Els indults reversibles als presos polítics tindran un efecte directe en la política catalana com a mínim els propers dos anys, mentre sigui vigent la treva de l’independentisme amb el govern de Pedro Sánchez i la taula de diàleg. El PSOE ha fet números i creu que els indults li haurien de suposar més beneficis que costos electorals, a més de servir per fer creure a Europa que el conflicte polític està resolt. Però més enllà de l’efecte dissuasori temporal en el full de ruta independentista, els indults tindran també un efecte en la política municipal de Barcelona.
Ada Colau, a diferència del grup parlamentari dels Comuns i del que ella mateixa va fer a inicis del mandat, ha fet una lectura intel·ligent del guant que va llançar ERC tant en campanya com durant les negociacions per configurar un govern independentista. Acostament al sobiranisme per iniciar una desescalada que sí que pot conduir a la resolució del conflicte a mig-llarg termini, però que demana justament un temps de transició pacífica en què les institucions hauran de gestionar, sobretot, els efectes de la pandèmia. Doncs bé, els Comuns de Jèssica Albiach han optat pel frontisme i per situar-se a l’oposició amb PSC, Vox, Cs i PP. Però l’alcaldessa de Barcelona va creuar des del minut zero la plaça de Sant Jaume per tendir ponts amb Pere Aragonès. Colau sap que el 2023 es repetirà el pols amb ERC per guanyar les eleccions, i que els republicans hi arribaran, si tot va com sembla, reforçats justament per l’acció del Govern Aragonès en l’àmbit social. Un terreny en què Comuns i ERC tenen màximes coincidències. Si a la Generalitat es fa bé la feina, ERC pot recollir fruits a Barcelona i els Comuns tindran una posició de privilegi per negociar amb l’alcaldable republicà si no són els guanyadors. Repetir el bipartit amb el PSC i el suport de la dreta conservadora tindria un cost massa elevat per als Comuns si ERC guanya el 2023.
Però abans del 2023 hi haurà pressupostos municipals. En aquest sentit, el camí de la concòrdia amb la Generalitat, que també haurà d’aprovar comptes l’any vinent, sembla novament el més encertat des de l’altra banda de la plaça de Sant Jaume. I a Madrid, tres quarts del mateix. Una bona sintonia pot aplanar el camí per a tots els implicats. L’alcaldessa ja ha fet la seva aposta, oposada, per cert, a la de l’equip del Parlament. El temps dirà qui tenia raó al partit lila.
