Vet aquí una ciutat de conte de fades que volia reduir els problemes del turisme sense fer enfadar ningú. La governen una Reina i un Virrei, que no sempre estan d’acord. Ella es deleix per trobar un encanteri màgic que escombri la molesta plaga de turistes que li omple el casc antic cada estiu. Ell és més murri i té molts amics amb fondes i hostals, així que li ven a la Reina una fantasia ideal: l’unicorn dels hotels més cars.

Barcelona és una ciutat donada a creure en unicorns. Els que li convenen. Es tracta d’unes bestioles fantàstiques i molt oportunes, que surten quasi sempre de plaça Sant Jaume i sobrevolen els carrers tant de temps com duri la fe ciutadana en la seva existència. L’últim exemplar de l’espècie s’ha deixat veure darrerament pels indrets més turístics i saturats de l’urb i es fa dir Hotels Més Cars©. El seu cant, més seductor que el de les sirenes, diu que els allotjaments de Barcelona recolliran el suggeriment de l’Ajuntament d’encarir les habitacions. No només això, sinó que a més a més l’increment farà de filtre dels visitants i facilitarà l’adveniment del Turista de Qualitat©. És a dir, que només ens vindrà a veure gent del “nord enllà” d’aquella tan “neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç” que deia Espriu.

És un bell unicorn, no diré que no: posats a vendre’ns, que sigui car. No soluciona cap dels reptes del turisme global però almenys aquí i ara faríem una mica menys el préssec. El problema d’aquest unicorn és que engatussa l’electorat amb una pujada voluntària dels preus d’allotjament que no passarà. El sistema d’incentius actual per a l’hoteler i l’atomització del sector a Barcelona ho impossibiliten. Avui per avui la prioritat màxima dels allotjaments és una alta ocupació dels llits, perquè primer va pagar la despesa fixa (sobreviure ara), després aconseguir uns mínims beneficis (sobreviure demà) i ja després, molt més avall en el rànquing, el model de ciutat (el passat demà). Només cal fixar-se en les previsions i balanços que fa el sector hoteler cada Nadal, Setmana Santa, estiu o final d’any: la dada protagonista és l’ocupació. Ni la durada de les estades, ni el perfil majoritari, ni punyetes. Quants llits estaran plens, això és el titular. A remolc d’això, apareix secundàriament el preu mitjà per habitació. Si no hi ha hagut prou demanda, s’abaixen preus. Indefectiblement. Això no és la borsa, als hotels no es “holdeja”.

Pot haver veus hoteleres que hi estiguin a favor, és clar, sobretot en establiments que ja són d’alta categoria i per tant no atrauen segons quins guiris vergonyants. Per exemple l’actual president del Gremi, Jordi Clos –un dels últims prohoms que li queden a la ciutat– és un conegut defensor del turisme cultural d’alt nivell. Però baixem de l’unicorn: bona part de les places d’allotjament a Barcelona necessiten turisme de masses de poder adquisitiu mig i baix, i per atraure’l fan ofertes. Aquesta pandèmia han llogat habitacions a preus de fa una dècada. Fins i tot encara que hi hagués una certa voluntat d’aguantar una mica, la temptació de fer el freerider i anar per lliure és evident. De fet grans cadenes internacionals ja van per lliure tot l’any perquè no participen de la vida gremial ni les taules público-privades de Barcelona.

Així que l’encanteri màgic Hotels Més Cars© és pura fantasia preelectoral per centrifugar responsabilitats. Si l’Ajuntament vol encarir les pernoctacions, que ho faci de veritat impulsant una taxa turística molt més elevada. Que proposi públicament duplicar-la o triplicar-la, s’obri un debat i finalment s’acordi algun increment concret. I posats a usar els preus com a filtre, que treballi per encarir la destinació amb les dues mesures que realment tindrien impacte: el preu dels vols d’avió (pujar les tases d’Aena al Prat + impost europeu al querosè) i el preu de l’alcohol (adéu a la cervesa assequible, també pels barcelonins). Amb els costos polítics que suposi, és clar. Encara que hi hagi eleccions municipals d’aquí 11 mesos. Si no hi ha nassos de fer res d’això, que no es maregin. Tot el que no siguin encariments obligatoris, és fer volar unicorns.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jac jou a juny 11, 2022 | 11:27
    Jac jou juny 11, 2022 | 11:27
    Arreglar de veritat les coses , res de res, impostos, taxes, etc, si , idees ni una.

Nou comentari

Comparteix