Dimecres em vaig passar tot el dia de molt mal humor. Va començar malament amb l’anunci del Primavera Sound, que farà una edició “de pont aeri” el 2023. L’ànim no em va millorar precisament quan vaig sentir el surrealista “orgull” –real o fingit, tant me fa– del govern municipal per aquesta “expansió” del festival. I la cirereta la va posar, unes poques hores més tard, la publicitat municipal “Barcelona con Madrid” a la plaça Callao, entrada amb calçador a la campanya del Mobile World Congress

M’empipa molt que em prenguin el pèl. I amb el mite de la fraternitat de Barcelona i Madrid –i per extensió dels pobles d’Espanya– ens prenen el pèl reiteradament. És evident que la ciutadania madrilenya no és el mateix que les institucions amb seu a Madrid. Que la repressió de les aspiracions d’autodeterminació de Catalunya i el constant plom a les sabates de Barcelona són obra de l’Estat, en la seva màxima expressió com a gran aparell político-jurídic. Però no fa falta que fem el préssec intentant fer-nos perdonar a Madrid i celebrant l’èxit –indiscutible– d’una ciutat que triomfa gràcies al suport de l’Estat i sovint a costa nostra.

No hi pot haver fraternitat ni cocapitalitat ni com vulguem dir-ne si no hi ha abans llibertat i equitat. Avui Barcelona i Madrid no poden competir –ni col·laborar!– sense passar pel sedàs de l’estratègia de l’Estat d’una capital forta i una perifèria com més buida i sotmesa millor. No podem estar “con Madrid” així alegrement mentre Barcelona no rep ni tan sols el que li pertoca, per exemple el finançament del transport públic i les grans institucions culturals. Mentre Barcelona no és escoltada quan té un problema greu i se la deixa sola per exemple amb els lloguers i els desnonaments. Mentre les inversions que s’anuncien amb gran pompa van quasi sempre amb trampa: la biblioteca provincial arriba 30 anys tard, el hub de Correus no comporta el traspàs de l’edifici, l’estació de la Sagrera no té data, la promoció turística als AVE ens empaqueta amb Madrid com a destinació conjunta… Etcètera, etcètera, etcètera.

La prova del cotó de la majoria de reivindicacions és invertir els rols. Seria creïble que Madrid posés un anunci a plaça Catalunya dient “Madrid con Barcelona”? Per exemple aquesta setmana en motiu de la fira d’art ARCO, donat que a Barcelona hi ha una gran quantitat de galeristes i autors. No, és inversemblant. O algú imagina l’alcaldia de Madrid celebrant com “una bona notícia” que un gran festival cultural que fa d’ambaixador internacional passi a tenir “doble seu”? No és una qüestió de quin partit hi governi, és que no tindria sentit que Madrid aplaudís un èxit barceloní que li va a la contra

Res d’això és nou i ningú ho nega. Per això em sorprèn un cop i un altre que encara trobi espai el relat polític de la fraternitat. Que s’hi destini diner públic barceloní, fins i tot! No es pot estimar per obligació i és francament difícil quan l’asimetria resulta tan perjudicial. El lema de la Revolució Francesa deia “llibertat, igualtat, fraternitat”. No deia “fraternitat costi el que costi”. Si el govern municipal –i l’estatal, que és del mateix color– té tantíssim interès en l’amistat de les dues ciutats, que comenci per resoldre de veritat la desigualtat i repressió que la impedeixen.

Més notícies

Les terrasses i la llei de l’embut

Notícia: Les terrasses i la llei de l’embut
Comparteix
"El sector conté l’alè a l’espera que els tècnics municipals dictin sentència"
Notícia: Les terrasses i la llei de l’embut - Mobile
Mascaretes a l'autobús, durant la segona onada de contagis a Barcelona / Jordi Play

Desconvocada la vaga d’autobusos prevista durant el Mobile a Barcelona

Notícia: Desconvocada la vaga d’autobusos prevista durant el Mobile a Barcelona
Comparteix
Un acord que inclou noves gratificacions pels treballadors dels busos de TMB frena quatre jornades d'aturades parcials
Notícia: Desconvocada la vaga d’autobusos prevista durant el Mobile a Barcelona - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Avia a febrer 25, 2022 | 20:46
    Avia febrer 25, 2022 | 20:46
    Molt bon article, vaig tenir el mateix malhumor que vostè i encara em dura. Ens prenen per imbecils els nostres representants a l,Ajuntament. Cornuts i pagar el beure. Deplorable.
  2. Icona del comentari de: Es pot dir mes alt a febrer 26, 2022 | 10:21
    Es pot dir mes alt febrer 26, 2022 | 10:21
    PERÒ NO MILLOR!!!
  3. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a febrer 26, 2022 | 12:15
    Pere Llimonera i Citronell febrer 26, 2022 | 12:15
    Lo de siempre: runrún, mantras, victimismo, ficciones, verdades y mentiras y medias verdades, para intentar justificar fantasías y lo injustificable...
  4. Icona del comentari de: Jcm a febrer 28, 2022 | 08:48
    Jcm febrer 28, 2022 | 08:48
    I saps una cosa??....el pitjor és saber que aquesta "fraternitat peti qui peti" l'hem votada nosaltres , els barcelonins.

Nou comentari

Comparteix