La campanya permanent

A més de sis mesos de les eleccions municipals, tinc la sensació que fa estona que estem en campanya. No sabria dir quan va començar, però és possible que fos el mateix dia de les darreres eleccions, ja en la valoració dels resultats.

Els sistema de democràcia representativa, en què triem unes quantes persones en qui confiem perquè prenguin les decisions que seria poc operatiu de prendre entre tots i, el que és més important, trobin la manera d’executar-les, comença a semblar més aviat un sistema segons el qual un pocs (els partits que s’hi presenten) intenten convèncer com més gent millor perquè els votin. És indiferent si els possibles votants pensen de manera semblant als votats, o si els votats tenen cap mena d’intenció de complir les promeses que fan en campanya. Per a massa partits l’objectiu és aconseguir el poder, encara que sigui a costa d’enganyar votants. L’objectiu hauria de ser un altre: presentar un programa, explicar-lo bé i comprometre’s a complir-lo.

Fa uns dies va haver-hi a Barcelona la trobada Dones i poder, que reunia algunes pensadores i líders internacionals. Entre elles hi havia Gabriela Montaño, Presidenta de la Cambra de Diputats de Bolívia. Explicava que els partits conservadors bolivians, que estan en contra de l’acció de govern d’Evo Morales i el seu partit, funcionen amb una campanya de desprestigi constant, en què llancen informacions esbiaixades o directament falses. «Quan estem desmentint la mentida número tres, ells ja van per la mentida número setanta-cinc. Així, és impossible defensar-se», afirmava Montaño.

L’objectiu de la campanya és desprestigiar l’adversari, i no argumentar en profunditat sobre la millor manera d’afrontar els reptes de la societat. Aquesta perversió del sistema no ajuda la gran majoria de la gent i provoca, de fet, saturació i desafecció. Si tot són fake news, com m’informo? En publicitat hi ha una llei de la competència que prohibeix desqualificar altres productes. En un anunci de llaunes de tomàquet, pots dir que les teves són molt bones, però no pots dir que les de la marca x són dolentes. Potser seria hora que els polítics s’apliquessin aquesta norma i, en comptes de competir per qui tira més merda a sobre els altres, competissin per qui té un projecte millor que està disposat a complir. I aquest no hauria de ser un punt negociable: si ho duus al programa i tens majoria, cal que ho compleixis.

Penso que hauríem de poder demanar als polítics que reconeguin les accions d’altres partits que beneficien una gran part de la societat i s’hi afegeixin, més enllà de la política electoralista. Ara mateix, tot indica que és demanar massa, i és una llàstima. Us imagineu on podríem arribar si tota l’energia que s’inverteix en rivalitat pel poder i guerra bruta s’invertís en solució de problemes?

Hem de reclamar als polítics que tornin a l’esperit de la democràcia representativa, és evident. Però potser abans ho hem de recordar tots els altres.

Nou comentari