El ple de Barcelona havia de debatre aquest divendres l’estat de la ciutat, una radiografia anual sobre l’evolució de la ciutat. La crisi del coronavirus, però, ha monopolitzat la mitja hora de deliberació entre govern i oposició municipal. El bipartit d’Ada Colau i Jaume Collboni ha promès “feina, feina, feina” com a màxima prioritat de la represa, mentre l’oposició li retreia les xifres sobre desigualtats. “La crisi ens va sorprendre en un moment baix”, ha resumit Manuel Valls.
L’alcaldessa Ada Colau (BComú) ha defensat personalment les dades de 2019 i l’avanç estadístic de 2020. Ha assegurat que Barcelona anava bé fins a l’esclat de Covid-19, que hi havia motius per a un “optimisme moderat” malgrat “reptes importants com el canvi climàtic o l’habitatge”. Ha assegurat que en breu el consistori convocarà un acte de dol per les 3.400 morts de la pandèmia a la ciutat i 15.000 diagnosticats i ha detallat que 50.000 persones han perdut la feina i 210.000 s’han acollit a algun ERTO.
També ha presumit de l’aprovació del 58% de la ciutadania a la gestió de la crisi feta per l’Ajuntament, “la institució millor valorada” durant la pandèmia. I ha deixat caure una crítica indirecta al govern espanyol de PSOE i Podemos, en demanar a l’oposició que l’ajudi a “defensar l’autonomia local i les ciutats com a motor” de la sortida de la crisi. “Enmig de la crisi hi ha una temptació recentralitzadora”, ha advertit.
Collboni (PSC) ha fet una intervenció molt més curta però ha captat l’atenció de tots amb la seva promesa de “jobs, jobs, jobs” [llocs de treball, en anglès], al més pur estil americà. “La prioritat ara seran els llocs de treball: feina, feina, feina”, ha recalcat. “Ha de ser la nostra prioritat, perquè la que ve és molt grossa”, ha assegurat.
Les advertències de l’oposició
L’oposició ha carregat amb duresa i ha recordat al govern que els indicadors anteriors a l’emergència sanitària ja no eren gaire bons. “No anàvem bé abans i per això ara estem poc preparats per reptes gegantins”, ha dit Ernest Maragall (ERC). “Teníem un creixement amb peus de fang, ara només ens queda el fang”, ha insistit. També ha retret a Collboni les seves paraules, que segons el republicà recorden als eslògans de Donald Trump i a les receptes de “jobs and growth” dels eurodiputats neoliberals.
Neus Munté (JxCat) ha tingut un record per a Quim Forn, que va haver de deixar l’acta de regidor el 2019 per imposició judicial, i ha resumit l’any de mandat transcorregut com “molts anuncis, molt autobombo i poques solucions”. Ha recriminat a l’alcaldessa que demani suport municipalista, quan els dos partits de l’executiu barceloní són justament qui governa la Moncloa: “No han aconseguit encara que es deroguin les lleis de limiten l’autonomia financera”.
Luz Guilarte (Cs) ha recitat les xifres més adverses de la ciutat, com l’augment del risc d’exclusió social del 15% al 22%, les més de 1.200 persones que malviuen al carrer o els 550 delictes de mitja al dia “i creixent”. “Batlle prometia resultats en un any i ara la seva major preocupació és buscar sort en un altre lloc”, ha ironitzat, en referència a la seva “disposició” per ser candidat a les properes eleccions catalanes amb Units per Avançar.
En la mateixa línia s’ha expressat Josep Bou (PP), que ha recordat també que 3.000 persones sense plaça de guarderia pública i que la lluita contra els narcopisos “ha traslladat els conflictes”. Manuel Valls (BpC) no se n’ha pogut estar de deixar caure que s’alegrava de seguir el ple per videoconferència i no en persona, després de l’últim ple en què va sortir humiliat per una moció de reprovació personal. “Va ser un moment d’hipocresia i de nivell polític molt baix”, ha protestat.
