Conscient de no jugar a casa, Ada Colau ha optat per trepitjar fort en la conferència que ha ofert aquest divendres al Cercle d’Economia. “No vinc en qualitat de candidata sinó com a alcaldessa”, ha dit només començar el seu discurs, flanquejada per Juan José Brugera, president del Cercle d’Economia, i Pau Guardans, president de Barcelona Global. “Quan vam accedir a l’Alcaldia és evident que hi havia dubtes de què poguessim fer-nos càrrec de la gestió de l’economia de la ciutat, però quatre anys després podem afirmar que l’Ajuntament ha estat un factor d’estabilitat mentre la Generalitat ha tingut tres presidents i el Govern de l’Estat n’ha tingut dos”, ha asseverat. La líder dels comuns ha reivindicat l’acció del govern municipal i ha cridat a l’empresariat a implicar-se en l’articulació de la regió metropolitana “amb horitzó 2030” per fer un salt d’escala en població, potencial econòmic i polítiques públiques.
Guardans li havia retret justament, en presentar-la, que el model actual de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb 36 municipis “és insuficient perquè és petit, és curt en competències i és invisible”. I Colau li ha donat la raó en l’aposta per “la Barcelona dels cinc milions” –la suma de la corporació metropolitana més els dos Vallès–, però a canvi ha demanat també que el sector privat s’arromangui per fer-la possible: “És una visió totalment compartida des de fa molt de temps, però ho diem i ho diem… i no trobem la manera d’avançar”. “Si ja la governaça política metropolitana ha tingut dificultats, amb l’històric enfrontament entre Pujol i Maragall, ara que hi ha encara més pluralisme no se’ns pot demanar a les administracions públiques que ens posem d’acord soles”, ha avisat. “Seguint la tradició tan barcelonina de la col·laboració público-privada, és essencial un colideratge”, ha defensat. La regió metropolitana agruparia 164 municipis, el 80% de la població de Catalunya, el 70% del PIB català i el 12% del PIB espanyol.
Ha descartat que la dimensió regional es pugui forjar a través “de crear una nova administració ni una nova divisió administrativa, amb les dificultats que comporta i les resistències que aixecaria”. Per això, Colau ha advocat perquè el sector públic i el privat creïn “un instument consorciat” i una “cogovernança pràctica” en forma de “taula de reflexió”, amb l’objectiu de “definir un projecte de futur amb un horitzó 2030, que seria realista i engrescador”. “Si surto reelegida com a alcaldessa, que m’hi esforçaré perquè em fa moltíssima il·lusió, jo em comprometo a fer la meva part: convocar als alcaldes de les ciutats més grans en una taula compartida on hi hagi també els agents econòmics i socials”, ha concretat.
Conferència d’Ada Colau al Cercle d’Economia / Meritxell M. Pauné
Sobre l’elecció directa d’un alcalde metropolità, que també havia esmentat Guardans, l’alcaldessa ha reconegut que ha cambiat d’opinió durant els quatre anys de mandat: “He vist que no es pot començar la casa per la teulada i que els municipis temen un expansionisme del centralisme barceloní”. “Primer se’ls ha de reconèixer i llavors les reformes administratives vindran de forma natural”, ha receptat.
Tot i les limitacions actuals, Colau ha reivindicat igualment que l’actual AMB perquè “permet avançar” i és “el principal instrument” avui disponible. També ha renyat “les veus” que van criticar que l’Hospitalet de Llobregat s’oferís a acollir nous allotjaments turístics en aplicar-se a principis de mandat la moratòria holera a Barcelona. “Alguns deien que l’Hospitalet se n’aprofitava i competia, però jo no ho he vist mai així, és important que la política turística sigui metropolitana”.
Cap ganes de ser presidenta de la Generalitat
Preguntada pel públic sobre si preferiria ser alcaldessa “de la segona ciutat d’Espanya o de la capital de Catalunya”, Colau ha optat per una tercera via internacionalista: “Cada cop més veig a Barcelona com un node de les xarxes de ciutats que mouen Europa”. “La realitat –ha afegit– és que hi ha una xarxa de ciutats al món que cooperem sense cap organització formal per buscar solucions als reptes, perquè les instancies superiors ni hi són ni se les espera”. “Si ja era municipalista convençuda, ara que acaba el mandat encara més”, ha defensat. Quan ningú s’ho esperava, ella mateixa ha recordat que en aspirar a l’alcaldia el 2015 li preguntaven sovint per si voldria presidir la Generalitat de Catalunya: “Llavors ja deia que no i ara encara ho dic amb més força! No penso en presentar-me a cap altra cosa que a l’alcaldia de Barcelona”.
