Ciutadania i democràcia participativa a Barcelona

En el marc d’un mandat (2015-2019) d’aprofundiment municipalista i participatiu, l’octubre del 2017 el Ple Municipal aprovava les noves Normes de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona. Els canvis tecnològics, socials i institucionals de l’última dècada havien deixat les anteriors normes del 2002 fortament desfasades. Les actuals presenten avenços rellevants en l’ampliació de la lògica democràtica a la ciutat en almenys quatre àmbits: la participació de proximitat; la participació digital; l’enfortiment de la gestió comunitària, i l’impuls a la democràcia directa a través de les iniciatives ciutadanes.

Amb l’aprovació del mapa de barris de Barcelona l’any 2006, l’Ajuntament reconeixia els espais de quotidianitat per excel·lència en la vida de les ciutats. Les normes del 2017 doten d’una nova i enfortida regulació el sistema participatiu de proximitat, els consells de barri, per tal que vagin més enllà de la queixa individual, promoguin l’intercanvi entre govern i ciutadania, i se situïn com a espais de proposta col.lectiva. La plataforma Decidim Barcelona ha suposat un punt d’inflexió en l’àmbit de la democràcia digital, com a nova dimensió participativa, assegurant la transparència i la traçabilitat de processos tan rellevants com el del Programa d’Actuació Municipal (PAM).

Les noves normes dediquen també un apartat a reconèixer i regular l’accés de la ciutadania organitzada a la gestió dels equipaments de proximitat. La gestió comunitària o cívica té una llarga tradició a Barcelona des de la reeixida experiència de l’Ateneu Popular de Nou Barris, amb un creixement important en els últims anys a partir de múltiples demandes ciutadanes a diferents barris. Finalment, la gran novetat és la potència que li és reconeguda a la ciutadania per, entre d’altres eines, activar de manera autònoma consultes ciutadanes sense intermediació dels partits polítics. Fins ara només havia estat utilitzada a iniciativa del propi govern municipal, la consulta de la Diagonal, i transformada en un camp més de la lluita partidista. A la propera tardor del 2019, la primera multiconsulta d’arrel ciutadana es podrà celebrar finalment sota el paraigua de les noves normes de participació, on es podrà decidir sobre la remunicipalització del servei de l’aigua i el canvi de nom de la plaça Antonio López.

Per tal d’avançar en la democràcia urbana de proximitat, però, queda pendent una demanda que ve de lluny: l’elecció directa dels consellers i conselleres de Districte. Ara són els partits polítics qui escullen els representants més pròxims a la ciutadania. L’elecció directa ja estava prevista quan es va impulsar la creació dels actuals Districtes a mitjans dels anys 80, amb un amplíssim suport polític i veïnal. L’aprovació de la Carta Municipal també la va incorporar. L’any 2016 el Ple municipal la va ratificar de nou amb el vot favorable de tots els grups. Per tal de superar la incapacitat del Parlament a l’hora de tirar endavant una llei electoral catalana que li doni cobertura, és necessària la determinació política i el lideratge institucional d’un govern municipal que faci possible l’elecció directa en el marc d’una nova descentralització. Es tracta d’un repte significatiu i assolible. El pas endavant necessari per completar el gir d’aprofundiment democràtic que s’ha desenvolupat al llarg dels darrers anys a Barcelona.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?