Tot just fa una setmana, diverses entitats de Nou Barris i el grup municipal d’ERC, aplegats a La Taula Unitària de Nou Barris per la República, denunciaven “censura” per part de l’Ajuntament a l’hora de col·locar un faristol promès en record al maqui Josep Lluís Facerías, el guerriller antifranquista que va ser assassinat l’any 1957 en una emboscada al barri de Porta, on actualment s’erigeix la plaça Madres de la Plaza de Mayo.
Les entitats expliquen que la comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament no accepta el text per acompanyar l’estructura proposat per les entitats i que a més demana contextualitzar la trajectòria del guerriller amb fets històrics. Les entitats consideren que aquesta petició té l’objectiu de diluir la figura de Facerías. De fet, temps que Nou Barris reivindica aquest homenatge al seu maqui i no entén la dilatació del procés per part del consistori.
Al respecte, el regidor de Memòria de l’Ajuntament, Jordi Rabassa, matisa que no es tracta de censura, sinó d’un text inadequat. “El faristol es posarà”, assegura, però explica quina idea té el consistori: “Per comptes de posar una biografia com ens proposen les entitats, creiem que aporta més explicar què era l’oposició armada al franquisme, el maquis, a partir de Facerías. Tindríem una placa sobre el lloc on el van assassinar i a més un faristol de context”. En conversa amb el TOT, Rabassa avança que es trobarà amb les entitats al setembre i dona per fet que “hi haurà un acord”.
Però el cas de Facerías no és l’únic que batalla Nou Barris i que no acaba de veure la llum.
Francesc Layret i Salvador Alloza, pendents d’un faristol
Un d’ells és en Francesc Layret (1880-1920). Defensor dels ideals republicanistes i catalanistes, Layret va formar part de diverses formacions polítiques, entre les quals, el Partit Republicà Català. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la UNR i advocat de la CNT en moltes causes contra sindicalistes, va ser assassinat pel pistolerisme patronal a la porta de casa seva el 30 de novembre de 1920 quan anava a interessar-se pels dirigents cenetistes i obreristes, entre els quals Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i Lluís Companys, company d’estudis i amic íntim.
Però el faristol que l’ha d’homenatjar a la plaça que porta el seu nom al barri de la Prosperitat ha desaparegut. No del carrer, sinó dels despatxos de l’Ajuntament. “En l’Acord d’Inversions al Districte Nou Barris de 2021 es van incloure dues partides: una per una rehabilitació parcial de la plaça de Francesc Layret, que havia d’incloure un faristol, i una altra explícita pels altres faristols pendents: Facerías, Alloza i les Madres de la Plaza de Mayo. I també es va signar una declaració institucional del 24 de novembre de 2020 al respecte. Però ara els Comuns, després de gairebé dos mandats, ens diuen que no tenen constància del faristol d’en Francesc Layret, com si no n’haguéssim parlat mai”, denuncia en Quim Sangrà, conseller portaveu d’ERC del districte de Nou Barris.
El regidor de Memòria, Jordi Rabassa, considera que Francesc Layret està més que homenatjat a la ciutat. “Layret té un faristol a la casa on el van matar, una placa i, a més a més, té una plaça. Per altra banda, no hi ha cap petició referent a Layret a la ponència del nomenclàtor”.
Un altre antifeixista, Salvador Alloza, tampoc no té faristol malgrat els acords. Va ser carter des de setembre del 1916 fins al final de la guerra el 1939, quan fou expulsat de Correus. I té un nom en un carrer de la ciutat com a carter, però la seva vessant política havia romàs desconeguda. “Alloza va ser depurat per ser afiliat a la CNT, però sobretot per haver estat alcalde de barri -Roquetes- per ERC”, explica en Quim Sangrà.
ERC apunta a la pressió del PSC als Comuns
En aquest cas, ERC lamenta que l’Ajuntament consideri que “Alloza ja en té prou amb un carrer”, ja que els republicans, i les entitats de la Taula de Nou Barris per la República, reclamaven un faristol. “Ens diuen que no hi ha faristol per a Salvador Alloza perquè no fan plaques personals, quan això és fals, hi ha plaques de Companys, Ferrer i Guàrdia o del mateix Layret”, diu Sangrà.
En aquest sentit, el regidor de Memòria aclareix al TOT que “tornarem a parlar amb voluntat d’acord”. “Ens van proposar fer un faristol, però Salvador Alloza ja té un carrer, màxima distinció simbòlica a la ciutat” En aquest sentit, Rabassa aclareix quina proposta acceptaria el consistori: “Si ja té un carrer, el que hem de fer és explicar bé en aquell carrer qui era la persona. La nostra proposta és, per comptes de posar un faristol, fer una placa de marbre del carrer on hi hagi una biografia mínima de qui era. Dignificar la placa de marbre del carrer”.
Però a ERC fan una ànalisi que va més enllà de la tècnica. “No sabem si són els Comuns, o el PSC, però a algú li molesta que es faci un faristol que vol recuperar memòries antifexistes. Sembla que amb la memòria històrica només valgui la que interessa al poder. L’antifeixisme llibertari s’amaga i sembla que ERC no va governar durant la Repúbilca”, exclama el portaveu repubilcà a Nou Barris. De fet, apunta que els Comuns “han fet un viratge” des que el PSC té més poder al districte en aquest mandat, i assenyala possibles pressions del PSC per aturar els faristols.
2 
