El govern Colau-Collboni farà equilibris en l'àmbit de la seguretat

El text del pacte és una peça d'orfebreria de concessions mútues però els programes electorals reflecteixen posicions molt diferents i l'alcaldessa no li traurà l'ull de sobre a Batlle

Dels quatre punts més calents en la negociació entre Barcelona en Comú i el PSC per formar govern a l'Ajuntament de Barcelona, tres s'han resolt amb mecanismes que desactiven les tensions. En la qüestió nacional –que va fer petar l'anterior pacte pel 155–, Ada Colau i Jaume Collboni estan d'acord a mantenir les seves posicions per separat sense que afecti l'equip de govern. Les àrees econòmiques s'han repartit de manera que Collboni en serà tinent d'alcalde però el regidor de Presidència, l'exgerent Jordi Martí, serà qui faci el pressupost. I la política cultural s'ha entregat a Joan Subirats, número dos de la llista de l'alcaldessa. Per evitar friccions, l'altre aspirant a aquesta àrea, el socialista Xavier Marcé, ha quedat adscrit a Turisme com a regidor delegat de Collboni.

En canvi, és més complicada l'àrea de Seguretat, en què Colau s'empassa totalment el seu model –durament criticat per oposició, entitats i empresariat– per entregar-la al PSC. Durant el primer mandat, l'alcaldessa es va quedar les atribucions de regidora d'aquest àmbit. Ella el supervisava i la direcció del dia a dia la portava, com a comissionat, Amadeu Recasens, un dels experts en seguretat més progressistes del país. 

En un moment en què les xifres de delictes han augmentat i la seguretat s'ha convertit en la primera preocupació dels barcelonins, l'àrea passa d'un comissionat a un tinent d'alcaldia i queda en mans del número tres de Collboni, Albert Batlle.

Més info: La inseguretat es torna a disparar com a principal preocupació dels barcelonins

Batlle va ser director dels Mossos d'Esquadra del juny del 2014 al juliol del 2017, quan va dimitir perquè s'acostava el referèndum de l'1-O i no hi estava d'acord. És un exsocialista que ha tornat a una llista del PSC a través de la peculiar l'aliança del partit de Miquel Iceta amb Units per Avançar, la formació que va crear Ramon Espadaler en desaparèixer UDC. Batlle havia treballat amb Espadaler quan el democratacristià era conseller d'Interior.

Diferències sensibles als programes electorals

Si es comparen els programes electorals de Barcelona en Comú i el PSC, salta a la vista la diferència de plantejaments en seguretat. En el segon punt d'aquest apartat, els socialistes parlen directament d'actuar "amb més decisió contra les màfies vinculades a la venda ambulant il·legal, en assegurar el compliment de la normativa de venda ambulant, en el control i inspecció de l'espai públic especialment en procediments per evitar l'activitat del top manta (amb alternatives socials per als manters)".

La consideració del top manta com a problema de seguretat sempre ha sigut rebutjada per Colau i per Recasens, una òptica que no encaixa amb la del PSC. Per això, en el text del pacte de govern s'aborda amb una referència híbrida: apareix en l'apartat de Seguretat, prevenció i convivència –cosa que no passa en el programa dels comuns– però amb un text ple d'eufemismes del tipus que utilitza la formació de Colau. La proposta és: "Promoure polítiques actives de prevenció i els usos convivencials de l'espai públic així com l'impuls de l'autoritat democràtica i el control dels delictes. Combatre els usos excloents i monopolitzadors de l'espai públic que posin en risc la convivència".

Per saber que aquest paràgraf es refereix al top manta cal anar al programa dels comuns, on hi ha un apartat sobre Ciutat Vella, del capítol dedicat als districtes, en què es troba un punt titulat Prevenir i intervenir en els usos excloents a l'espai públic en relació a la venda ambulant. Aquí, es proposa "seguir desenvolupant programes d'inserció social" i "articular dispositius coordinats de prevenció i intervenció amb Mossos, GUB i policia portuària per garantir la seguretat i no saturació de l'espai públic". 

L'alcaldessa ja ha deixat clar als socialistes durant la negociació que el top manta no pot tenir un tractament punitiu ni únicament policial, i que la prioritat en seguretat és combatre els robatoris i, sobretot, fer que els Mossos d'Esquadra se n'ocupin. Ho ha dit en privat als seus socis de govern i ahir també va llançar el missatge en públic, en la presentació del pacte de govern.

Després d'agrair la feina feta per Recasens, que deixarà el càrrec de comissionat de Seguretat la setmana que ve quan sigui nomenat el nou equip de govern, va repetir diverses vegades que l'objectiu és "reforçar" les polítiques engegades, basades en els principis de "proximitat, territori i transparència". Aquest és el llenguatge de Recasens, recollit en el programa del comuns i que queda diluït en el pacte de govern, tot i que sí que s'hi reivindica el concepte de "proximitat" i el pla director de la Guàrdia Urbana impulsat pel comissionat.

Capficada en el dol per haver de renunciar a Recasens, en la seva intervenció va estar a punt de deixar-se el missatge a la conselleria d'Interior, però a l'últim moment va afegir-lo: "Ah, i sobretot, que els furts [el "problema específic de seguretat" que té Barcelona, que en global és una "ciutat segura"] són competència dels Mossos d'Esquadra i malgrat les diferències que hem tingut esperem la col·laboració de la conselleria d'Interior".

Quants policies més? Acord per addició

Un altre estira-i-arronsa entre els comuns i el PSC és com s'ha d'incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana. Al programa dels socialistes es reclama que n'hi hagi 1.000 més. Al dels comuns s'aposta per 400 urbans més i 600 mossos més, que s'han de reclamar a la Generalitat. I després de la negociació s'ha arribat a una solució salomònica al pacte de govern. Perquè no guanyi ni l'un ni l'altre, s'han acabat sumant els dos plantejaments, de manera que s'hi anuncia la creció de 1.000 places d'urbans al llarg del mandat i la reclamació de 600 mossos. Si es compleix aquest propòsit, d'aquí a quatre anys hi haurà 1.600 policies més a Barcelona

L'entusiasme de Josep Bou

Ahir, el més entusiasta amb l'apartat de seguretat de l'acord –molt més que l'alcaldessa– era Josep Bou. El líder de PP va aplaudir l'elecció de Batlle, el va definir com un "tècnic expert en seguretat", va arribar a assegurar que el coneix "bé" i li va demanar que li consulti decisions. 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?