El camí fins a les eleccions municipals del 2023 es farà feixuc a Barcelona. Sobretot, per als barcelonins independentistes, que assistiran a una nova guerra de guerrilles entre JxCAT i ERC. Tots dos han caigut novament en el parany i han convertit els pressupostos de Colau i Collboni en una arma llancívola que els fereix a ells mateixos i reforça el rival. Ernest Maragall s’ha vist empès pels despatxos del partit a avalar per passiva els pressupostos municipals. Un aval innecessari, perquè el bipartit ja tenia el suport de la dreta de Barcelona pel Canvi, però que els Comuns han utilitzat hàbilment per desenfocar una nova fotografia amb la dreta i de passada, recuperar la visibilitat perduda a les urnes al Parlament votant els comptes del Govern. Jugada mestra, que diria un advocat independentista.
I Junts per Barcelona, apartat de l’aritmètica dels pressupostos, ha aprofitat per intentar desgastar ERC, a Barcelona i a Catalunya, acusant els republicans de vendre la ciutat per mantenir Aragonès al poder –com si no governessin plegats a l’altra banda de Sant Jaume- i assenyalant data de caducitat per al candidat d’ERC a Barcelona. En resum, reforçant els arguments dels qui aposten per un tripartit a la ciutat. ERC, per la seva banda, tot i veure com els Comuns els robaven la cartera amb el PSC el 2019, ha passat dos anys reforçant moltes polítiques del bipartit i apartant obertament JxCAT de qualsevol travessa electoral a la ciutat.
Així les coses, la setmana acaba amb el blindatge dels pressupostos de Colau i Collboni, amb els Comuns victoriosos, desempallegats de la imatge d’uns pressupostos locals escorats a la dreta per Barcelona pel Canvi i pel model business friendy del PSC. I amb l’independentisme immers en una nova batussa de baixa volada i sense transcendència per a l’avenç del suposat objectiu que propugnen tots dos. El camí cap al 2023 té traces de ser una nova guerra entre sigles independentistes que probablement condueixi a una derrota del projecte de construir república.
