El TOT Barcelona avui fa 3 anys. És a dir, 36 mesos. Encara més concretament: 1.096 dies (perquè 2020 era any de traspàs). Cadascun d’ells cal batallar-lo per oferir als lectors un diari estimulant i rigorós, perquè el periodisme és com la política: si no el fas, te’l fan. Si no persegueixes cada jornada publicar continguts exclusius i amb mirada pròpia, t’arrossega el torrent d’actualitat prefabricada i les extravagàncies virals. Sortir del carril costa i molesta, però és possible i és l’única via per recuperar la confiança ciutadana en la premsa.

Bufar la tercera espelma ens fa especial il·lusió perquè constata que l’aventura de crear una nova capçalera tenia sentit i té molt de futur. El projecte és sòlid, ha resistit l’envestida de la pandèmia i avança amb pas ferm. Una clara mostra és l’estrena, coincidint amb l’aniversari, d’un nou disseny de la web que no deixa indiferent. No és només estètica: per una banda, volem que totes les capçaleres del jove grup El Món caminin més de bracet, i per altra banda, convidem als lectors a navegar més de notícia en notícia i compartir-les amb un sol dit des del mòbil. També l’equip redactor del diari evoluciona, amb firmes noves i més temàtiques. I celebrem l’aniversari amb els lectors amb un sorteig d’altura!

Complir anys també obliga a fer balanç. El TOT Barcelona s’ha consolidat com un referent informatiu de la capital, al costat d’altres mitjans públics i privats molt més grans en plantilla, pressupost i recursos tècnics. Això ens omple d’orgull i sobretot d’agraïment a la comunitat fidel de lectors que ens fa confiança any rere any. Però també tenim deures per als propers anys, és clar. El principal, arribar a molt més públic: estem convençuts que el nostre periodisme interessa a molta més gent i pot arribar encara més lluny. 

Ja són més de mil dies fiscalitzant la gestió de la ciutat. I això, lògicament, inclou destapar pífies i dèficits municipals, fer preguntes punyents i qüestionar els anuncis triomfals de l’Ajuntament. És una funció fonamental de la premsa que no s’entén gaire a plaça Sant Jaume, malauradament, on governi qui governi sempre hi ha pressa per etiquetar als diaris com a “amics” o “enemics”. També hem donat veu a l’oposició, procurant no entronitzar ningú ni tampoc oblidar que el veritable poder municipal és la ciutadania que posa i treu als polítics cada 4 anys. Però cal recordar que la informació local va molt més enllà de l’actualitat política municipal i per això hem estat en permanent contacte amb les múltiples veus del carrer: entitats veïnals, sindicats d’habitatge, col·lectius d’afectats, plataformes ecologistes, associacions de comerciants, portaveus del tercer sector… En 3 anys ens hem relacionat amb moltes fonts i modestament crec que la gran majoria ens té per un mitjà responsable i confiable. Un aliat de la ciutat. 

L’aniversari ens fa agafar embranzida per encarar les properes cites informatives. La sortida de la crisi serà determinant per al rumb de la ciutat –habitatge, turisme, mobilitat, cohesió…– i ja s’ha posat en marxa la maquinària política per a les eleccions municipals de 2023, dos factors que ens aboquen a un final de mandat molt exigent però també molt interessant. Barcelona té moltes cruïlles a l’horitzó i el TOT Barcelona volem explicar-les des de tots els angles.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anna Cano a novembre 15, 2021 | 12:15
    Anna Cano novembre 15, 2021 | 12:15
    Felicitats per aquest aniversari. Sou un mitja d’informacio independent que feieu molta falta a la nostra ciutat. Endavant. Per cert, la notavem a faltar, sra. Pauné
  2. Icona del comentari de: J.M.Monjé. a novembre 15, 2021 | 14:02
    J.M.Monjé. novembre 15, 2021 | 14:02
    L'article esmenta una sèrie de valors: Independència professional. Continuïtat. Humiliat. Fiscalització al poder denunciant o reconeixent, sense ser transmissor de cap partit.o poder econòmic. L'essència del periodisme, avui es fa poc èmfasi dels valors humanístic de qualsevol professió i són la vida justa d'una societat democràtica, on el valor absolut és l'home; ni el teatre ni els polítics. Felicitats pels tres anys com a diari i per la reflexió.

Respon a Anna Cano Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa