Colau prorroga un contracte amb Repsol que relega els criteris ambientals

El concurs pel repostatge municipal de carburant prioritzava el preu més baix amb 70 dels 100 punts de la licitació i n'atorgava només 5 a la recàrrega elèctrica

Els vehicles de la Guàrdia Urbana, Parcs i Jardins o Bombers repostaran gasoil i benzina un any més amb targetes Solred, una marca de Repsol que permet abastir-se a benzineres Repsol, Campsa i Petronor. L'Ajuntament de Barcelona va licitar per dos anys (2017-2019) el subministrament de carburants en un concurs d'esperit tradicional i pragmàtic, en què el criteri primordial per a l'adjudicació era el preu.

Els factors mediambientals eren pràcticament testimonials en la licitació, el que contrasta amb el discurs ecologista del bipartit BComú-PSC i l'imminent decret d'Emergència Climàtica el proper 1 de gener. Tot i així, aquest 26 de setembre el govern d'Ada Colau va decidir prorrogar el contracte fins al 31 d'octubre 2020, fent efectiva la primera de les dues pròrrogues que permet l'adjudicació.

"Es considera que les condicions del contracte són avantatjoses per l'Ajuntament i aquest ha optat per exercir el dret de pròrroga", justifiquen fonts municipals al TOT Barcelona. El contracte es va adjudicar per 2,68 milions d'euros i el prolongament costa a les arques de la ciutat 741.760 euros. Mig milió correrà a càrrec del pressupost 2020, actualment en negociació amb l'oposició.

Segons es desprèn del concurs, el consistori vol abonar-se a una targeta amb la que omplir fàcilment els dipòsits de carburants fòssils: al preu més baix possible, a qualsevol hora i a prop de les comissaries, parcs de bombers i altres punts on es concentra la flota de l'Ajuntament.

El preu atropella els criteris ambientals

La tria del proveïdor es basava en 5 criteris. El principal era el descompte que les empreses aspirants oferien sobre el preu de venda al públic dels quatre principals tipus de carburant (gasoil A, Nou gasoil A, benzina 95 i benzina 98). El preu per litre ofert atorgava 70 dels 100 punts del concurs. S'hi van presentar tres grans marques del sector: Cepsa, Galp i Repsol a través de la seva marca de targetes Solred. Un panorama ben poc nova política.

El segon criteri era obrir 24 hores al dia, el que permetia sumar fins a 6 punts. El tercer era garantir una bona accessibilitat per als vehicles de gran tonatge, que en donava fins a 3. El quart, el més sostenible, era disposar de punts de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics a les benzineres: només estava premiat amb un màxim de 5 dels 100 punts possibles.

"L'objectiu d'aquest criteri és afavorir la transició vers a una energia renovable, no contaminant, segons les instruccions de sostenibilitat de l'Ajuntament de Barcelona", diu la licitació. L'apunt ve a dir que, amb aquests 5 punts, ja es dona per complerta l'ordre d'aplicar criteris socials i de sostenibilitat, vigents des de 2013.

A més la tinença d'Economia de Gerardo Pisarello va intentar reforçar el mandat passat una contractació municipal més verda, ètica i "plural", perquè no fos un "camp vedat dels privilegiats de sempre". No obstant això, l'adjudicació no preveia cap punt per a pimes. Tampoc premiava les firmes que inverteixin en combustibles alternatius. De fet prioritzar els biocarburants (bioetanol i biodièsel) i els combustibles gasosos (gas natural comprimit o gas liquat del petroli) és un dels criteris ambientals que el consistori recomana als seus tècnics des de 2013.

La ubicació, un criteri contrari a la lliure competència?

El cinquè criteri, teòricament també ambiental però sobretot practic, era la ubicació de les benzineres. Les tres concursants podien obtenir 4, 8 o 16 punts en funció de si el 80% de les seves estacions de servei estan dins d'un radi de 1.750 metres, 1.500 metres o 1.250 metres d'un llistat de 20 adreces de comissaries i altres equipaments. La idea era que els conductors perdessin el menor temps possible i gastessin com menys combustible millor en el trajecte cap a la benzinera.

Tampoc és que fossin molts punts, però podia decantar la balança. I precisament Solred va avançar a les competidores obtenint 8 punts en lloc dels 4 rebuts per Campsa i Galp en aquesta categoria. Va aconseguir el contracte amb una diferència de només 0,49 punts i sense ser la firma que oferia el millor preu.

Es dona la paradoxa, però, que aquest criteri té avui un condicionant polític delicat. El maig de 2018 el govern d'Ada Colau va decretar una suspensió d'un any en les llicències de noves benzineres i actualment està tramitant un pla urbanístic que limitarà definitivament les obertures a l'entorn de les Rondes, del port i dels polígons industrials. En conseqüència, aquest criteri en la licitació de fa tres anys avui podria generar dubtes sobre lliure competència, perquè afavoreix de forma explícita a les grans empreses que ja tenen gasolineres a Barcelona.

Uns plecs poc ambiciosos

La Xarxa de Sobirania Energètica (XSE), que agrupa 30 col·lectius del país, treballa des de fa sis anys per promoure una contractació pública més sostenible. Just abans de les passades eleccions locals de maig van publicar una Proposta municipalista per insistir en les possibilitats de transformació ecològica per permet la contractació pública. Una experta seleccionada per l'entitat ha revisat els plecs d'aquest concurs públic a petició del TOT Barcelona.

"No despleguen pràcticament cap de les possibilitats que proporciona la nova regulació de contractació pública, que permet la inclusió de criteris socials i ambientals", valora Anaïs Varo, doctorant de la Northeastern University i redactora de la Proposta municipalista. "Tant la licitació d'aquest contracte com la seva pròrroga es van fer en moments en que la contractació ètica era un compromís per part de l'Ajuntament", indica. Recorda que l'aplicació de criteris socials i ambientals en la seva contractació pública es va decretar el 15 de març de 2013 –en l'etapa de Xavier Trias– i es va desplegar plenament el 2016 –de la mà de Pisarello– en forma de guies de contractació.

"La inclusió de criteris alternatius als estrictament econòmics no només permet la consideració de dimensions rellevants en el sector energètic, com l'impuls cap a una transició energètica o la decarbonització, així com aspectes socials, sinó també l'impuls de l'economia social i solidària com a paradigma alternatiu de referència en l'àmbit econòmic", rebla Varo. Com fa palesa aquesta licitació, el canvi de paradigma avança molt lentament i encara falta molt camí per recórrer fins a ambientalitzar de veritat tota la contractació.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?