Tot i la seva innegable potència econòmica, social i cultural, Barcelona segueix sense exercir la funció de capitalitat política que li correspondria per natura. No passa de ser la segona capital d’Espanya i continua encallada en una mena de règim del 92 que va deixar els barcelonins desproveïts de model de ciutat més enllà de les grans reformes urbanístiques i la fal·lera pels esdeveniments. Una ciutat blanca, màgica, sense conflicte aparent.
Barcelona és avui un còctel contradictori d’hiper-regulació i business friendly que exclou una part rellevant dels barcelonins i barcelonines. Però no hi ha hagut oposició. Ni de la dreta espanyolista ni de l’independentisme, que no ha estat capaç de bastir cap alternativa ni creïble ni engrescadora. A pocs mesos de les eleccions, ningú no defensa un model de ciutat d’intersecció, un espai comú tranversal, republicà i transformador que vagi més enllà de la mirada curta dels aparells de partit, com el que va representar l’1-O.
Tot apunta que el 28M ens mourem en el carril de les sigles. Però des del TOT Barcelona farem mans i mànigues perquè a la societat barcelonina estigui prou ben informada per tenir opinió sobre quin model de ciutat vol en qüestions com el turisme, les infraestructures, la cultura, la mobilitat, l’habitatge, la seguretat o el civisme i, naturalment, el país i la capitalitat.
Tot plegat, sota el paraigua del grup El Món i de la seva capçalera nacional. Venen uns mesos apassionants que us relatarem i analitzarem sense cotilles, amb honestedat i rigor, i sobretot, sense pors ni servilismes.
5 
