva número 2, Mariluz Guilarte, és diputada de Cs i experta en economia i relacions internacionals. Una elecció que va generar sorpresa, perquè uns dies abans va avançar que havia triat una “dona de perfil social”. Tenia una altra persona en ment? És cert que va proposar el 2 a la regidora socialista Carmen Andrés i ella s'ho va arribar a rumiar?

El que compta és el resultat de la llista, no la cuina. És veritat que vam canviar de número 2. Vaig pensar que Guilarte tenia un bon perfil per la seva experiència al Parlament. De perfil social en tenim Celestino Corbacho i jo mateix, que hem governat ciutats molt difícils. I la Noemí Martin, número 8, també té un recorregut interessant i és veïna de Ciutat Meridiana. No comento res sobre Carmen Andrés. He tingut contactes amb molta gent perquè volia transversalitat del centre-esquerra fins al centre-dreta. M'hauria agradat tenir encara més perfils i que la llista fos més llarga, però només hi ha 41 llocs!

Manuel Valls en un moment de l'entrevista / Jordi Play

Manuel Valls en un moment de l'entrevista / Jordi Play

Ada Colau li va llançar una pregunta molt directa a través de Youtube: qui finança la seva campanya, que li permet pagar-se una seu al passeig de Gràcia amb Diagonal?

Em sembla que la seu dels comuns, al carrer Marina, és molt més cara. El nostre finançament té molt a veure amb la independència de la llista: vam crear una associació per recollir donatius. No són d'empreses, no és possible per llei: han de ser de persones físiques i no jurídiques. I des de 52 dies abans de les eleccions, també comptem amb aportacions de Ciutadans. Necessitem a Cs perquè és un soci polític, però també per tenir representació als debats.

A la seva web diu que donant més de 250 euros es té dret a un sopar-col·loqui amb vostè. Quants n'ha fet, doncs?

Hahaha… Suposo que ha passat, perquè he fet tants dinars, sopars i col·loquis… Hem tingut ja trobades, sí.

Ha transcendit que la seva candidatura fa trucades automàtiques amb la seva veu, que s'han titllat d'spam telefònic. No és mètode molt intrusiu?

Al contrari, és molt poc agressiu i molt pedagògic. Molts barcelonins han rebut aquestes trucades al mòbil. Vaig gravar jo el missatge, en català i en castellà. Primer se'ls preguntava si volien escoltar el missatge o no, després podien triar l'idioma i finalment si volien ser contactats o enviar reaccions. No els demanàvem el vot. Funciona i altres candidats també ho fan. Cal arribar al màxim de gent. Hi ha un milió d'electors!

Al programa electoral consta una mesura específica sobre l'ús del català: “Farem una aposta decidida pel bilingüisme institucional”. Malgrat ser cooficials, el català té encara avui molta menys presència pública que el castellà. Si vostè és alcalde, en reduirà l'ús a les comunicacions de l'Ajuntament?

El bilingüisme no és reduir, no seria una política contra el català. Barcelona és una ciutat catalana, espanyola i global. A l'espai públic es parlen moltes llengües i hi ha tolerància quasi sempre. I és veritat que la web municipal és trilingüe. Però em sembla molt important apostar pels dos idiomes en la cultura i la informació.

Manuel Valls: Cal que hi hagi sempre bilingüisme en la informació als casals de gent gran o al centre cívic

Avui cap castellanoparlant es queda sense rebre una informació municipal perquè estigui escrita en català en una banderola o un tríptic. Més del 95% de la població barcelonina entén el català. 

S'ha de reforçar el bilingüisme, per això ho proposem. Molta de la informació penjada als cartells i banderoles és en català, en efecte. El canvi seria que tothom tingui la possibilitat, tant gent d'aquí com de fora, de rebre la informació.

El major repte del català és l'ús popular al carrer, la percepció d'utilitat. Que les institucions l'utilitzin, el prestigia i anima als nouvinguts a aprendre'n.

N'aprendran de totes maneres! Per mil coses, per les escoles o per fer oposicions. El bilingüisme és prestigi per la ciutat, n'estic convençut. L'hem de reforçar en tots els sentits. És veritat que hi ha pares que demanen que es respecti la llei d'immersió lingüística a les escoles públiques i com veurà no en parlem al programa electoral. Però cal que hi hagi sempre bilingüisme en la informació als casals de gent gran o al centre cívic. És una riquesa, no va contra ningú.

Manuel Valls, a la seu de campanya de la candidatura, als Jardinets de Gràcia / Jordi Play

Manuel Valls, a la seu de campanya de la candidatura, als Jardinets de Gràcia / Jordi Play

Vostè proposa uns JJOO d'hivern pel 2030 però també uns d'estiu pel 2032. Es refereix a fer un segon intent si falla el primer?

Vull crear el programa 'Barcelona cap als Jocs Olímpics', que tindria dos o tres anys per elaborar una candidatura o bé pels Jocs d'hivern de 2030 o bé els d'estiu de 2030. La disjuntiva la resoldrà el treball que fem l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat. I sobretot el moviment olímpic nacional i internacional. Si veiem que hi ha una oportunitat clara pel 2030 i no en tenim cap per al 2032, doncs tot l'esforç haurà de ser per l'opció més viable.

En igualtat de possibilitats i incerteses, quina prioritzaria?

