El disputat vot del Jonathan en l'estrena de la candidata Artadi

La número 2 de la llista de Forn troba veïns indignats amb Colau i solidaris amb els presos el primer dia de campanya al carrer

Elsa Artadi va fer ahir el traspàs de la conselleria de Presidència a Meritxell Budó i immediatament va sortir al carrer a fer de candidata. Tot i que la campanya oficial de les municipals comença el 10 de maig, la llista de Joaquim Forn té uns objectius molt superiors al que les enquestes vaticinen i necessita aprofitar cada dia que passa i cada vot que pugui arrencar. Amb Forn a la presó, Artadi és la cap de llista de facto i seria l'alcaldessa en cas de guanyar, que és el que es proposa. Amb aquesta aspiració va encarar el primer dia de la seva nova etapa política. El TOT Barcelona va passar-lo amb ella.  

8.50 h. L’últim cafè a Palau

Mentre a la porta principal del Palau de la Generalitat s’esperen els convidats a la cerimònia com ho fan els assistents a un casament, al passadís del despatx de la conselleria de Presidència hi ha Elsa Artadi i Laura Borràs, les dues conselleres que pleguen per incorporar-se a una llista electoral amb membres dels seus equips comentant la jornada de comença. Artadi deixa avui la Generalitat després de 8 anys. Hi va arribar com a assessora d’Andreu Mas-Colell i en surt havent sigut consellera de la Presidència i per convertir-se en la cap de llista de facto de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, com a número 2 del cap de cartell, Joaquim Forn, empresonat des de fa més d’un any i ara jutjat al Suprem per l’1-O. En els minuts que queden per a la presa de possessió de les noves conselleres –Meritxell Budó i Mariàngela Vilallonga–, la de Presidència sortint només demana una cosa: el seu últim cafè a Palau.

9.20 h. Presa de possessió oficiada per Torra

Amb una mica de retard, comença l’acte en què es fa oficial el cessament d’Artadi i Borràs i prenen possessió Budó i Vilallonga. Solemne però breu. Oficiat per Quim Torra, entre el to del president i l’acústica una mica reverberant de la sala –presidida per una Moreneta i altres escenes més alienes a Catalunya, en eterna espera del retorn de les pintures de Torres García arrencades per la dictadura de Primo de Rivera– , no hauria estranyat ningú sentir dir al final: “Us en podeu anar en pau”. Finalment, però, hi ha petons i fotos de grup, una opció força més laica.

10.05 h. Descalça pel despatx

Elsa Artadi recollint les seves coses del despatx de la conselleria de Presidència abans de fer el traspàs a Meritxell Budó / S.B.

Elsa Artadi recollint les seves coses del despatx de la conselleria de Presidència abans de fer el traspàs a Meritxell Budó / S.B.

Hora d’endreçar el despatx –que no estava gens desendreçat– abans del traspàs oficial. La ja exconsellera es descalça una estona. S’ha tret els seus habituals botins de taló discret i s’ha promès que a partir de demà es posarà vambes per fer campanya. Va d’una banda a l’altra de l’estança, on hi ha alguns llibres i alguns papers però sense excessos i selecciona el que es vol endur al despatx de campanya, que diposita en una pila sota el mapa de Catalunya on té marcat amb xinxetes de colors els pobles que ha visitat.

10.40 h. Traspàs del segle XXI

Elsa Artadi, fent el traspàs del despatx de Presidència amb Meritxell Budó, la consellera que la substitueix. 25-3-2019. | Sílvia Barroso

Elsa Artadi, fent el traspàs del despatx de Presidència amb Meritxell Budó, la consellera que la substitueix. 25-3-2019. | Sílvia Barroso

Arriba una marabunta armada amb càmeres. Són els periodistes que van a fer la foto del traspàs. Meritxell Budó ja és hi és i els botins tornen a ser als peus d’Artadi. Les dues conselleres, entrant i sortint, es deixen retratar sense saber gaire què fer. “No li dona la cartera?”, pregunta un dels reporters. Artadi riu: “No, no, això es feia al segle XX!”.

11.00 h. L'escorta vol una 'selfie' de record

Després d’una estona a soles durant la qual Budó i Artadi han fet el traspàs “de debò”, és hora de començar a fer de candidata. Surt cap als búnquers del turó de la Rovira. Primer ha calgut aclarir com hi pot anar. Se li acaba el cotxe oficial i ella no condueix. Però es resol quan els diuen que el dia de traspàs els consellers sortints poden fer servir un cotxe de la casa –de gamma una mica més baixa que el dels consellers– amb xofer. Quan passa pel Pati dels Tarongers, el seu escorta s’acomiada i li demana fer-se una selfie. L’home no se’n surt i acaba agafant ella el mòbil per fer-se la foto amb qui l’ha protegit els últims deu mesos.

