La Marina clama perquè s’acabi la L10 Sud i deixar de tenir “mig metro”

Es compleix un any de l’obertura de dues estacions al barri, però la paralització de les obres deixa els veïns amb un regust amarg

La Belén Gallego arriba riallera al mercat de la Marina, al passeig de la Zona Franca, amb aquella barreja de cansament i alegria de qui acaba de posar punt i final a una llarga jornada laboral. Li ha costat una mica més de mitja hora fer el trajecte entre Verdaguer (L5), on té la feina, i Foneria (L10 Sud). “L’arribada del metro ens ha canviat la vida, però arriba fins on arriba i encara depenem molt del bus per anar al centre”, diu la vocal de la Plataforma Veïnal de la Zona Franca-La Marina. 

Aquest diumenge es compleix un any de l’estrena de les estacions de Foneria i Foc Cisell. Va ser un gran esdeveniment per a les dues marines –la del Port i la del Prat Vermell–, que han hagut d’esperar 40 anys per veure com Barcelona saldava una part del deute que tenia amb aquests dos barris amagats darrera de la muntanya de Montjuïc. “Ens tenen abandonats perquè pensem que som víkings i que la nostra esquena ho aguanta tot”, lamenta la Mari Carmen, que porta tota la vida al barri.

Torra, Colau, Calvet i altres autoritats el dia de la inauguració de la L10 Sud / ACN

Colau, Calvet i altres autoritats el dia de la inauguració de la L10 Sud / ACN

El “mig metro”, millor que res

Els veïns de la Marina valoren positivament l’arribada del metro a la Zona Franca, però no entenen per què es va trigar tant. “Fins que el Mobile World Congress no va picar la cresta al Govern perquè el metro no arribava a la Fira no es van posar les piles”, lamenta el president de la Coordinadora d’Associacions de Comerciants i Veïns de la Marina, Abdo Florencio, que és com una enciclopèdia humana dels greuges que ha patit el barri. “Nosaltres preferíem la prolongació de la L2 per sota de la muntanya de Montjuïc, però val massa diners i al final hem d’estar contents amb el mig metro que tenim ara”.

Florencio parla d’una projecte faraònic de 500 milions d’euros que preveia perforar un túnel de 6,3 kilòmetres per sota la muntanya per enllaçar Sant Antoni amb la Zona Franca. Són conscients que el pressupost dona per al que dona, però no entenen per què la línia no arriba fins a Zona Universitària aprofitant que comparteix una part del seu traçat amb la L9 Sud. De les sis estacions que té la L10 Sud, tres són compatides amb la seva línia agermanada, que també està a mig fer a l’espera de completar el tram central.

Un veí surt de la zona de peatge de la L10 Sud / ACN

Un veí surt de la zona de peatge de la L10 Sud / ACN

Llarga vida al bus

La L10 Sud, tot i que molt celebrada, encara té un dur competidor en els busos perquè hi ha una part del barri a la qual les dues estacions els queden força lluny de casa i n’hi ha una altra que encara té la rutina d’agafar l’autobús baixar al centre. “A la Vinya ens va millor agafar l’autobús per anar treballar”, assegura la Belén. Per tornar, en canvi, sempre ho fa amb metro. “El V15 fa molta volta per tornar i amb el metro m’estalvio gairebé mitja hora”. A altres barriades com el Polvorín o Can Clos tenen menys opcions, però s'espavilen, com han fet sempre.

Al final, cada veí fa el seu trencaclosques per arribar al seu destí, però alguns es queixen que l’arribada del metro ha coincidit amb la reorganització de la xarxa de busos. La llista de línies que han canviat el seu recorregut o han perdut freqüència és gairebé per cantar bingo. El 109, el H16 i el V3 passen poc sovint per atendre les necessitats de mobilitat del barri i periòdicament es queixen a TMB. “Durant unes setmanes la freqüència sembla que millora i després tot torna a la normalitat”, assegura Florencio.

Tot i el seu hàbit d’agafar el bus, les dades de TMB reflecteixen una realitat innegable: l’arribada del metro era una necessitat imperiosa. A l’octubre del 2018, el primer mes complet de funcionament de les estacions, més de 80.000 persones les van fer servir. Al maig d’aquest any –un mes comparable pel nombre de laborables, dissabtes i festius– ja eren més de 93.000, un 12% més, i tant una estació com l’altra registren una activitat molt similar al de la resta de la línia.

Traçat final dels ramals sud de la L9 i la L10 / TMB

Metro

Acabar la L10 Sud, una utopia

La Mari Carmen, que viu al carrer Encuny –que és com viure al final del final de Barcelona–, té 15 minuts a peu fins a l’estació de Foc. Les cames li funcionen i el cap també, però ha de caminar per un polígon industrial que a mitja tarda queda desert perquè el 90% dels edificis són oficines. Pel barri corre el rumor que l’any que ve s’obriran dues estacions més a l’extrem sud de la línia –tocaria Motors i Zona Franca | Litoral–, però l’única inauguració que hi ha prevista és la de la Ciutat de la Justícia, a la plaça Ildefons Cerdà, que s’estrenarà a l’octubre.

El desplegament de la L10 Sud és i ha sigut lent i a batzegades. El 8 de setembre del 2018 es van inaugurar les estacions de Foneria i Foc Cisell, que sumades a les de Can Tries/Gornal, Torrassa i Collblanc –les tres a l’Hospitalet– feien el primer servei comercial de la línia. Al març es va sumar una nova parada, la de Provençana, i a l’octubre es completarà el tram inicial de set estacions amb la d’Ildefons Cerdà. El projecte inicial en contemplava sis més en direcció a la Zona Franca i la zona industrial, però no hi ha data, igual que per a la connexió del tram central.

“El dia que vam estrenar Foneria i Foc vam veure moltes cares molt conegudes pels mitjans i poques conegudes pels veïns”, recorda Florencio. “Només venen polítics quan toca posar-se la medalla”. 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?