Colau evita tota referència nacional en la conferència municipal per la Diada

L’alcaldessa denuncia els "murs" alçats pels governs d'Europa al Mediterrani i la mort de miles de migrants al mar

El govern municipal de Barcelona ha apostat per dedicar la conferència institucional que l'Ajuntament celebra cada any per la Diada al drama humanitari dels migrants que naufraguen al Mediterrani. L'alcaldessa ha obert l'acte reflexionant sobre la vulneració de drets humans i les “milers de morts” al mar a causa dels nous “murs” que han alçat els governs d'Europa 30 anys després de la caiguda del mur de Berlín.

També ha intervingut el tinent d'alcaldia de Cultura, Joan Subirats, per donar pas al ponent, el professor alemany Rainer Huhle. Ni en la ponència de Colau, ni en la introducció de Subirats, ni en la conferència de Huhle hi ha hagut cap menció nacional: ni a Catalunya ni al procés independentista ni als presos polítics en una Diada marcada per la imminent sentència del judici a l'1 d'Octubre. El títol de la ponència era De Berlín al Mediterrani - El mur i les seves metamorfosis. En definitiva, podria haver estat una conferència emmarcada en qualsevol altra data assenyalada o efemèride de l'any.

L'acte s'ha celebrat al Saló de Cent amb solemnitat però amb un visible baix perfil. Ha comptat amb representants de 5 dels 7 grups municipals, perquè ni Ciutadans ni la Barcelona pel Canvi de Manuel Valls hi han enviat cap electe, el que ha deixat les tribunes laterals de la sala mig buides. Tampoc s'han deixat veure a l'acte alts càrrecs de la Generalitat ni d'altres institucions del país, amb l'excepció de l'exalcalde sabadellenc Juli Fernàndez, ara delegat del Govern a Barcelona. L'alcaldessa ha presidit l'acte amb els tinents Laia Bonet i Albert Batlle (PSC) i Joan Subirats i Laura Pérez (BComú), qui per cert vestia una samarreta reivindicativa amb el lema “Donald Trump eres un pendejo”. 

D'aquesta primera Diada del mandat, Colau ha ressaltat “l'impuls de les polítiques de memòria històrica” amb la creació d'una regidoria específica, que ostenta Jordi Rabassa, també responsable de Ciutat Vella. “Avui ens trobem per reflexionar sobre temes de fons que trobem rellevants del moment actual”, ha emmarcat l'alcaldessa. “Els països de Shenguen han aixecat mil kilòmetres de frontera al mar, l'equivalent a 6 vegades el mur de Berlín”, ha recordat.

“Europa no és la terra d'acollida que molts voldríem –ha afegit–, s'ha convertit en una fortalesa de tanques i policies frontereres que considera als migrants una amenaça seguretat”. Colau ha titllat de “gravíssim error” aquestes “barreres d'odi i incomprensió”, que ja s'ha cobrat “milers de vides” al Mediterrani. “Mentre existeixin injustícies entre el nord i el sud global, les migracions persistiran”, ha advertit la líder dels comuns, que també ha asseverat que “la prosperitat d'Occident s'ha construït sobre l'explotació i empobriment d'altres pobres germans d'Àsia, Àfrica o Amèrica”.

Una Diada “crítica i autocrítica”

En el tancament de l'acte Colau ha tornat a prendre la paraula i ha explicitat la voluntat d'una Diada “crítica i autocrítica” per no ser “autocomplaents”: “És important celebrar la nostra Diada de forma crítica preguntant-nos què més podem fer per ser la ciutat compromesa, oberta i diversa que volem ser”, ha defensat. Segons Colau, dins de Barcelona també hi ha murs “econòmics i de classe”, “invisibles però que causen molt de dolor i patiment”. Ha citat com a exemple les dones sense papers “que treballen en condicions d'explotació en cases adinerades”.

També ha carregat contra el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca, al que diu que no es resigna malgrat sigui competència estatal, i contra els qui volen vincular immigració i inseguretat propagant “el virus de la xenofòbia”. Com marca el protocol, l'acte ha acabat amb El Cant dels Segadors, que algú del públic –l'accés era lliure i gratuït– ha reblat amb un tímid “Visca Catalunya”.

El desengany berlinès

El politòleg Rainer Huhle ha dissertat –en castellà– sobre la deriva liberal de la caiguda del mur de Berlín, com la privatització de les antigues empreses estatals: “El turbocapitalisme va trobar un ambient fèrtil en les polítiques neoliberals de desregulació i lliure flux de capital financer”. L'acadèmic és vicepresident de l'Institut Alemany de Drets Humans de Berlín, membre del Comitè de les Nacions Unides sobre desaparicions forçades i fins al juny també directiu del Centre de Drets Humans de Nüremberg.

“Es va eliminar la cortina física, però romanen els murs mentals entre la població”, ha advertit sobre la desconfiança i descontentament ciutadà. Aquest sentiment, ha remarcat Huhle, ha donat lloc a l'anomenada Ostalgie –la nostàlgia de l'Est–, que va nodrir de vots partits d'esquerres com Die Linke però també moviments d'extrema dreta i neonazis que han atacat immigrants i refugiats.

Després de la caiguda del mur de Berlín, ha defensat, van quedar només dos petits murs per separar poblacions en conflicte: a Belfast i a Xipre. Ha recordat que als anys 90 se'ls van afegir les primeres tanques de filferro i pues a les fronteres espanyoles de Ceuta i Melilla i als següents anys van adoptar-ne 10 països més d'Europa. L'última es va instal·lar el 2018 entre Dinamarca i Alemanya, segons el govern danès per prevenir la febre porcina: “Es veuen més transparents aquestes tanques, però les funcions són les mateixes que les dels gruixuts murs de defensa”.

“Una nació sense fronteres no és una nació –ha dit en referència al mur d'EE.UU. cap a Mèxic–, però Europa no és un Estat-nació i comportar-se com a tal no canvia aquesta realitat”. “Si els polítics de la dreta nacionalista creuen que els murs garantiran la sobirania dels seus fràgils feus estan molt equivocats, perquè els murs només són una droga que dissimula la desaparició d'aquesta sobirania”, ha prosseguit.  “Hi ha una ideologia en la que convergeixen els nacionalismes, la defensa de les fronteres externes europees, però la dimonització de la immigració va contra la lògica capitalista que els propis governs nacionalistes cultiven”, ha defensat el professor. En contraposició ha situat ciutats com Nüremberg o Barcelona, que segons ell promouen la inclusió a través de polítiques com l'empadronament universal o la denúncia de la vulneració de drets humans al Mediterrani.

Comentaris (5)
Picafort Fa 12 dies
La foto és de col·lecció: amiguets i coneguts i a més sols . . . .
d'on no n'hi ha no en raja Fa 12 dies
la kolau és cada vegada més española i cada vegada és més catalana
avia Fa 12 dies
SORPREN que no en faci cap comentari
Joan Gibert Fa 12 dies
No sorprèn gens. Colau és capaç de defensar mil causes, a condició que no siguin la catalana.
Ni un pelo de tonta. Fa 12 dies
Todo lo que suene al fraudulento proceso, termina hecho una mierda.
un tipo que vive en Tabarnia Fa 12 dies
com sempre per les rames, no te puta idea del que porta entre mans