El candidat d’ERC a l’alcaldia, Ernest Maragall, aposta per obrir un debat de ciutat sobre la pacificació del centre de Barcelona i com millorar el transport públic per afrontar els problemes de mobilitat i contaminació que afecten moltes zones cèntriques. “Hi ha moltes ciutats europees que no tenen gaires cotxes al centre i no tenen un problema comercial”, ha defensat durant un esmorzar organitzat per la Fundació Barcelona Comerç i Barcelona Oberta, dues de les grans associacions comercials de la ciutat.
[r:1]
El polític ha recordat als comerciants que “les directives europees afecten el cotxe i obliguen a aplicar criteris de contenció“, ja que, malgrat els avanços tecnològics –en especial els vehicles elèctrics–, encara hi ha un problema amb la gran quantitat de cotxes que circula cada dia per Barcelona. “No hi ha dèficits per arribar al centre”, ha dit davant la proposta d’un comerciant d’augmentar les places d’aparcament per facilitar les compres dels barcelonins. “Hi ha poques ciutats europees amb un centre amb tanta capacitat comercial com el de Barcelona”, ha afegit. El que cal, en la seva opinió, és que els veïns tornin a fer seva la zona.
“Els barcelonins se senten expulsats del centre”, ha lamentat Maragall. “I això no és un problema de transport, sinó que és un canvi social i de costums”, ha dit sense voler culpar directament al turisme, un dels grans actius de la ciutat i que beneficia molt al petit comerç. Pel candidat republicà, equilibrar els usos turístics i veïnals és un dels grans reptes de Barcelona. “La promoció quantitativa del turisme ja no té sentit”, ha reconegut. “S’ha d’afinar molt molt bé el missatge per arribar als destinataris que vol la ciutat” sense tenir “una actitud prohibicionista”, en referència a l’excessiu cel del govern municipal amb aquest tema.
Barcelona, una ciutat franquícia?
Un altre dels temes que més preocupa als comerciants és l’arribada massiva de grans marques al centre, que a la llarga perjudica la identitat comercial de Barcelona, ja que és indiferent anar a una ciutat o a una altra a comprar perquè totes tenen les mateixes botigues. Per això Maragall defensa que Barcelona no es converteixi en “una ciutat franquícia” i ha optat per buscar un model de convivència de les multinacionals i el petit comerç, ja que és “un element definidor” de Barcelona.
En aquest context, la introducció de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) és un projecte que fa molt temps que està pendent d’executar i que no s’acaba d’engegar per “falta de voluntat política”, segons denuncien Barcelona Oberta i la Fundació Barcelona Comerç. Maragall considera que les proves pilot que s’han dut a terme a Sant Andreu i al Born no necessiten continuïtat perquè les APEU “són conceptes contrastats i el que cal és adaptar el que s’ha fet a altres ciutats al tarannà de Barcelona”.
El top manta necessita una solució integral
Qüestionat pel top manta, Maragall ha reconegut que podria dir que resoldrà el conflicte dels manters, però ha sentenciat que si “algú promet que acabarà amb el top manta és perquè menteix”, ja que es tracta d’un fenomen global vinculat a la immigració il·legal. En aquest sentit, considera que recuperar el control de l’espai públic requereix alguna cosa més que presència policial, com han proposat Manuel Valls o Josep Bou.
“Si només s’incrementa la presència policial, l’únic que s’aconsegueix és esbandir els manters cap altres zones de la ciutat”, com ha passat amb la prostitució o amb els toxicòmans del Raval. Per això el veterà polític defensa un enfocament més integral, una mica en la línia que ha seguit l’Ajuntament aquest mandat, intentant potenciar la integració social dels manters i buscant solucions de llarg recorregut.
