L’Observatori de Serveis Urbans (OSUR) ha conclòs que els ajuntaments de l’estat panyol amb més dispersió de la despesa pública van obtenir pitjors resultats electorals en les eleccions municipals de l’any passat, el 26M. Així ho ha explicat la plataforma en un informe en què s’analitza l’evolució dels pressupostos locals entre el gener del 2010 i el maig del 2019, just abans que moltes alcaldies canviessin de color polític. Per a l’anàlisi, s’han estudiat 20 ciutats sobre la base de xifres oficials.
Segons el document de OSUR, la tendència de despesa dels ajuntaments és a la baixa. Així, explica que com el 2018 molts governs locals van gastar més, van haver d’elaborar els seus nous pressupostos del 2019 a la baixa, i el desequilibri i la manca de rigor és el que els ha passat factura a les urnes en la majoria de casos.
L’estudi d’OSUR ha analitzat com ha estat la mitjana de despesa de tots els indicadors en els ajuntaments que van canviar de color arran de les eleccions del maig del 2019, en comparació amb els ajuntaments que es van mantenir en el govern municipal.
D’aquesta manera, es comprova que, en l’últim mandat, del 2015 al 2019, la despesa en aquells ajuntaments on hi va haver canvi en l’alcaldia es correspon amb aquells en què aquesta despesa ha variat de forma més pronunciada i desequilibrada, mentre que als ajuntaments que no van canviar el govern s’ha mantingut pràcticament estable durant tot el mandat.
El director general d’OSUR, Lorenzo Dávila, ha destacat la tendència a la baixa en la despesa dels consistoris estudiats, tant en els governs amb experiència de govern (i més rigor pressupostari) com en els denominats del canvi. “Els excessos del 2018 dels governs denominats del canvi els va obligar a reduir un 23% el 2019 enfront del 12% dels que van mantenir un major rigor en els seus comptes”, ha explicat.
“És molt significatiu que, en l’últim mandat, en aquells ajuntaments que no han canviat després de les eleccions del maig de l’any passat, la despesa s’ha mantingut significativament més estable mentre que en els governs que havien canviat de color les variacions de la despesa van ser més pronunciades i amb més desequilibris d’un any a un altre, cosa que ha pogut dur-los a estavellar-se a les urnes “, ha recalcat el director general d’OSUR.
Bilbao, la ciutat que més ha gastat
La plataforma, que pertany, a l’Associació per l’Excel·lència dels Serveis Públics (AESP), ha detallat per indicadors que, en benestar comunitari –partida que engloba el clavegueram, proveïment d’aigua potable, gestió de residus, neteja viària, enllumenat públic i serveis funeraris–, les reduccions més pronunciades es van produir a Saragossa, amb un 6,43%, i Valladolid, on es redueixen un 4,66%. Per contra, els governs que més van pujar la despesa en aquest indicador van ser els d’Oviedo, amb un 14%, i València, un 9,57%.
Per ciutats, Bilbao va ser la que més va gastar en benestar comunitari el 2019, fins als 253,11 euros per habitant, i la ciutat que menys hi va invertir, amb només 95,47 euros, va ser Valladolid.
Pel que fa a altres dades de l’any passat, en la categoria de protecció i millora de l’entorn, la Corunya va ser la localitat que més va reduir la despesa amb 2,14 euros per habitant, mentre que va ser el govern de Santa Cruz de Tenerife el que més incrementar la despesa en medi ambient, amb 6,3 euros més per habitant respecte al 2018.
En termes globals, la ciutat que més va gastar en protecció i millora de l’entorn el 2019 va ser Santa Cruz de Tenerife, la qual va destinar-hi 28,88 euros per habitant. La ciutat que menys va gastar en aquesta partida va ser Granada, amb només 0,39 euros per habitant.
Pel que fa a l’habitatge, que engloba temes com la promoció i gestió d’habitatge de protecció pública i conservació i rehabilitació de l’edificació, Bilbao va ser la ciutat que més va retallar aquesta partida, amb un descens del 50% respecte del 2018. En termes generals, la ciutat que més va gastar en aquest indicador el 2019 va ser les Palmes de Gran Canària, amb 57,22 euros per habitant.
L’anàlisi de la despesa en matèria d’educació –que engloba administració general d’educació, funcionament de centres docents de preescolar i primària i educació especial i serveis complementaris de educació–, conclou que l’Ajuntament de València va ser el que més la va reduir, amb una disminució de 7,38 euros per habitant respecte del 2018. Mentrestant, Santa Cruz de Tenerife va ser el consistori que més la va augmentar, amb 10,3 euros per habitant més que el 2018.
Pel que fa a la categoria de seguretat i ordre públic, Bilbao va ser la ciutat que més va gastar-hi, amb una assignació total de 148,03 euros per habitant, un increment de 8,41 euros respecte del 2018, mentre que la localitat que menys va destinar-hi va ser Saragossa, amb només 0,30 euros per habitant.
Les instal·lacions esportives, la partida més retallada
La partida d’informació i promoció turística –que engloba protecció i gestió del patrimoni històrico-artístic–, assenyala que va ser Vigo la que més va invertir-hi, amb 16,25 euros per habitant, en contrast amb Badalona, que va ser la que menys diners hi va assignar, amb només 1,24 euros per habitant.
Pel que fa a la despesa en transport públic, Santa Cruz de Tenerife va ser el municipi que més va incrementar-la, ja que hi va destinar 14,04 euros més per habitant que el 2018. En termes globals, Bilbao va ser la que més va gastar per habitant, amb 116,43 euros per a aquesta partida. Per contra, Sabadell va ser la ciutat que menys va aportar-hi, amb només 17,28 euros per ciutadà.
En promoció i foment de l’esport –que engloba instal·lacions esportives–, la localitat que més va augmentar la seva despesa va ser Cartagena, amb 4,04 euros per habitant més. Per la seva banda, Madrid va ser el govern municipal que més va reduir aquesta partida, amb 3,88 euros menys per habitant que el 2018.
L’àmbit en què més van retallar l’any passat els governs que havien sigut denominats del canvi en les eleccions del 2015, amb un 45%, va ser en instal·lacions esportives, seguit del de protecció i gestió del patrimoni històrico-artístic, que va descendir un 33%, i el de recollida, gestió i tractament de residus, amb un 10%.
En contraposició, les partides que van experimentar una pujada de despesa més destacada dins de l’any electoral van ser les d’habitatge, que van pujar un 57%. Però, en aquesta xifra no hi col·labora l’Ajuntament de Barcelona, que va baixar la partida un 2,3%, ni el de Madrid, amb un 6% menys.
L’anàlisi dels governs amb experiència anterior mostra que en només 5 dels 21 indicadors es va rebaixar la despesa. En contrast, les pujades més pronunciades es van registrar a l’administració general d’educació, que va pujar un 19%, serveis complementaris d’educació, amb un increment de 17%, i promoció i millora de l’entorn, amb un 14% de despesa més.
