Sobren motius per fer vaga feminista cada 8 de març. Un de molt evident és el combat contra un masclisme que no ha marxat mai però que ara s’atreveix a sortir de l’armari de la ma de la ultradreta i de la dreta que no vol semblar ultra però que es radicalitza. No només sobren raons perquè els homes ens impliquem especialment en la lluita feminista, sinó que és imprescindible que ho fem.
Quina persona realment demòcrata -sigui quina sigui la seva identitat de gènere– pot restar impassible davant la llarga llista de desigualtats que pateix la meitat de la població? En el nostre context de “país del primer món” hi ha dades i fets contundents que posen de manifest fins a quin punt estem lluny de la igualtat real encara que es facin lleis que intentin impulsar-la. I no es tracta només de la bretxa salarial o del famós ‘sostre de vidre’ que dificulta a les dones arribar a càrrecs directius, sobretot en el sector privat. Hi ha raons especialment preocupants per mobilitzar-se el 8 de març i en qualsevol moment de l’any.
El masclisme creixent que es percep en sectors de població molt joves, que té molt a veure amb la plaga de les ‘manades’ sexuals i de les agressions masclistes, ha d’interpel·lar tota la ciutadania, especialment els homes que som els primers que hem de tallar en sec qualsevol connivència passiva o aquella típica “comprensió” banal de les vel·leïtats de ‘mascle alfa’ que puguin tenir amics nostres o coneguts. La batalla cultural dins de la meitat masculina de la població és la més important de la causa feminista.
A la llarga llista de motius per reivindicar el 8M i sobretot per contribuir, cadascú de nosaltres, a trencar amb el masclisme sociològic hem d’afegir-ne ara un altre: la necessitat de protestar davant l’espectacle lamentable que estan oferint les dues formacions polítiques que governen l’Estat, suposadament compromeses amb la causa feminista. Qualsevol home o dona progressista pot sentir indignació davant la manca d’acord i de diligència del PSOE i d’Unides Podem a l’hora de corregir el que calgui d’una llei que, amb encerts o amb errors, és evident que utilitzen descaradament els sectors més conservadors de la judicatura i de la política espanyola. També contra això s’ha de protestar aquest mes de març de 2023. Ho ha de fer tothom que no vulgui donar cap argument ni avantatge a l’onada conservadora que ens amenaça.
