El ‘Debat de Barcelona’ protagonitzat pels caps de llista al plató número 1 de betevé ha clarificat un xic més els escenaris que es poden donar a l’Ajuntament després de les eleccions del 28 de maig. Tot està una mica més clar malgrat la resistència del candidat del PSC, Jaume Collboni, a mostrar unes cartes que tothom pot deduir llegint els seus silencis i escoltant les preferències o descarts de la resta.
Ada Colau es veuria encapçalant un govern format per Barcelona en Comú, el PSC i Esquerra Republicana, una fórmula que segons les diferents enquestes tindria la majoria absoluta suficient per donar estabilitat a tots els plens municipals. Però la fórmula preferida de Colau xoca amb la voluntat en contra -expressa o implícita- dels altres dos possibles socis. D’una banda, Ernest Maragall ha dit explícitament -no ho havia fet fins ara- que no vol un govern on hi hagi el PSC. “Amb aquest PSC no es pot pactar. Jo faré un govern en què no hi sigui el PSC. És el partit del qual vaig haver de marxar. Aquest PSC no pot estar en la governació de Barcelona”.
De la part socialista la combinació “desitjada” per l’actual alcaldessa decau sobretot pel silenci significatiu de Collboni. El candidat socialista no nega la possibilitat d’un pacte entre el PSC i la candidatura de Xavier Trias, una entesa que el veterà dirigent de l’antiga Convergència Democràtica ha col·locat obertament en el mapa polític de la Barcelona ciutat i que ha funcionat durant els darrers quatre anys a la ‘Barcelona província’. L’altre factor advers per al “govern progressista” a tres bandes que voldria Colau és la realitat, cada cop més palpable, d’hostilitat i de manca de lleialtat governamental per part del soci socialista.
L’operació Collboni de desmarcar-se del govern municipal del qual va ser número 2 fins fa quatre mesos va ser desmuntada pels participants en el debat, a dreta i a esquerra. Anna Grau, la candidata amb la qual Ciutadans intenta evitar desaparèixer del mapa municipal, va recordar a Collboni, un per un, els noms dels set regidors i regidores del grup socialista que formen part del govern presidit per Ada Colau.
Especialment clarificador sobre les seves intencions va ser el cap de llista del Partit Popular, Daniel Sirera. “No respectaré la llista més votada. Faré el que sigui perquè Ada Colau no sigui alcaldessa”. El representant de Feijóo a Barcelona adverteix -això- sí que els seus vots no serien de franc.
Si a tot això afegim la claredat amb què Xavier Trias ha explicat des del primer moment que en cas de no arribar a ser alcalde deixarà l’Ajuntament per “no estar escalfant una cadira”, el taulell de joc de l’endemà de les eleccions se simplifica. La suma de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana hauria d’arribar a la majoria absoluta de 21 regidors per evitar que els equips de Collboni i Trias facin un govern d’orientació centre-dreta a Barcelona, amb possible marcapassos del PP. En cas diferent, l’Ajuntament de Barcelona podria entrar en una mena de ‘joc de química’ on la barreja d’elements pot resultar incerta i arriscada”.
6 
