TMB està preparant un pla contra l’assetjament per raó de sexe conjuntament amb la Diputació de Barcelona i col·lectius feministes que preveu tenir enllestit al març. Així ho ha afirmat la presidenta de l’empresa pública i regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Alarcón, en una roda de premsa aquest dimarts. El projecte es troba en un punt “incipient” però ja contempla algunes mesures per fer del transport públic un espai segur per a les dones. Per exemple, es proposa millorar la il·luminació d’andanes i passadissos i “fins i tot incorporar un fil musical que generi un ambient més amable” al metro.
També es planteja augmentar la presència policial i la vigilància, creant un sistema específic de càmeres de vídeo dins dels combois. Pel que fa al bus, aquestes càmeres s’han començat a posar en alguns vehicles però encara es tracta d’un projecte pilot que es troba en fase de proves. D’altra banda, TMB vol aplicar a tots els autobusos de barri el sistema de bus a demanda que s’atura entre parades per les dones que ho sol·licitin i que ara mateix s’ha implementat “amb èxit” a Torre Baró. L’ampliació del projecte està “molt madura” i es presentarà “en breu” perquè l’Ajuntament vol optar als fons europeus de recuperació per finançar-lo, ha especificat Alarcón.
Una altra actuació que es vol dur a terme en aquesta xarxa és la millora de la visibilitat de les marquesines de les parades de bus. “Aquests dies estem parlant molt de l’espai públic segur en l’àmbit sanitari però és molt important que el transport sigui segur per les dones i que puguin utilitzar el metro amb total tranquil·litat”, ha dit Alarcón, que ha qualificat la iniciativa de “pionera”.
Assetjaments invisibilitzats
L’Ajuntament de Barcelona i la Diputació també consideren que cal iniciar una campanya de sensibilització en tots dos modes de transport que deixi clar que hi ha molts tipus d’assetjament sexual a banda dels que es castiguen per la via penal.
“Què entenem per assetjament sexual? Moltes vegades són pràctiques invisibilitzades que es viuen de manera normalitzada. Pot ser una paraula o un tocament que de vegades no s’identifiquen com a violència però ho són“, ha dit la presidenta de l’àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, que ha assegurat que un 21,6% de les dones que fan servir el transport públic a Barcelona han patit assetjament.
Veto als reincidents?
Pel que fa a les conseqüències d’aquest assetjament, les dues entitats no han descartat que en algun moment s’arribi a impedir l’entrada dels assetjadors reincidents tot i que han deixat clar que és un fet que “depèn d’un jutge” i que, de moment, no es contempla en el protocol. A hores d’ara, aquestes persones rebrien una sanció administrativa.
Per mirar d’aconseguir que els treballadors de TMB siguin “aliats” de les dones que fan servir el transport públic, l’empresa vol formar la plantilla que està en contacte amb el client per aprendre a detectar i prevenir les violències masclistes. A més, el protocol contempla incloure la perspectiva de gènere en les enquestes que fa l’empresa pública, crear una opció a les aplicacions per activar els protocols de seguretat o establir un canal específic al servei de queixes i d’atenció. Aquestes actuacions no només es volen fer a Barcelona sinó als 11 municipis on TMB dona servei.
Punts negres no revelats
“Estem immersos en la lluita contra la geografia de la por, segons la qual les dones d’arreu s’autocensuren a l’hora d’utilitzar segons quins espais perquè tenen por. Volem treballar per aconseguir la llibertat plena de les ciutadanes de Barcelona i d’aquests 11 municipis i que l’actuació no es quedi només amb TMB sinó que sigui una experiència que es pugui traduir a altres realitats territorials”, ha dit Moret.
Preguntats per quins són els punts que ara mateix són més problemàtics a la xarxa de transport, han afirmat que prefereixen no indicar quins són per no “induir més por” en aquell espai. “La xarxa és molt àmplia i hi ha moltes línies, algunes noves i algunes velles. No només es tracta que estigui suficientment il·luminat i sense zones d’ombra sinó la geografia del propi tramat. Hi ha línies de metro més antigues que tenen racons i espais amagats. La idea és reconvertir i eliminar aquests racons”, ha afegit l’alcaldessa de Sant Boi.
