La bretxa salarial, principal ‘suspens’ de gènere del nou pressupost de Barcelona

Un informe municipal assenyala les llacunes dels comptes 2020: la diferència salarial és del 15,89% i hi ha moltes menys dones que homes en plantilla

L’Ajuntament de Barcelona ja té pressupostos negociats i aprovats per al 2020, per primer cop en cinc anys. I, per primera vegada, els comptes van acompanyats d’una anàlisi de gènere que determina en quin grau són reproductors o transformadors de la desigualtat entre homes i dones. El 2017 es va fer el primer informe d’impacte de gènere més reduït i el 2018 s’hi van incorporar millores, però aquest any és el primer que compleix plenament amb el Reglament municipal per a l’Equitat de Gènere.

[r:1]

L’estudi, amb data d’aquest gener i elaborat per quatre tècniques de l’Ajuntament, posa deures al govern d’Ada Colau dins mateix del consistori. La principal llacuna que detecta és la bretxa salarial de la plantilla: un 15,89%. Desglossada, la plantilla d’administració general té una bretxa molt superior (17,45%) a la que tenen Guàrdia Urbana i Bombers (7,88%).

En conjunt hi ha moltes menys dones que homes contractades (35,85% versus 64,25%) i reben un percentatge del pressupost (33,37%) inferior en proporció. Hi ha un desajust de 2,48 punts entre la plantilla femenina i la massa salarial femenina, que puja a un 5% en el cas concret dels Organismes Autònoms municipals. L’informe recorda que el pressupost de 2018 encara mostrava una desviació pressupostària més gran i celebra que s’hagi reduït en 1,37 punts en les nòmines de 2019, però adverteix al govern que el capítol de despesa de personal encara té “un impacte de gènere molt negatiu” i esdevé “reproductor de desigualtats”.

Bretxa salarial en la plantilla municipal, detallada per sou base i complement / Ajuntament de Barcelona

Bretxa salarial en la plantilla municipal, detallada per sou base i complement / Ajuntament de Barcelona

Al conjunt de Catalunya la bretxa salarial és del 23,4%, amb especial incidència entre les dones amb contractes a temps parcial i temporals, d’origen migrant i d’edat adulta. Les professions de poc valor afegit, la restauració, els serveis personals i la venda al públic concentren els percentatges més alts, mentre que els més baixos són per a les feines tècniques, científiques i acadèmiques. Pel que fa als funcionaris, un estudi de la Diputació de Barcelona indicava amb dades de 2017 i 2018 que als ajuntaments de la província la bretxa mitjana era del 8%. Entre els funcionaris de tot l’Estat, afegia, era del 10,3%.

Deures pendents en formació d’adults i neteja viària

L’informe de gènere de l’ajuntament analitza també 37 programes de despesa inclosos al pressupost, com promoció de la gent gran, mercats, relacions institucionals, biblioteques o foment de l’esport. Sumen el 39,28% del pressupost, és a dir, 732 milions d’euros. Les autores van seleccionar 26 àrees que veien indispensables d’estudiar i els responsables municipals d’11 més es van adherir voluntàriament a l’anàlisi. Cadascuna d’aquestes 37 àrees ha omplert una fitxa d’anàlisi sobre com gasta el pressupost i quines mesures correctores de la desigualtat té previstes. A partir d’aquesta documentació, les tècniques extreuen conclusions i fan recomanacions.

Si bé la gran majoria dels programes aproven la revisió, n’han detectat 2 que consideren “reproductors de la desigualtat”: la formació d’adults i el nou contracte de neteja viària. Donat el gran volum de despesa que suposa aquest últim –80 milions d’euros–, els dos ‘suspensos’ taquen l’11,17% del pressupost. Un de cada deu euros. A diferència de la bretxa, sobre la que són més contundents, consideren que l’impacte d’aquests dos programes només és “lleugerament negatiu”.

Anàlisi de gènere de 37 programes de despesa municipal / Ajuntament de Barcelona

Anàlisi de gènere de 37 programes de despesa municipal / Ajuntament de Barcelona

La raó primordial és que no contenen discriminacions explícites, sinó que més aviat s’obliden que treballen sobre un substrat social amb desigualtats i no preveuen actuacions per lluitar-hi. En formació d’adults, exemplifica el document, “no visibilitzen” diferències latents com que les dones tenen de mitjana un major nivell formatiu que els homes però alhora són majoria entre la població sense estudis. En conseqüència, el programa no ha fet constar a la fitxa cap línia de treball ni partida pressupostària destinada a combatre aquests biaixos.

Pel que fa a la neteja viària, l’informe reconeix que hi ha “voluntat d’incorporar i fer efectives clàusules de gènere” en la nova licitació del servei, però es queixa que això no s’ha traduït en cap “acció pressupostada” ni es basa en cap “diagnosi” de situació. Les autores voldrien que s’identifiquessin amb més claredat quines diferències de gènere hi ha en la plantilla i entre les persones beneficiàries de la recollida de residus.

Recomanacions de millora també per als que aproven

La resta de programes sí que s’havien posat les piles en matèria de gènere i sumen 173 actuacions específiques per a la igualtat. D’aquestes, 141 tenen un pressupost assignat i 74 s’adrecen exclusivament a les dones. De mitjana cada àrea preveu fer 3,1 accions. Tot i així, les autores posen deures a tothom i asseguren que “encara existeix molt marge de millora”. Sobretot demanen millorar la informació disponible, perquè molts departaments no disposen de dades desagregades per sexe ni indicadors d’igualtat.

També entren a recomanar millores concretes per a cada àrea. Així, a tall d’exemple, recorden als mercats que està molt bé obrir espais de cura per a nadons per facilitar la compra a les mares, però convindria incentivar que homes també vagin al mercat perquè actualment són minoria entre la clientela. Al Servei d’Estadística li suggereixen tenir en compte els rols de gènere en les respostes de les enquestes, mentre que convida les instal·lacions esportives a preveure mesures contra l’assetjament de les esportistes.

Als museus els proposen fer recomptes periòdics del número d’artistes que participen a les seves activitats i exposicions. En mobilitat també troben llacunes: demanen al Bicing –més usat per homes que per dones– avaluar si el nou model desplegat aquest hivern ha aconseguit reduir el diferencial i proposen que el transport col·lectiu de viatgers estudiï l’impacte de gènere del canvi de tarifes estrenat al gener.

Més informació

Nou comentari