Els d'estiu, clarament. Tenim un moviment olímpic espanyol molt decidit i el vicepresident del COI és espanyol, Juan Antonio Samaranch fill. Per a uns jocs d'hivern fins i tot podríem comptar amb Aragó. És un debat que hi ha obert, no és pas cosa meva. Alguns suggereixen fins i tot que participés la regió francesa d'Occitània! Barcelona i Pirineus és una idea maca i també pràctica: aquí podem fer el gel i allà hi ha la neu. I seria bonic que el trampolí de gel recordés al trampolí de salts del 92. En qualsevol cas, uns jocs d'estiu o d'hivern necessiten un pacte amb el govern d'Espanya. Per això Ernest Maragall diu que no li interessa, perquè no vol pactar amb l'Estat. I també en part perquè hi ha un egoisme d'una generació que vol dir que només ella ha sabut organitzar jocs olímpics.

Vostè estima que hi ha 2.000 manters a Barcelona i promet que els farà fora en 90 dies. I obre la porta explícitament a l'expulsió d'immigrants. Però el CIE no té tanta capacitat –té 226 places– i tants processos d'expulsió no es resolen en 3 mesos.

Acabaré amb aquest fenomen a l'espai públic en 90 dies fent-los pressió contínua amb Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra. L'alcalde no té la responsabilitat d'Estrangeria. Per això una de les primeres coses que faria seria reunir a tots els cossos de seguretat, el port i fiscalia.

Manuel Valls: Darrere el top manta hi ha persones explotades i una cofradia musulmana al Senegal

Ja han segut junts aquest mandat i no s'ha resolt gaire la qüestió.

Només faltaria que no ho hagin fet! El que ha faltat és voluntat política. Les reunions han de donar com a resultat una acció potent, com amb els narcopisos al Raval. Colau ha actuat al vestíbul de plaça Catalunya, però els manters han marxat encara més a la Barceloneta. Se'ls ha volgut expulsar d'un lloc on se'ls veia més per enviar-los on hi ha només turisme.

Com han marxat de plaça Catalunya a la Barcelona, poden marxar de Barcelona a altres municipis.

No crec que a l'Hospitalet trobin als turistes i creueristes que els hi compren productes. Altres alcaldes podran actuar als seus municipis, ja ho treballaríem amb Mossos i Estrangeria. Darrere del top manta hi ha persones explotades per gent que els vigila, els hi ven material… I hi ha una gran organització religiosa i econòmica que tothom coneix al Senegal, una confraria musulmana que a més gestiona el transport privat de Dakar. Doncs amb Senegal també hem de treballar. I els que estan en situació irregular poden ser expulsats, tot i que no sóc jo que ho decideixo. Nosaltres hi posarem solució en 90 dies, tot i que sempre hi haurà part de top manta.

En quedaria una mica igualment? Aleshores no eliminarà el top manta al 100% en 90 dies?

Va, no jugui amb mi! Tinc una mica d'experiència amb les entrevistes, perdrem temps. Sempre hi haurà fenòmens d'aquest tipus, però l'ocupació que vivim ara s'haurà acabat.

De moment el seu programa electoral és l'únic que parla de la Mina, que de fet pertany a Sant Adrià del Besòs. És partidari que Barcelona lideri, políticament i en pressupost, el Consorci que governa el barri o ha de ser la Generalitat com diu Colau?

La relació entre la Mina i Barcelona és ben coneguda. És més, les relacions dins del poble gitano van més enllà de les fronteres municipals. La Generalitat ha de ser un actor important, però Barcelona ha de liderar la intervenció. A Sant Adrià li seria massa complicat, per mida.

Retrat en 30 segons

Sempre parla del seu vincle amb Horta i dels records d’infantesa que hi té. Com és que no hi ha anat a viure?

Visc on puc. No he escollit Horta, on viu la meva germana i hi ha la casa familiar, perquè volia un barri més cèntric. Per raons òbvies d’organització de la meva vida personal i privada, visc a l’Eixample. Però el vincle amb Horta és sempre molt maco. Tothom no viu al barri on ha nascut!

Paraula preferida en català i en castellà?

Amor, en els dos es diu igual.

Quin cotxe té?

No en tinc des de fa molts anys, però he viscut amb gent que en tenia! A Barcelona fem servir un Smart per la campanya.

A quin súper fa la compra?

No hi vaig pas! Hi ha mil maneres d’omplir la nevera. Quan hi puc anar jo, que no passa cada dia, prefereixo anar al mercat i botigues de proximitat.

Quants funiculars té Barcelona?

Ja hi som! A veure… un, dos, tres! En té tres. Gens malament, eh?

Ja sap què val la T-10, que li van preguntar a crits per la Rambla a l’inici de campanya?

Costa 10,20 euros i en tinc aquí la cartera una, miri.

Més informació
Comentaris (3)
Valls en caiguda lliure. Fa 3 mesos
I qui diu que Maragall pactarà amb la Colau? Valls no tindrà cap problema ja que no podrà pactar amb ningú.
Lluís Fa 3 mesos
Valls és un fracassat de la política francesa. Ja no el vol ningú. Ni Macron, ni el PSF, ni cap partit rellevant. No està autoritzat per donar lliçons.
Paco Fa 3 mesos
A ver misié : se va a quedar o salir por patas ? . Y la prochaine cual será ?