11.30 h. Veïns indignats amb Colau al Turó de la Rovira

El cotxe deixa Artadi al peu d’una rampa on l’esperen les dues dones del seu entorn que més coses saben d’Horta-Guinardó: la regidora del PDECat Francina Vila –que va ser regidora del districte amb Xavier Trias com a alcalde– i la portaveu del grup municipal al consell de districte, Susanna Porcar. La rampa és el camí que porta fins als búnquers, un recinte museïtzat i, ara, en un barri amb els carrers que abans eren de terra encimentats: obra del govern de Trias, com s'encarreguen de recordar les visitants.

Elsa Artadi amb Francina Vila i Susanna Porcar, fotografia una pancarta de protesta contra el PGM dels veïns del turó de la Rovira / Jordi Play

Artadi amb Vila i Porcar, fotografia una pancarta de protesta contra el PGM dels veïns del turó de la Rovira / Jordi Play

Ara els veïns estan en peu de guerra amb Ada Colau perquè no la veuen interessada a modificar el pla general metropolità (PGM) que els acabarà expulsant del barri per tirar a terra les cases i convertir l’àrea en zona verda. Abans d’anar-los a veure, Artadi recorre la zona i escolta les explicacions de les seves amfitriones. Fa un sol de justícia, amb aquella llum blanca encegadora que tant molesta els habitants de costes atlàntiques i una calitja que mata la vista impotent sobre Barcelona. La candidata es treu la jaqueta i se la lliga a la cintura i enlaira la cara. “Ara em marxarà el color verd de despatx”, celebra.

12.15 h. El Jonathan entra en escena

El voltant dels búnquers és la turó de la Rovira, la part més alta del barri de Can Baró. I al carrer Marià Labèrnia està ple de pancartes que reclamen: “No a les expropiacions. Parc [dels Tres Turons] mixt”. Que vol dir que volen que es canviï el planejament urbanístic perquè la zona verda que ha de ser el turó es pugui combinar amb la salvació de les cases que fa dècades –algunes, 70 anys– que es s’hi van edificar. Els veïns -el Melchor, la María, la Conxita– van apareixent i envolten Artadi, Vila i Porcar, i s’hi afegeix una altra regidora del PDECat, Maite Fandos. Tots volen quedar-se a viure allà i es queixen que Colau ha eliminat els vigilants de seguretat que patrullaven pel recinte museístic dels búnquers a les nits, amb gos inclòs. “Ara pugen els [agents] cívics a les tardes i només es preocupen perquè no caigui ningú de la terrassa, perquè ningú pugui demandar l’Ajuntament. I molts dels que fan botelló a les nits i altra gent que ve són incívics, i a mi m’han intentat entrar a casa dues vegades. Quan hi havia barraques no hi havia inseguretat i ara sí”, assegura el Melchor, de 86 anys.

La conversa va donant voltes sobre el mateix eix fins que arriba el Jonathan. Té uns 40 anys menys que els altres i trepitja fort. És el Jonathan. Diu que té pressa, que ha d’anar a buscar els nens. Però esgarrapa una estona per punxar les regidores dient-los que el govern de Trias no va fer res per modificar el PGM. Elles salten gairebé a cor: que sí, que van començar els tràmits per canviar-lo i a més a més van congelar-ne l’execució. I que en canvi Colau l’ha reactivat i no té voluntat de fer res perquè el parc sigui mixt. Ell se les mira amb escepticisme. Aixeca una cella i deixa anar les seves condicions sense embuts. “Si em porteu el vostre compromís per escrit, jo us dono suport de cara a les eleccions”. Artadi respon: “El compromís sempre hi ha sigut, i això serà al nostre programa, ho tindreu per escrit”. Els veïns s’animen amb la contundència del Jonathan.

13.30 h. Local de campaya: el del 21-D

S’ha fet l’hora de baixar del turó. El següent port és el local de campanya, al carrer de Jesús, de Gràcia. Ja el van llogar per al 21-D –la campanya que va dirigir Artadi– i han repetit. Allà els espera tot l’equip, dirigit per la regidora Mercè Homs, presidenta de la federació de Barcelona del PDECat.

