Fa un parell de setmanes, amb gran ressò mediàtic, un grup de 100 entitats van presentar una proposta amb el clàssic segell en comú: “Recuperem les voreres. Fem fora les motos de les voreres”.
Dic clàssic segell en comú per definir aquesta manera tan tramposa, manipuladora, tremendista, amb que els comuns i tot el seu entorn “bategen” campanyes. Ara diuen “recuperem les voreres”. Recuperar, segons el diccionari, implica tornar a tenir la possessió d’alguna cosa que s’havia perdut. Quan els vianants han perdut les voreres? Mai, és fals. Que en alguns llocs cal prioritzar actuacions a favor del vianant, sens dubte, però ni mai hem perdut ni les motos són la principal afectació en l’ús de les voreres dels vianants.
En aquest segell en comú també trobem expressions com “pacificar entorns escolars”, com si abans de la seva intervenció hi hagués un conflicte bèl·lic, una situació de violència extrema davant les nostres escoles. Aquest tremendisme ha arribat al ridiculisme més patètic aquest estiu amb allò de convertir els parcs i jardins de la ciutat en “refugis climàtics”.
En fi. No és el tema de l’article d’avui, però sí és la manera de procedir aquest personal. I sí, aquestes 100 entitats signants són clarament trama en comú. Tinc dubtes que entre les 100 entitats apleguin 100 persones diferents, perquè això sí, els comuns són molt actius, i estan fent que l’eixampli respiri, mentre pacifiquen les escoles, mentre pedalen en bici i alhora també caminen.
I un cop més, un objectiu que podria tenir punts en els que molts hi estaríem d’acord, com la priorització dels vianants en voreres i altres zones de vianants, en mans d’aquest personal només és una excusa per combatre un dels seus grans arxienemics: les motos. Les motos no generen problemes per als vianants gairebé mai. Sí que és cert que hi ha comportaments incívics que cal combatre, no tolerar. I sí que hi ha zones de la ciutat on cal ordenar millor l’aparcament en vorera, fent-lo desaparèixer en les voreres estretes (ja pràcticament no n’hi ha) i ordenant-lo millor en voreres més amples com les de l’Eixample, per evitar aparcament vertical en relació a la via, fent que l’aparcament entre arbre i arbre de motos i bicis sigui en diagonal, enganxat a la via, per no molestar gens als vianants. Això són coses raonables, com també ho seria permetre aparcaments en dies feiners i no en dies festius. I moltes altres.
Però res d’això raonable té cabuda en l’argumentari aquest personal. Ells volen prohibir, fer fora, les motos. Les motos culpables de tot. Les motos, que serien les que haurien “segrestat” la possessió de les voreres, que ara cal “recuperar”.
Més enllà del fanatisme intolerant en relació a centenars de milers de veïns d’aquesta proposta, hi ha una altra cosa que aquestes entitats deliberadament ignoren, i que l’Ajuntament de Barcelona ha volgut amagar, fet que per a mi converteix aquesta situació en un autèntic escàndol municipal.
Bicicletes i patins són el 3% de la mobilitat en dia feiner a la ciutat, però són els causants del 40% dels atropellaments a vianants, la majoria dels quals a les voreres de la ciutat. Sí, bicicletes i patins, en pocs anys, i mercès a la impunitat en comú amb el seu incivisme, s’han convertit en la principal amenaça per als vianants a la nostra ciutat. I el que ha passat amb això ha quedat incontestablement retratat, reflectit, a una de les eines fonamentals que té la ciutat de Barcelona, des de fa molts anys, per al seguiment de fets delictius i de problemes de convivència: L’enquesta de victimització.
Doncs bé, aquesta enquesta pregunta en el bloc sobre la convivència als barris/ciutat, quina creuen els enquestats és la principal amenaça per a la convivència a la ciutat.
I, quines coses, oi?… les molèsties causades per bicicletes i patins són, per a un 39,8% dels veïns el 2020 i per a un 38,9% el 2021, el principal problema, uns percentatges que han convertit les molèsties causades per bicis i patins en el segon problema més greu de convivència, d’amenaça per a la convivència que té la ciutat. Per contextualitzar, l’any 2015, abans de l’arribada de Colau i els seus comuns a l’Ajuntament, només un 1,7% dels veïns consideraven un problema les molèsties causades per l’incivisme de bicis i patinets, el problema 12 de 12 a la ciutat.
Si volem recuperar les voreres el primer que cal és acabar amb l’amenaça permanent als vianants que protagonitzen bicicletes i patins. Això sí és un problema, i greu, no les motos aparcades a voreres, per més que calgui evitar també l’incivisme en aquest àmbit.
Però, i aquí ve el que considero un escàndol inadmissible: què és el que ha fet l’Ajuntament Colau i aquesta obedient trama associativa en comú davant aquest problema més greu per a la convivència a la ciutat per a un 39% dels veïns, segon problema més greu de convivència de tots i principal per als vianants? Doncs dues coses:
- La primera, deixar de fer, a l’enquesta de victimització, la pregunta sobre els problemes més greus per a la convivència. A l’enquesta de l’any 2022 ja no es va fer la pregunta, per això les últimes dades són del 2021. Si no faig la pregunta, no existeix el problema, van pensar Colau i els seus Comuns
- La segona fer que la seva obedient trama associativa en comú impulsés manifestos i propostes com aquesta que reclama recuperar les voreres fent fora les motos.
Si calgués recuperar les voreres, el primer que caldria és acabar amb l’amenaça als vianants de bicicletes i patins, que són el segon problema més greu de convivència a la ciutat. Una ciutat que persegueixi implacablement la principal amenaça a la convivència que tenen els vianants, que és aquest incivisme de bicicletes i patins, estarà llençant un clar missatge de no tolerància amb les conductes incíviques, siguin quines siguin, fins i tot els aparcaments incívics de motos a les voreres, ni que siguin tan pocs que ni tan sols estiguin a la llista de problemes d’incivisme que identifiquen els veïns.
8 
5 
