L’acampada de joves de la ‘generació 14-O’ –en referència al 14 d’octubre, la data en què es va conèixer la sentència del Procés– instal·lada a la plaça Universitat aquest matí ha tallat la Gran Via al migdia. La seva intenció és fer una assemblea a les cinc de la tarda i instal·lar tendes també a la calçada. Fins ara, només n’hi ha al centre de la plaça.
Així és com ha començat l’acció aquest matí, quan una vintena de tendes de campanya s’han esplegat en qüestió de minuts a la plaça Universitat i uns 200 estudiants s’hi han situats disposats a protestar durant dies. Aviat les tendes eren unes 60. És un nou capítol de protesta juvenil contra la sentència i contra la “repressió policial”, tal com l’ha definit un dels participants, Toni Collet.
L’acampada ha estat organitzada entre grups d’amics i de forma relativament “espontània” durant els darrers dies, segons Collet. Tenen la intenció de passar dies i nits a la plaça, fins que les tornin l’horitzó de futur que asseguren “els han pres”. A més, confien que centenars de joves se sumaran a l’acció les properes hores i jornades. L’objectiu, confirma un altre participant, és ocupar tota la plaça Universitat i, si són prou gent, tallar la Gran Via amb l’acampada. “Seria ideal”, diuen.
Tot i que cap organització s’ha pronunciat com a impulsora de l’acció, Arran, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i el Jovent Republicà hi han donat suport.
Cinc reivindicacions
En un manifest que parla en nom dels joves acampats s’esmenten cinc objectius que vol assolir la protesta. El primer, que l’Estat aturi la “repressió” i que els cossos de Mossos d’Esquadra i Policia Nacional depurin responsabilitats per les actuacions durant les protestes post sentència. Segon, que el president espanyol, Pedro Sánchez, condemni la “violència policial” i que negociï un referèndum d’autodeterminació.
Tercer, “amnistia total” per als presos polítics. Quart, que es garanteixin els “drets civils i polítics” vulnerats pel Tribunal Suprem. I, per últim, un futur “digne” per als joves amb mesures contra l’emergència climàtica, l’accés a l’habitatge social i la Igualtat entre homes i dones. S’autoanomenen “Generació del 14 d’octubre”, en referència a la data de la sentència, dia en què segons el manifest van “perdre la por”.
⛺MANIFEST ACAMPADA PLAÇA UNIVERSITAT
La generació del 14 d’octubre ens plantem, fem una crida a acampar a la Plaça Universitat de #Barcelona. #Generació14o pic.twitter.com/M4Ffr9ks47
— Acampada Plaça Universitat #Generació14O (@AcampadaUni) October 30, 2019
Els estudiants de l’Institut del Teatre, que han protagonitzat diverses accions en el marc de les protestes contra la sentència, s’han sumat a l’acampada. Un d’ells, l’Eduard, relatava com s’havien organitzat per fer una cassolada contra la violència policial a les 10 hores a la plaça Universitat i, en veure que començava l’acampada, han decidit donar-hi suport. Tot i així, admeten que no es quedaran a dormir.
“Generació 14-O”
Les que sí que passaran la nit a Universitat són la Judit i l’Anna. Són estudiants de segon curs de Filologia Anglesa i Filosofia, respectivament, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i han desplegat la seva tenda de campanya per poder dormir-hi. Totes dues han estat presents a algunes manifestacions que s’han succeït des de la publicació de la sentència, i veuen l’actuació policial com a “excessiva”. Tot i que encara no han agafat roba per passar la nit, precisen que aniran a casa a buscar-la.
La Judit i l’Anna a l’acampada juvenil | A. L.
Al seu voltant hi ha joves que juguen a cartes o que mengen l’entrepà de mig matí. Altres participen en un taller de pancartes. En una d’elles es pot llegir “generació 14-O”, un terme que defineix els joves que participen en l’acampada. Al costat dels retoladors hi havia beguda, que ha d’amenitzar l’acció per a les persones que han decidit seguir-la.
Altres han estat creatius per sumar-se a l’acampada. El Roger i el Pol seuen a un sofà mentre es miren el mòbil. “Un amic ha portat el sofà amb el cotxe”, relaten. Tots dos dormiran a Universitat i ja han avisat a casa. “Els meus pares m’han dit que vaig amb compte”, explica el Roger. Asseguts al sofà, es miren la resta de joves que preparen l’acampada quan una dona els pregunta: “Quins talls es faran avui?”. Ells, desconcertats, contesten que no ho saben, i ella es queixa que abans d’ahir va haver de marxar a la seva casa de Castelldefels amb un taxi perquè una protesta dels CDR bloquejava l’estació de Sants. “Avui ningú tallarà l’estació”, la tranquil·litza el Pol.