Després de les municipals de 2019 ja va quedar clar com feien anar les calculadores post-electorals a alguns despatxos «influents» de la ciutat. Manuel Valls va demostrar que no hi ha sumes impossibles si es tracta de decantar el sentit de l’alcaldia. Valls va estrenar a Barcelona una mena d’ ‘investidura a la contra’ que ja havíem vist a ciutats mitjanes i a pobles, però que mai fins llavors s’havia practicat a la seu municipal de la plaça de Sant Jaume. A la vida sempre hi ha una primera vegada per tot.
Existeix algun indici d’una operació semblant amb les eleccions municipals de 2023 a la vista? El cert és que el context polític general ha canviat substancialment. El maig de 2019 la sentència de l’1-0 encara no havia arribat, ni tot el que va venir després: les eleccions catalanes amb la pèrdua d’hegemonia de Junts, els indults, la sortida de Junts del govern presidit per ERC, la reforma del codi penal, l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat… El dit polsador d’aquella calculadora postelectoral, Manuel Valls, ha desaparegut de la vida política catalana (i francesa) ara deu estar passant pàgina del seu últim fracàs polític, el fet de no haver estat escollit diputat a l’Assemblea Nacional.
El matrimoni Barcelona en Comú-PSC, apadrinat en el seu moment per Valls, mostra símptomes de ruptura molt evidents. Encara que el cartipàs pactat al 2019 es mantingui formalment semi-intacte fins acabar el mandat, la gesticulació de Jaume Collboni sortint del govern municipal a les portes de les eleccions no sembla augurar gaire recorregut de futur per a la fórmula de govern comuns+socialistes. El guanyador no investit de 2019, Ernest Maragall, juga ara la seva segona partida electoral en un tauler de joc que ha canviat força. El també veterà Xavier Trias ha arribat per rescatar Junts d’una expectativa electoral que no era gens bona i potser, fins i tot, per recuperar el poder municipal en el cas que els resultats (i les calculadores) l’acompanyin.
A l’espera d’un resultat que es preveu molt ajustat a les eleccions del 28 de maig, tot indica que el joc de les calculadores ha vingut per quedar-se. En privat, tant els republicans com els comuns admeten que entre tots dos haurien de sumar els 21 regidors de la majoria absoluta si volen gestionar la ciutat en els propers quatre anys, en el que seria una nova fórmula de govern d’esquerres a Barcelona. Les enquestes presenten un panorama menys atomitzat. Diuen que potser només hi haurà cinc grups municipals en cas que el Partit Popular sigui capaç de recollir les restes del naufragi de Ciutadans i de neutralitzar les candidatures diverses de l’extrema dreta. Aquí és on entra en joc la calculadora postelectoral de 2023. El nou dipositari de la màquina de calcular és el candidat del PP, Daniel Sirera. Ell no ha dubtat en deixar-ho clar: si la investidura depèn del PP, els seus vots seran per a la nova parella Trias-Collboni.
