Estic molt lluny de ser capaç d’imaginar com és l’educació d’una princesa. Tan lluny com d’entendre el sentit d’aquest càrrec feudal en ple segle XXI. Però sí que em pregunto com ho deuen fer a can Borbó per mantenir el conte de la monarquia amb la seva filla adolescent. Per molt que la tinguin allunyada de les males influències –mitjans com Público o eldiario.es i la majoria dels que són en català– i encara que li hagin ficat al cap des que va néixer que el seu destí és regnar per sobre de tots nosaltres, és evident que hi ha una part del seu reialme especialment rebel –políticament rebel, no penalment. Ho ha d’haver vist aquest dilluns a Barcelona, d’alguna manera o altra.
No pot anar a Girona a lliurar els premis de la fundació de la ciutat que porta el nom del seu càrrec i a Barcelona ha calgut fortificar la ciutat expressament per a ella i la seva família.
Amb la Diagonal gairebé militaritzada per la policia, el trànsit col·lapsat durant hores, fogueres al carrer, col·lectius socials i grups polítics posant tota la seva creativitat al servei de la causa republicana –no són protestes només independentistes– i els convidats a l’acte tenint dificultats per entrar al Palau de Congressos, queda clar que molts catalans pensen que no tenen rei. A d’altres els és indiferent i només unes elits determinades i alguns grups específics –com els sis nois que diumenge aguantaven una bandera espanyola enmig de la cassolada– són explíctiament favorables a la monarquia. Cal una versió espanyola de The Truman Show per mantenir el conte de la princesa. Què t’explica el teu pare, Elionor?
