El petit pati interior que la llibreria La Central del Raval ha destinat aquest dilluns al vespre a la presentació del llibre Cataluña-España: ¿qué nos ha pasado? ha quedat desbordat pels que estaven interessats a escoltar l’alcaldessa de Barcelona a la mateixa hora en què que a l’altra banda de la ciutat hi havia la família reial espanyola entregant els premis de la Fundació Princesa de Girona, mentre davant del Palau de Congressos de Catalunya, a la Diagonal, hi havia una protesta antimonàrquica monumental.
[r:1]
Ada Colau, era, efectivament, el principal atractiu d’un acte en què el filòsof Josep Ramoneda, com a editor del llibre –que recull una sèrie d’articles publicats per la revista La maleta de Portbou durant sis anys– li ha fet de palanca per exposar els seus arguments, que d’entrada l’han portat a reivindicar l’equidistància.
En la presentació, Ramoneda havia deixat anar que els que eren en aquest acte de ben segur el preferien “en lloc d’estar en un altre lloc”, un comentari que ha arrencat de la sala un so a mig camí entre una rialla tímida i un murmuri d’aprovació. I aquesta referència, que tothom ha entès com a referència a la cerimònia dels Premis Princesa de Girona, ha estat caçada al vol per Colau. “Efectivament aquesta sala és el millor lloc per estar avui”, ha dit. Abans, però, havia demanat disculpes pel retard perquè venia d’entregar un altre guardó, el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, al Saló de Cent de Barcelona, a Isabel Allende.
Feta aquesta referència, l’alcaldessa ha anat directa al gra: ha lloat l’obra que es presentava perquè “no és un llibre de part, de blocs, que d’aquests ja se n’han fet molts sobre el Procés”. I aleshores ho ha dit: “Als que defensem això, ens posen l’etiqueta d’equidistant, que es confon amb neutralitat, cosa que no és el cas“.
Per a Colau, “com apunta el llibre, són múltiples les causes del conflicte, per això hem d’obrir el focus, perquè la polarització implica també simplisme, maniqueisme, afavorit per les dinàmiques comunicatives, com el que passa aTwitter”.
Fent honor a l’etiqueta que de fet no ha rebutjat, l’alcaldessa ha tingut molta cura de mantenir-se a la mateixa distància d’un bloc i l’altre. “No som davant d’un conflicte inventat, té moltes raons, entre d’altres una transició mal feta i una mala gestió de la sentència de l’Estatut, però també la mala política per totes dues bandes; que ha complicat les coses”, ha argumentat.
En el fons, però, segons Colau la culpa és de l’espai que ha deixat “l’antiga socialdemocràcia”. “Va arribar un moment que la socialdemocràcia va deixar de fer d’esquerra i va comprar el discurs del neoliberalisme, va deixar de ser portaveu dels desheretats i va passar a justificar la desigualtat”, ha assegurat. Això, segons l’alcaldessa, ha facilitat que “amb una globalització que genera moltes incerteses és fàcil que discursos simplistes nacionalistes puguin tenir èxit, contra els estrangers, contra els altres”.
Hi va haver un moment en què semblava que aquesta situació virava, segons han apuntat tant Colau com Ramoneda: va ser l’any 2011, quan van néixer el 15-M i l’ANC alhora. “L’esquerra no té resolta la qüestió identitària. El 15-M ho va intentar, però el relat nacional i els nacionalismes s’han imposat finalment“, ha afegit l’alcaldessa.
La culminació del seu discurs ha sigut quan ha advertit que “per començar a construir un diàleg real necessitem un lideratge ciutadà, social, que obligui la política a desplaçar-se del bloqueig on és”. I ha començat a repartir retrets a banda i banda. “És inadmissible que des del govern de l’Estat es reprodueixin discursos de criminalització dels catalans, amb conceptes com el terrorisme, o la rebel·lió i sentències com la que acaba de sortir, que no serveixen per resoldre el problema”, ha dit.
Però aleshores s’ha girat cap a l’altra banda. “També haig de dir que no es pot permetre que sectors reaccionaris de la dreta catalana hagin associat Espanya al feixisme. És una ofensa a la gent que és a les cunetes, a la gent que han lluitat contra la corrupció del PP, a la gent que ha defensat el dret a decidir de Catalunya”, ha dit aixecant el to de veu. I ha reblat: “No podem permetre la deshumanització de l’adversari d’uns i altres, perquè el que es diu és fals i immoral”.
