Batalla pel vot útil en les eleccions més renyides de Barcelona

Els resultats dels sondejos publicats el darrer mes dibuixen un frec a frec que ha seguit viu fins el dia d'anar a votar

La campanya electoral per l'alcaldia de Barcelona ha estat densa, plena de retrets personals i sobretot una batalla d'expectatives. Una desena llarga d'enquestes mostren una successió de fotos fixes que, malgrat la imperfecció inherent, dibuixen un frec a frec entre Ada Colau (BComú) i Ernest Maragall (ERC) que segueix viu fins al dia de les votacions. Diversos candidats, sobretot ells dos, han demanat explícitament a l'electorat proper que faci vot útil per inclinar la balança. Hi ha nervis als partits i no els falta raó: uns centenars de vots decidiran qui s'emporta l'alcaldia.

Més info: Maragall demana el vot útil als independentistes i progressistes: "Sabré fer-ne un bon ús"

Si les eleccions de 2015 ja van ser renyides, amb la victòria dels comuns per només 17.000 vots més que Xavier Trias (CiU), aquests comicis encara estan més disputats. Per començar, han augmentat el nombre de candidatures que es disputen els 41 seients del ple de Barcelona. Fa 4 anys la CUP va entrar per primer cop al consistori i ara ha pogut fer campanya amb la visibilitat que atorga tenir representació. De fet aquest mandat que ara acaba ha estat el primer amb 7 forces i dos regidors no adscrits al ple.

Més info: Colau confia en la remuntada andorrana i demana el “vot útil progressista de Barcelona”

També es juga la permanència el PP, a qui li passa factura el relleu de lideratge i la davallada estatal. Fora d'aquest cercle intenta treure el cap la llista de Jordi Graupera, sorgida d'unes Primàries que havien de portar unitat i que han acabat competint amb els anticapitalistes per superar el llindar mínim del 5%. I queda latent la incògnita de Vox, que després d'irrompre sorollosament en l'escena política espanyola ha estat gairebé desapareguda de la campanya barcelonina. Pocs actes, menys programa i el mateix candidat que a les recents eleccions al Congrés per manca d'efectius a la capital catalana.

Més info: Valls es reivindica com el "vot útil" per evitar "l'aliança" entre Maragall i Colau

Per si faltessin nervis, Junts per Catalunya i la llista de Manuel Valls i Ciutadans també es disputen la mateixa plaça: segons totes les enquestes competeixen per la quarta i cinquena posició per darrere d'un PSC còmodament instal·lat al tercer esglaó del podi. Seria una batalla menor si no fos pel seu simbolisme nacional i per les esperances que l'unionisme va dipositar en l'aterratge a Catalunya de l'exprimer ministre francès. Les dues llistes, a més, li han donat la volta a l'expressió 'vot útil' i es reivindiquen com 'vot segur' contra la continuïtat de Colau a plaça Sant Jaume perquè a diferència d'ERC i PSC es comprometen a no investir-la ni pactar-hi.

Més info: Artadi presenta JxCAT com el “vot útil” per treure Colau de l’alcaldia

Renyides també entre blocs

La fragmentació contrasta, a més, amb la perspectiva inicial de precampanya. A la tardor els comicis municipals s'anunciaven com un xoc de dos blocs identitaris, però ni l'independentisme s'ha aglomerat en una llista única ni l'unionisme ha aconseguit aglutinar PSC, Cs i PP rere la figura de Valls. Mig any després, les eleccions s'han convertit sobretot en una cursa entre dues forces d'esquerres que, si sumen majoria, podrien acabar governant juntes Barcelona.

Tot i així, el Procés segueix marcant fortament les municipals. El bloc sobiranista, que pot incloure fins a 4 formacions, no té assegurada la majoria al ple que li permetria forçar gestos o accions de suport al Govern de la Generalitat. Per exemple quan es produeixi la sentència del judici a l'1 d'Octubre. Si una o dues de les llistes 'petites' de l'independentisme no entra al consistori, els vots que es perdran poden fer perillar aquesta majoria. Al bloc constitucionalista aquest risc és menor però la posició ambivalent dels comuns difumina l'articulació d'una majoria clarament contrària a l'autodeterminació.

La coincidència amb les eleccions europees reforça l'accent nacional, per 'l'efecte contagi' amb el que compten les llistes d'ERC i JxCat. L'exvicepresident empresonat Oriol Junqueras i l'expresident a l'exili Carles Puigdemont aspiren a arrossegar vots cap a les respectives llistes municipals, un element menys molt present en les candidatures no independentistes. El vot dual també és un dels interrogants de la nit, que serà llarga: quants barcelonins prou polititzats escolliran dos partis diferents aquest diumenge, en funció de l'urna? L'escrutini primer dels resultats pel Parlament Europeu ajornaran el desenllaç de la batalla municipal fins passades les 11h de la nit.