Reunió de l'equip de campanya d'Elsa Artadi, al local del carrer Jesús / Jordi Play

Reunió de l'equip de campanya d'Elsa Artadi, al local del carrer Jesús / Jordi Play

També hi són Neus Munté i Ferran Mascarell, exconsellers tots dos, exregidor ell. I el regidor Jordi Martí. Celebren l’èxit del primer gran acte de campanya​ –dijous de la setmana passada al Casino L’Aliança del Poblenou–, lamenten que TV3 només n’aprofités una frase de Quim Torra de referència indirecta a la polèmica dels llaços grocs i constaten que la campanya del 28-A farà que el xip de la campanya municipal s’activi més tard del que era desitjable. La reunió continua amb el repàs de l’agenda dels pròxims dies i després Artadi en farà una altra en petit comitè per preparar el debat de l’Ataneu, que quedarà desconvocat hores després per la negativa de l’alcaldessa a participar-hi i les desercions posteriors de Jaume Collboni i Ernest Maragall.

18.30 h. Més de 6.000 signatures per l'autobús perdut amb els comuns

Trobada en una cafeteria del carrer Calàbria amb les veïnes i el veí que lluiten per recuperar la línia 41 de l’autobús. Set dones, un home i un grup de Whatsapp de 150 veïns actius que han aconseguit més de 6.000 signatures. Així s’ha muntat la revolta de la Nova Esquerra de l’Eixample per un bus històric que ha passat a millor vida des del juny. Tot i que ells confien a ressuscitar-lo.

Els veïns de l'Eixample que reclamen que torni a posar-se en funcionament l'autobús número 41, amb Elsa Artadi / S.B.

Els veïns de l'Eixample que reclamen que torni a posar-se en funcionament l'autobús número 41, amb Elsa Artadi / S.B.

Es pregunten: "Si nosaltres amb un grup de Whatsapp hem recollit més de 6.000 signatures, quin procés participatiu van fer? Tenim la sensació que tot s'ho fan anar per fer el que volen". De moment han aconseguit que l’Ajuntament accedeixi a estudiar les seves propostes i estiguin negociant un traçat per al nou 41, però els diuen que només el poden fer passar cada 40 minuts. “Vigileu, això és un regal enverinat. Si passa tan poc, no l’agafarà ningú i tindran l’excusa perfecta per tornar-lo a treure”, els adverteix Artadi. Se la miren amb cara de “ja ens ho temíem”. Al final surt la fórmula Jonathan: “Ara ens escolteu, però si sortiu [escollits] què fareu?”, li deixen anar. I la candidata els dona esperances: “Una xarxa d’autobusos és flexible, no és com canviar el recorregut d’un metro, es poden fer coses”.

20.20 h. Solidaris amb els presos: "Joaquim Forn. Innocent!"

S’acosta el final de la primera jornada com a candidata i ha posat la llavor de possibles suports –vinculats a demandes molt concretes– a l’Eixample i a Horta-Guinardó. Després de la via Jonathan, ara és l’hora de la via emocional: la candidata Artadi, la regidora Vila i part de l’equip de campanya es desplaça tres travessies per afegir-se a la crida diària del Col·lectiu Enriqueta Gallinat, que cada dia del món, des de en fa 506, es planta de les 20.30 hores a les 21.00 a la cruïlla de l’avinguda Roma amb el carrer Urgell, on hi ha els jardins d’on pren el nom. Durant mitja hora, reclamen la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, i molts dels cotxes que passen toquen el clàxon per donar-los suport. L’Esther, una de les veïnes de la lluita pragmàtica del 41 és també aquí, en una altra lluita.

Elsa Artadi amb el Col·lectiu Enriqueta Gallinat, el primer dia com a candidata / S.B.

Elsa Artadi amb el Col·lectiu Enriqueta Gallinat, el primer dia com a candidata / S.B.

Cada dia, al final de la trobada, es llegeixen amb un megàfon els noms dels tots els presos i exiliats i es proclama la seva innocència. Avui agafa el megàfon Elsa Artadi.

Per arrodonir la visita de la candidata, Els segadors i la foto per a Twitter, com cada dia però amb més emoció. Ella s'abraça i es deixa abraçar, però també s'ha de sentir que després de l'-1-O "els polítics es van acollonir" –i no van implementar la República– i que ella va col·laborar amb el 155. "Això no és cert, ens vam quedar perquè si marxavem els que estàvem per sota dels consellers, l'Estat hauria entrat fins a la cuina", sentencia. I se l'enduen per fer-se una foto "amb les més veteranes" del col·lectiu.   

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?