El sector del patinet elèctric demana un concurs per repartir-se el mercat de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona prepara la normativa per a l'abril de 2020

Un concurs per repartir-se el pastís: poques porcions però grans en lloc de moltes engrunes disperses. És el que vol el sector del patinet elèctric de cara a la normativa que l'Ajuntament de Barcelona està preparant per regular el desembarcament a la capital catalana i que hauria d'estar enllestida a l'abril de l'any que ve. A diferència del que ha passat en el cas de les motos de lloguer, en què el consistori no ha preparat cap concurs perquè les companyies presentessin diverses ofertes i que guanyessin les més competitives, el sector del patinet aposta per un procés en què els diversos operadors competeixin per obtenir les llicències disponibles. 

És el que trasllada la cofundadora de Reby, Cristina Castillo, que demana un concurs perquè "els millors operadors" treballin a la capital catalana. De no ser així, avisa, les llicències es repartiran entre les 25 empreses que volen entrar a Barcelona i cada companyia en tindrà massa poques. Amb un nombre reduït de permisos per llogar patinets a la ciutat, adverteix Castillo, les empreses petites tard o d'hora haurien de plegar i les companyies grans acabarien quedant-se amb tot el mercat barceloní. "Els operadors nord-americans o alemanys acabarien acaparant el mercat perquè podrien resistir les pèrdues que suposa tenir pocs patinets", defensa.

La seva i Bird són les úniques companyies de patinets elèctrics compartits que operen a dia d'avui a Barcelona. Reby va aterrar a la capital catalana al desembre de 2018 i hi va treballar sense problemes fins al 17 de juliol d'aquest any. Aquell dia el consistori va arribar a un pacte amb 23 empreses de patinets per encetar un procés d'elaboració de la normativa per regular l'oferta i el funcionament a la ciutat. Poc després d'aquest acord, que posava en pausa l'arribada del patinet compartit a Barcelona, Bird va començar a treballar a la ciutat. 

Així, dues companyies operen a la capital catalana al marge del pacte amb l'Ajuntament, cosa que els ha comportat sancions. La majoria d'elles han arribat en forma de patinets requisats. De fet, el consistori n'ha confiscat un miler fins ara per aparcar al carrer. Aquí resideix el punt clau de la regulació de patinets a Barcelona: on es poden aparcar. La normativa haurà d'establir on es poden estacionar, si caldrà lligar-los a espais habilitats com les bicis o si es podrà practicar el free-floating, que permet deixar els vehicles en qualsevol punt del carrer. 

Un patinet elèctric compartit de Reby aparcat a Barcelona | Adrià Lizanda

Un patinet elèctric compartit de Reby aparcat a Barcelona | Adrià Lizanda

Per tal d'evitar el setge de la Guàrdia Urbana, Reby va arribar a un acord amb els aparcaments Saba perquè els usuaris deixessin allà els patinets i evitar que els requisessin. Malgrat evitar la persecució de l'Ajuntament, Reby es troba en una situació delicada perquè els seus clients no estan satisfets amb el servei. "Si no poden aparcar davant del lloc on volen anar perden moltes avantatges del patinet", lamenta Castillo. 

La companyia fundada per Castillo forma part de l'associació Smart Mobility, que representa 11 operadors de patinets elèctrics. L'agrupació d'empreses va traslladar un document amb diverses propostes sobre la regulació al consistori, com ara que els espais per aparcar els patinets siguin reservats per a aquest tipus de vehicles. A l'escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, sol·liciten "planificar un número raonable d'autoritzacions –llicències– que fomenti i no limit els usos de vehicles compartits i sostenibles a la ciutat". 

També argumenta que les zones limitades per als patinets, on els usuaris no podran deixar els vehicles, han de ser reduïdes. La cofundadora de Reby també apunta en aquesta direcció, ja que admet que una de les preocupacions de l'Ajuntament és el centre de la ciutat.

Pel que fa a Hive, una altra de les operadores que vol entrar a la ciutat, fonts de l'empresa expressen el desig de dividir les llicències entre tres empreses mitjançant un concurs públic. Aposten per començar l'activitat a Barcelona amb tres companyies "amb experiència" per establir les bases de la presència de patinets a la ciutat comtal.

Tot això ho discuteix Hive, juntament amb altres empreses, en un grup de treball en el qual participa l'ajuntament. L'aposta de la companyia, que compta amb el suport de Daimler i BMW, és la "seguretat i l'ordre públic".

Fonts municipals precisen a aquest diari que el consistori es reuneix "periòdicament" amb les empreses que volen treballar a Barcelona. De moment rebutgen avançar cap dada sobre el nombre de llicències que s'atorgaran ja que "s'hi està treballant". El límit de patinets que pot assolir la capital catalana és un altre de les claus de la normativa juntament amb l'estacionament. Els operadors no es mullen i l'Ajuntament no vol aportar dades en aquest sentit. 

Els enginyers lamenten els "pals de cec" amb el patinet

Els enginyers de telecomunicacions també volen dir-hi la seva en l’elaboració del nou reglament i no veuen amb gaires bons ulls les informacions que transcendeixen sobre els patinets a Barcelona, com que ja s’han imposat quasi 6.000 multes i s’han confiscat un miler d’unitats als carrers. "Estem donant pals de cec com fa cent anys com quan va sortir el cotxe", lamenta Jordi Farré, degà del Col·legi Oficial de Graduats Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya (COETTC).

Farré és un entusiasta dels vehicles de mobilitat personal perquè "ocupen molt menys espai que els cotxes i són més silenciosos i menys contaminants". Augura que "obligaran a reconsiderar l’urbanisme de les ciutats" i demana a l’Ajuntament que els posi totes les facilitats possibles en lloc de traves. 

Per exemple, és contrari a obligar els usuaris a lligar el patinet en comptes de deixar-lo a la via pública, perquè creu que els sistemes telemàtics de desbloqueig ja són suficients i "si algú s’ha de preocupar dels robatoris seran els operadors, que són els propietaris dels patinets". "A Madrid i a moltes altres ciutats pots deixar el vehicle al carrer sense lligar-lo, envies una foto a l’operador i si has aparcat malament o has fet alguna imprudència ja t’ho descompta l’empresa de la fiança que has deixat", exemplifica. 

Tot i que de moment el sector privat només s’ha interessat per implantar-se a les grans ciutats, Farré recomana una regulació estatal i no municipal per evitar que "cada ajuntament faci la seva norma". Recorda que quan va arribar l’electricitat a Catalunya a finals del segle XIX també es van fer normes municipals i després “els condicionants tècnics xocaven entre si". Tampoc és partidari de limitar un nombre màxim de patinets a la ciutat, com ha avançat el consistori que vol fer: "Serà el propi mercat qui limiti l'expansió, dictar un topall no té sentit sense experiència prèvia: no sabem quants patinets necessitem!". 

Pel que fa a la velocitat, aposta per acatar “"el límit de velocitat a nivell europeu de 25 km/h pels vehicles de mobilitat personal, que permet anar més de pressa que corrent però no prou ràpid per fer-te molt de mal si caus o atropellar algú com un cotxe". 

Ser restrictius amb el patinet, critica, pot ser un llast per a l’economia local: “Barcelona vol ser pionera en telecomunicacions, però en això va al darrere; si 25 operadors volen desembarcar aquí és perquè ja ho han provat a altres llocs del món mentre Barcelona encara no té aquest tipus de sharing". En definitiva, diu, "ens condemnen a ser importadors de tecnologia en lloc d'exportadors". "Si limitem aquest mercat no farem la innovació aquí i això és una desavantatge per les empreses catalanes", conclou.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?