Parlem de retallades

El virus mata, però la pobresa també, i no podem entomar el repte amb pressupostos 'copy-paste'

Les urgències de 2020 no ens deixen temps –ni ganes– per afrontar les de 2021. Però el quart trimestre de l’any toca fer pressupostos públics i ens hi veiem obligats. Aquesta setmana a l’Ajuntament de Barcelona hem començat per les taxes i impostos, que han rebut llum verda inicial i ara entraran en fase de negociació. No sobra el temps, perquè el govern municipal les ha portat a debat amb el temps mínim imprescindible perquè puguin entrar en vigor l’1 de gener. Però el problema principal no són les presses, sinó que són pràcticament les mateixes ordenances fiscals que l’any passat. 

Enguany la recaptació municipal ha caigut 183 milions d’euros per la paràlisi econòmica. L’any vinent les arques municipals tampoc ingressaran una xifra rècord perquè l’economia no es recuperarà immediatament. I en canvi les despeses socials de 2021 i 2022 seran molt, molt altes. Més altes que aquest any! La primera onada de coronavirus va colpejar econòmicament als més febles, els qui no tenien contracte de treball ni, per tant, dret a subsidis. La segona onada amenaça a la gran massa dels assalariats, perquè molts ERTO perdran la T i esdevindran EROs pels tancaments empresarials. I hem de fer guardiola per no deixar caure al buit als qui perdin la feina. 

Ja ho vam viure en la crisi anterior: l’ensorrada social més severa va venir amb delay, perquè va esclatar en esgotar-se els subsidis d’atur. Després del terratrèmol sanitari ve un tsunami econòmic i hem de preparar les finances públiques. Els pronòstics més optimistes apunten a una caiguda del PIB del 12% interanual a Catalunya. La més forta en la crisi anterior va ser de – 3,4% el 2012, tres anys després que punxés la bombolla. Per molt que aquesta recuperació sigui més ràpida que la de la crisi anterior –sisplau, que sigui així–, el 2021 tindrem una necessitat de despesa social majúscula. Avui les oficines de Serveis Socials de Barcelona ja estan col·lapsades, necessiten molts més recursos per l’any vinent. 

El virus mata però la pobresa també. No podem entomar el repte amb uns pressupostos de copy-paste de l’any anterior. Govern i oposició n’han de fer uns de nous i han de ser capaços d’entendre’s i fer renúncies. A l’estiu no va ser possible i van descarrilar les negociacions per modificar a fons els comptes de 2020, que la pandèmia havia convertit en paper mullat. Dos cops seguits no podrem fer-ho. 

Hi ha consens absolut en encabir més despesa social als pressupostos. I força consens en destinar partides importants a reduir la mortalitat d’empreses. On no hi ha gens de consens és en l’altra cara de la moneda: a què renunciem per pagar tot això. Endeutar-nos i cremar estalvis serà necessari però no suficient, com passa a qualsevol llar. Tractem-nos tots d’adults. En podem dir retallar, reprogramar, ajornar, redimensionar i mil eufemismes més. Però al final parlem de sacrificar inversions i projectes. Ei, coses interessants i positives! Seria molt fàcil si només calgués prescindir de coses supèrflues. 

Hi ha retallades de dretes i d’esquerres? Existeix una retallada bona? Jo crec que no, però tinc coll avall que aquest mandat hi haurà segur retallades altre cop. I reclamo que aquest cop tinguin un propòsit clar a llarg termini. Que serveixin per fer un canvi de model de ciutat i de societat. No per quadrar els comptes immediats, mantenint els vicis i febleses de l’actual economia barcelonina. Vull un pla de veritat. I això, insisteixo, serà impossible amb uns pressupostos copy-paste. 

Nou comentari