Sondejos, sensacions… i Andorra

Les enquestes han estat un dels vectors de nerviosisme de la campanya. Sobretot en la recta final, que pronostica una tímida recuperació de BComú. Fins aquest dimecres, Ernest Maragall (ERC) havia encapçalat tots els sondejos excepte un, el del CIS, que fa dues setmanes pronosticava una ajustada victòria d'Ada Colau (BComú). Els darrers dies, però, la truita s'ha girat. El tracking diari que publica El Periòdic d'Andorra –i que escapa de la limitació de la llei espanyola– ha assenyalat un canvi de tendència amb una possible remuntada de l'alcaldessa. Segons aquest sondeig elaborat pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), el republicà hauria caigut 3,3 punts percentuals en una setmana mentre que la cap dels comuns pessiga un punt extra, JxCat un altre i la CUP dos.

Andorra a part, les enquestes publicades en territori català han posat per davant ERC per la mínima. Ha mantingut la primera plaça amb més del 21% del vot previst i uns 9-10 regidors en l'última setmana, amb una punta del 28,8% al sondeig de Crónica Global que li permetria rebre 12-14 seients. Tot i així s'intueix una lleu pèrdua de força: fa dues setmanes La Vanguardia li donava un 24,2% i un tracking intern al febrer s'enfilava fins al 25%.

Per la seva banda, BComú fluctua entre el 19% i el 21,5% i s'emportaria entre 9 i 10 regidors. Només el CIS li prediu mantenir els actuals 11 electes. Queda per veure si la major bel·ligerància de Colau contra Maragall i Artadi als darrers mítings de la campanya l'ajuda a consolidar-se. El tercer lloc sembla molt clar per a Jaume Collboni (PSC), que s'ha apropat a l'alcaldessa de forma intermitent i gaudiria de l'empenta de la victòria de Pedro Sánchez a les eleccions espanyoles.

Més info: Tres promeses estrella de cada alcaldable de Barcelona

En canvi, les expectatives de Manuel Valls (BpC-Cs) i Quim Forn (JxCat) són més difícils d'escatir. L'ex primer ministre francès ha anat perdent força a les enquestes fins a caure al quart o cinquè lloc, si bé el cap de llista remarca un cop i un altre que pot haver-hi una distorsió pel fet d'encapçalar una candidatura que inclou diverses sigles a més de Cs. Junts per Catalunya ha obtingut prediccions variables, entre els 4 i els 7 regidors, però la confecció tardana de la llista electoral i el 'ganxo' de Carles Puigdemont a les europees han dificultat l'estudi de la intenció de vot.

A la cua de les enquestes hi ha la CUP d'Anna Saliente, el PP de Josep Bou i la llista BCap-Primàries de Jordi Graupera, que es barallen amb el llindar del 5% que requereixen les eleccions municipals per entrar al consistori. La CUP obté representació en els darrers sondejos, tot i que amb excepcions com el d'El Mundo i El Confidencial. Un globus d'oxigen després d'un inici de mes complicat, en què semblava en risc la permanència.

El PP afronta mals auguris però es manté a l'ajuntament en la majoria d'enquestes, si bé a la franja límit i amb alguns sondejos en contra com els dos d'El Periódico i els dos de Crónica Global. Jordi Graupera lluita també contra el fantasma de quedar fora i s'aferra a les opcions de fins a dos regidors que li donen La Razón i Crónica Global.

La porra dels propis candidats

Al llarg dels mesos de març i abril, 6 dels 7 principals candidats van participar en un cicle d'esmorzars-col·loqui organitzat per les entitats comercials de la ciutat. Cadascun va omplir, a petició dels botigues, una porra sobre els resultats electorals que preveien pel 26M. Naturalment la majoria es veia líder i pronosticava la victòria del seu partit. Excepte Josep Bou (PP), que va ser l'únic alcaldable 'sincer': va augurar que quedarà quart o cinquè amb 5 regidors dels 41 del ple.

Valls va ser el més optimista i se'n va assignar 13, mentre que Ada Colau i Jaume Collboni es van situar a sí mateixos capdavanters amb 12 representats. Elsa Artadi va predir-ne 11 per a Junts per Catalunya i Ernest Maragall va veure's guanyador amb 'només' 10 electes, els mateixos que li donen les enquestes a la recta final de campanya. Bou va apostar per un empat a 8 entre ERC i Bcomú.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?