Els pisos rusc, la punta de l'iceberg

"Cal seguir apostant per l’organització d’un moviment per l’habitatge fort, que qüestioni la mercantilització d’una necessitat bàsica com és l’habitatge"

Dijous passat vam presentar la campanya nacional Punxem la bombolla, guanyem la vida per un habitatge digne a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i davant de la Torre NN de Núñez y Navarro a Barcelona. Aquest darrer edifici no només ens permet assenyalar un dels propietaris més representatius de les pràctiques especulatives que han provocat milers de desnonaments i han empitjorat les condicions de vida de la classe treballadora dels Països Catalans, sinó que també hi trobem les oficines d’Haibu 4.0, empresa coneguda per construir els primers pisos rusc a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Durant els darrers mesos, el moviment per l’habitatge ha seguit atentament l’evolució de l’ofensiva que suposa la difusió d’aquest model d’habitacles. Contràriament al discurs que aquesta empresa tracta de vendre, el seu projecte cerca el benefici privat a partir de l’empitjorament de les condicions dels nostres habitatges, aprofitant que, com a conseqüència de la bombolla dels preus del lloguer, no ens podem permetre accedir a uns pisos en millors condicions.

El setembre passat, l’Ajuntament de Barcelona va paralitzar les obres que l’empresa havia iniciat a un local situat al carrer Constitució de Sants per manca de llicències i el consistori denuncià la “il•legalitat d’aquesta tipologia d’infrahabitatge”, ja que la normativa catalana exigeix un mínim de cinc metres per persona en els habitatges i el pis rusc projectat només tenia 2,2 metres quadrats. Així i tot, Haibu 4.0 no va cessar la seva activitat i anuncià que acceptarien les sancions que els arribés, ja que en tot moment la introducció del nou model ha estat la seva aposta prioritària.

Aquesta acció, englobada en una campanya mediàtica potenciada per xarxes, s’ha produït de forma sigil·losa a la pràctica per evitar la resposta del moviment popular i ha tractat de buscar les escletxes legals que els permet continuar amb l’ofensiva. Això els ha portat a l’obertura de dos locals com a pisos de mostra a Sants i a l’Hospitalet i, finalment, al lloguer dels primers habitacles al carrer Rosselló d’Hospitalet. Aquest últim, tot i estar habitat, no gaudeix de llicència perquè consta únicament com a oficina, activitat per a la qual sí que té permís.

En aquest escenari observem que, malgrat que la legislació està dificultant la seva implementació, és el moviment per l’habitatge organitzat el que pot pressionar i actuar per fer impossible la seva implementació. Això implica assenyalar l’arrel de la problemàtica concreta i contextualitzar-la en un marc econòmic que tingui en compte l’evolució històrica dels darrers anys. Perquè cal comprendre l’evolució de les formes de despossessió capitalista per fer-hi front.

L’assenyalament dels pisos rusc com a exemple extrem de la mercantilització de l’habitatge permet parlar dels efectes que l’acumulació per despossessió ha tingut sobre les nostres vides, accentuant l’explotació que patim. A partir dels postulats neoliberals, sorgits com a conseqüència de la necessitat de fer front a la crisi de sobreproducció a la qual portà el model keynesià, diversos elements que fins al moment, malgrat que ja s’introduïen en el mercat capitalista, no eren elements cabdals en l’acumulació, passaren a esdevenir nínxols d’especulació per assegurar la reproducció del capital.

Punxem la bombolla, però punxem-la de veritat, anant a l’arrel de la qüestió, situant el focus en les contradiccions pròpies del sistema capitalista.

Així, trobem que en les darreres dècades l’habitatge ha esdevingut un dels elements principals a partir dels quals el gran capital ha seguit acumulant. Aquest procés, com no podia ser d’una altra manera en el sistema capitalista, ha tingut conseqüències negatives sobre la classe treballadora, patint els efectes de la mercantilització de les nostres necessitats més bàsiques.

El desorbitat preu del lloguer, la pressió immobiliària i els baixos salaris fa molt difícil per a les joves i el conjunt de la classe treballadora l'accés a l'habitatge a través del mercat. A més, l'elevat preu de l'habitatge ens obliga a dedicar un gran percentatge del nostre salari a cobrir aquesta necessitat, que serveix per seguir augmentant el capital de la propietat, i això provoca que, alhora, augmenti l’explotació que patim en l’àmbit laboral, ja que ens veiem collades pel pagament del lloguer.

Tenint en compte aquesta situació, sembla clar que cal contextualitzar l’explotació que es produeix en l’habitatge, provocat tant per l’especulació a partir de la concessió d’hipoteques per pagar un habitatge com pel cobrament d’un lloguer per viure sota un sostre, en el si de l’explotació sistèmica que es produeix en el capitalisme, ja que l’accentuació de les problemàtiques en l’habitatge són la conseqüència d’aquesta concentració conjuntural del capital en el sector immobiliari.

Davant la contradicció present entre la necessitat d’accedir a un habitatge digne, un dels elements principals de reproducció de la vida, i l’especulació immobiliària derivada de la seva mercantilització, els pisos rusc aposten per a fer recaure les conseqüències de la contradicció sobre la classe treballadora, difonent el model de taüts, que redueixen l’espai per a desenvolupar-se i, per tant, permeten aglutinar més gent en menys espai.

Nosaltres, en canvi, tenim clar que empitjorar el nivell de vida de la població per poder pagar-se un espai on viure mai és una solució vàlida. El focus s’ha de centrar en les lògiques del capitalisme, contràries a la vida. Per aquest motiu, cal seguir apostant per l’organització d’un moviment per l’habitatge fort, que qüestioni la mercantilització d’una necessitat bàsica com és l’habitatge i que faci una esmena a la totalitat al sistema econòmic que regeix les nostres vides, origen de la problemàtica. Punxem la bombolla, però punxem-la de veritat, anant a l’arrel de la qüestió, situant el focus en les contradiccions pròpies del sistema capitalista.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?