L’Ajuntament de Barcelona ha editat una Guia de Comunicació Inclusiva que recomana als barcelonins evitar expresions “irrespectuoses” i substituir-se per d’altres més políticament correctes, si bé moltes d’elles també més llargues i infreqüents. La publicació, que fa dies que circula en paper pels passadissos del consistori, ha saltat avui a la palestra per les vehements queixes del president del grup municipal del PP, Josep Bou, que ha reclamat a l’alcaldessa, Ada Colau, que la retiri.
Bou es queixa que el manual “considera excloent expressions com pare i mare, avis i àvies, alumnes o immigrant il·legal”. “Colau vol convertir-se en la nova RAE i adaptar el llenguatge a la seva ideologia d’extrema esquerra”, ha dit Bou. Així, ha demanat saber el cost de la guia i quins criteris s’han seguit per definir les expressions i paraules que s’hi identifiquen com a irrespectuoses. “L’Ajuntament obligarà les empreses a adaptar-se a aquesta guia per aconseguir contractes municipals, un fet que afavoreix a les empreses amigues de Colau”, ha assegurat.
“Dir que l’expressió ‘llenguatge de signes’ no és respectuosa i que s’ha d’utilitzar ‘llengua de signes’ és bastant esperpèntic”, ha indicat el president del grup municipal del PP. La guia impulsada pel consistori identifica expressions poc inclusives en matèria d’edat, identitat sexual, color de pell, classe social o religió, entre altres qüestions, i en proposa una d’equivalent per la qual substituir-la acompanyada d’una reflexió que explica per què no és adequat utilitzar-la.
“Famílies” millor que “pares i mares”
El manual inclou per exemple recomanacions com “famílies” en lloc de “pares i mares”, perquè “hi ha moltes estructures familiars” fora de la tradicional parella heterosexual. També proposa evitar incloure l’estat civil en expressions com “mare soltera” i no donar per fet que totes les “persones grans” són “avis” o “àvies” perquè potser no han tingut descendència. També fa referència a discapacitats i proposa expressions com “persona amb discapacitat física / persona amb mobilitat reduïda” en comptes de “minusvàlid”, “invàlid”, “paralític”, “coix” o “disminuït”. En el capítol de salut mental defensa substituir expressions com “Avui estic molt depre” per d’altres com “Avui tinc el dia trist” per no vanalitzar la depressió.
També adverteix sobre actituds no verbals que resulten inapropiades, com modular la veu amb persones amb discapacitat, persones migrants o gent gran “com si parlés amb infants” o adreçar-se a l’intèrpret per parlar a una persona sorda. També critica “que el darrer seient a omplir-se al metro sigui el del costat de la persona racialitzada” –l’expressió proposada en lloc de “persona de color” o “negret”– i que els homes tendeixin a ocupar més espai als torns de paraula o quan s’eixancarren al transport públic (manspreading).
La guia aconsella també evitar frases com “anar al paki“, “anar al badulake” o “anar al xino” per definir botigues regentades per persones migrants: “Definir una botiga pel pretès origen de la persona que la regenta és excloent”. “A més, paki va sorgir com un insult i no s’hauria d’utilitzar per designar ningú”, sosté.
