El peatge del transport públic

“Si cal pagar peatges, es poden pagar, sempre i quan l’alternativa sigui real i el cotxe es demostri que és un caprici i no una necessitat”

L’aixecament de bona part de les barreres de peatge a Catalunya és, sense cap mena de dubte, una fita històrica per al país. Ho és per a la butxaca de molts catalans, que durant dècades han pagat per desplaçar-se per raons laborals o personals, i no només d’oci, però sobretot, ho és perquè eradica parcialment una forma d’espoli i d’enriquiment de concessionàries de l’IBEX-35 que Espanya practica amb especial acarnissament a Catalunya mentre altres territoris gaudeixen de grans carreteres sense barreres.

A partir d’aquí, cal pagar el manteniment de les vies d’alta capacitat amb diner públic, amb sistemes de tarifa plana com l’eurovinyeta, o pagament per ús? La decisió és política.

I després hi ha el debat més profund sobre si el fet de poder circular de franc per carreteres segures i confortables incentiva encara més l’ús del vehicle privat, i per tant, va en contra de l’evidència que un model de mobilitat  basat en el transport privat és insostenible. Sí, amb tota probabilitat, els ciutadans decidiran agafar el cotxe per fer un trajecte que abans es veien obligats a fer en tren –malgrat les incomoditats que impliquen els retards, les avaries i les aglomeracions- per raons econòmiques.

També hi haurà, probablement, un increment del turisme interior els caps de setmana. Una bona notícia, per cert, per a un sector turístic ferit de mort encara per la Covid. Per tant, sí, més mobilitat en cotxe assegurada. Però què passaria si la xarxa de transports públics del país fos més eficient, puntual, fiable, amb preus més ajustats i amb trajectes i horaris adaptats a les necessitats reals de mobilitat de la població?

És raonable que qui vulgui anar en cotxe per comoditat per una autopista hagi de tenir alguna responsabilitat sobre el seu manteniment, amb una tarifa plana o un pagament per ús no abusiu. Però si l’alternativa és un ferrocarril que circula sempre amb retards i acumula avaries, amb una xarxa insuficient que deixa moltes poblacions incomunicades per transport públic, o una xarxa de Metro i bus on un bitllet costa 2,40 euros i on no hi ha pàrquings dissuasius, ni a Barcelona ni en moltes altres ciutat per incentivar el transport públic, aleshores el conductor té dret a no pagar peatges.

El debat sobre els peatges no pot ser blanc o negre. Però tampoc no s’hi val a fer-se trampes al solitari. Si cal pagar peatges, es poden pagar, sempre i quan l’alternativa sigui real i el cotxe sigui un caprici que a més malmet l’entorn i no una necessitat.

Comentaris

    Narcís 03/09/2021 8:14 pm
    Clar i català ! PD : clar i net! net i cru!
    fat boy 04/09/2021 2:34 am
    Jo es que flipo amb vosaltres. Pero que us heu cregut que les autopistes nomes son per anar a esquiar o a vacilar a la Costa Brava?. Moltes empreses les precisen per augmentar la seva productivitat i fer front a la competencia deslleial de les empreses espanyoles que no tenen aquests costos, a part de qui creieu que acaba pagant aquest sobrecostos?, el bisbe?. Per altre banda, que hi ha de la gent que es gran, malalta o impedida?, que es fotin?, els clavareu un tret per acabar amb la seva miseria d'una vegada?. Pero que n'arribeu a ser de burros.
    pep 04/09/2021 7:17 am
    Heu pagat mai per fer servir les carreteres i autovies?
    FRAN BCN 04/09/2021 11:30 am
    Comencem bé. Ahir l'accés a la.C32 sud colapsada....
    fat boy 04/09/2021 2:44 pm
    La senyora Aguilera es pensa que les autopistes nomes valen perque els barcelonautes arribin aviat a esquiar a la Cerdanya o a la platja de la Costa Brava.
    Pedro 04/09/2021 7:08 pm
    Gemma, ¿ porqué no hablas de los precios abusivos de las autopistas de la gene ? ¿ Porqué no hablas de lo que los ayuntamientos dejarán de cobrar ?

Nou comentari