Alma, una mirada a:

Les espelmes que no s’apagaran mai soles

Alma és una nova manera de parlar del fet social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l’Obra Social "la Caixa"

El segon previ a bufar les espelmes d’un aniversari sempre és un d’aquells moments especials en què el temps s’atura. I normalment allò que el fa tan especial és la gent que t’acompanya en la celebració. Molts Voluntaris de ”la Caixa” dediquen una part del seu temps lliure a compartir aquest precís instant amb gent gran de diverses residències. Un gest que pocs coneixen i molts agraeixen.

Grans i petits. Embolicats en papers brillants o amb un full de diari. Fets a mà o comprats en uns grans magatzems. Hi ha regals de totes les formes i per a tots els gustos. Tanmateix, el més valuós de tots no es pot veure ni tocar. És un concepte abstracte, fonamental en la nostra vida, però que no acabem de comprendre del tot. Sí, es tracta del temps. I això ho sap prou bé la gent gran del centre sociosanitari El Pino a Las Palmas de Gran Canaria.

Les espelmes no s'apagaran mai soles. Projecte Alma de l'obra social "la Caixa"

L’últim dimecres de cada mes, en aquest centre hi ha una gran festa. Diversos Voluntaris de ”la Caixa” hi acudeixen per celebrar els aniversaris de tots els qui fan anys aquest mes. La sala s’omple de música, trossos de pastís i olor d’espelmes acabades de bufar. Però, sobretot, s’omple d’alegria compartida. Com explica Marcos Antonio Díaz, un dels voluntaris, “durant tot el mes, els avis esperen amb il·lusió que ho celebrem tots plegats. Obres la porta i te’ls trobes amb un somriure desitjant que els posis el barret o la banda d’aniversari. Per a ells és una gran festa… i per a nosaltres, també!”, exclama.

“Alguns t’expliquen la seva vida. Hi ha històries molt boniques i es poden aprendre moltes coses per aplicar-les el dia de demà a la teva pròpia vida perquè, en definitiva, tard o d’hora tots ens farem grans. A mi m’aporta moltíssim conèixer altres punts de vista diferents al meu. I, encara que soni a tòpic, com a voluntari reps molt més del que dones”, diu el Marcos, que fa set mesos que participa en aquesta iniciativa. “Tu hi vas per compartir amb ells el teu temps, però ells senten que hi vas per celebrar la seva vida, que continua un any més. I ho agraeixen moltíssim!”.

Moltes vegades, la mandra o la feina ens guanyen i subestimem el poder dels petits detalls, com recordar-se de l’aniversari d’algú o anar a veure els nostres avis més sovint. No obstant això, som animals socials, en definitiva. Necessitem els altres per naturalesa. Sense ells, la nostra vida no tindria sentit. I encara que sembli que el nostre temps se’ns escorre de les mans i que mai no en tenim prou ni per a nosaltres mateixos, sens dubte és el més valuós que podem regalar als altres.

Més informació
Pau Donés / Obra Social la Caixa
Pau Donés, cantant
Alma, una mirada a:
Begoña Cánovas, investigadora del càncer becada per "la Caixa". Participa en el projecte Alma / Clara de Ramón
BEGOÑA CÁNOVAS, INVESTIGADORA DEL CÀNCER
Alma, una mirada a:
Helena Resano, periodista, en el projecte Alma  de "la Caixa" / Anna Pla-Narbona
HELENA RESANO, PERIODISTA
Alma, una mirada a:
Cristina Villanueva, per al projecte Alma de l'Obra Social de "la Caixa" / Guillermo A. Chaia
CRISTINA VILLANUEVA, PERIODISTA
Alma, una mirada a:
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?