El pressupost de Barcelona i l'acudit del dentista

Els quatre partits firmants de l'acord han optat per no fer-se mal i ara gestionaran la nova etapa cadascú a la seva manera

L'acord a quatre bandes anunciat aquest dilluns a l'Ajuntament de Barcelona pel pressupost municipal d'aquest any és un notícia previsible –només quedava el dubte sobre què faria JxCat– però molt rellevant. De la mateixa manera que ho és que, no per casualitat, una hora abans s'hagi presentat un acord molt similar per a la Generalitat, excepte que el PSC en aquest cas no hi és.

En la presentació s'ha dit que aquest acord municipal anava més enllà dels interessos partidistes. I d'això se n'hauria de parlar. És indiscutible que tenir pressupostos a l'Ajuntament i a la Generalitat és positiu per als ciutadans, si els diners s'utilitzen bé i si s'encerta la manera d'obtenir els ingressos per fer les inversions, que és tota una altra discussió. Ara bé, hi ha molts indicis que els partits han arribat a la conclusió que si no arribaven a aquest acord doble –Ajuntament i Generalitat– ofegarien les dues institucions, governarien amb moltes dificultats i serien castigats pels seus electors.

Feia massa anys que no hi havia un pressupost amb cara i ulls i un mínim de consens a l'Ajuntament. Durant el primer mandat d'Ada Colau hi va haver una modificació de crèdit, dos anys d'aprovació via moció de confiança i una pròrroga. Continuar per aquesta via no convenia ni a l'alcaldessa, ni a Jaume Collboni –en el primer any del seu segon intent de mandat de coalició– ni tampoc especialment a ERC i Junts per Catalunya. Aparèixer com a forces bloquejadores era un mal missatge d'aquests grups municipals de l'oposició i complicava la vida als seus partits a la Generalitat, on necessitaven almenys els comuns per aprovar els comptes. És com si tots plegats fossin personatges de l'acudit del dentista al qual un pacient que el veu a punt d'actuar li acosta la mà a l'entrecuix i li diu: "Oi que no ens farem mal?" 

Ara, per tant, els quatre partits han posat el comptador a zero i es garanteixen marge per a gran part del mandat. Hi haurà recursos i es podrà discutir a què es destinen, i ERC ja anunciat que farà un control estricte de la gestió d'aquests més de 3.000 milions d'aquest "pressupost històric". Els republicans tenen equip –10 regidors i tots els assessors que els corresponen–, temps i ambició per fer-ho. A partir d'aquí, serà el moment de marcar perfil, i haurem de veure com decideix fer-ho cada formació, incloses les del govern. 

D'entrada, el somni de Colau era tenir ERC al govern, a més del PSC. Però es fa difícil d'imaginar que els republicans vulguin entrar en aquest joc. S'han traçat una línia d'actuació basada en la seva capacitat d'influir des de l'oposició i és la que volen mantenir. Com més avanci el mandat i es tornin a acostar les eleccions, menys interessats estaran a deixar-se fagocitar. I al PSC li convé molt mantenir el seu paper de partit de govern per rendibilitzar l'obra de govern quan toqui, sense haver-hi deixat entrar ERC.

Més informació
Comentaris