Ahir hi va haver un ple extraordinari sobre la crisi de l’habitatge a Barcelona. Una sessió forçada per l’oposició –per iniciativa d’ERC– que el govern municipal va assumir com una servitud incòmoda de la democràcia. La nova regidora d’habitatge, Lucía Martín, va adoptar un to ofès per respondre a les crítiques i preguntes dels republicans i de Junts per Catalunya. Una actitud sorprenent, si es té en compte la situació objectivament complicada del mercat immobiliari a la ciutat.
I mentre l’equip de govern reacciona d’aquesta manera, hi ha una família que ha acabat expulsada de Barcelona perquè el pis de protecció oficial que tenia adjudicat, acabat des de fa més de dos anys, no està en condicions de ser entregat per raons impossibles d’entendre. És el nyap de Cal Cisó, una promoció d’habitatge protegit del Consorci de la Zona Franca a la Marina del Prat Vermell.
Ni els particulars afectats ni els periodistes que hem preguntat pel cas no hem pogut aclarir què passa allà. El Consorci parla de qüestions “molt tècniques” que, segons sembla, estem molt lluny de poder entendre i per tant no val la pena explicar-nos. I l’Ajuntament, adjudicatari de 32 d’aquests pisos –que hauria d’haver posat a disposició de 32 famílies i que estan buits–, només assegura que ha mantingut “moltes reunions”, però no aconsegueix desfer el bloqueig.
Podria considerar-se un cas aïllat no representatiu de la política d’habitatge, però quan convé es munten rodes de premsa per anunciar a bombo i platerets casos aïllats: que s’ha comprat un edifici per destinar-lo a lloguer social o, fins i tot, que s’ha expropiat un pis –un de sol– a un banc. No n’hi ha hagut cap, en canvi, per donar explicacions sobre Cal Cisó.
Deixant de banda el detall no menor que l’Ajuntament forma part del Consorci de la Zona Franca, ara al govern municipal hi ha el partit (PSC) que hi té el delegat estatal, Pere Navarro. El que no se sap és si el pacte de govern Colau-Collboni servirà per posar fi a aquest despropòsit ni tampoc quants Cal Cisó hi ha escampats per la ciutat minant la confiança dels ciutadans en les polítques públiques d’habitatge. Sense ànims d’ofendre.
