Els taxistes denuncien Uber i l’acusen de defraudar 5 milions i d’estafa documental

Taxi Project que la companyia VTC hauria deixat de pagar a Hisenda en concepte d'IVA l'any 2018

Taxi Project ha presentat aquest dimecres al matí una querella a la fiscalia de delictes econòmics de l’Audiència Nacional contra Uber per presumptes delictes contra la Hisenda Pública i per estafa documental. En la denúncia l’associació de taxistes exposa l’entramat societari de la plataforma, a qui acusa de no abonar l’IVA d’almenys 5,1 milions d’euros de l’exercici del 2018, i com de cada trajecte la multinacional es quedaria amb un percentatge d’entre el 20% i el 30% de la carrera del client en concepte de royalties per explotació de la propietat intel·lectual, una quantitat que s’enviaria directament sense tributar cap a Holanda i posteriorment a paradisos fiscals com l’estat de Delaware, Singapur o Bermuda. La denúncia s’ha elaborat a partir d’un informe de la consultora Ekona que desgrana les presumptes pràctiques il·legals de la companyia.

Segons l’informe, l'”objectiu principal del frau seria poder esqueixar el seu flux d’ingressos de la seva activitat integrada que suposa el servei de transport per poder justificar legalment la canalització cap a Delaware o altres paradisos fiscals sense tributar”. En aquest sentit, la plataforma deuria 5,1 milions d’euros a la hisenda pública espanyola corresponents a l’exercici del 2018 per les comissions en concepte de royalties per explotació propietat intel·lectual que va cobrar a l’usuari –sense que ho sabés– i que hauria enviat a Holanda sense tributar.

Per a Taxi Project no es compleix cap de les dues condicions per les quals l’import d’aquestes suposades comissions hauria d’haver quedat exempt de l’IVA i descrites en la legislació holandesa: que existís un servei d’exportació i una transacció entre empresaris. A més, subratlla que l’activitat sobre el qual factura aquest import es desenvolupa a Espanya i no a Holanda.

L’informe pericial recull que Uber considerava aquestes transferències com una exportació d’un servei no integrat en l’activitat del transport, tot i que la sentència del TJUE del 2017 exposava que la seva activitat sí transcorre en aquest àmbit. La plataforma va al·legar en el seu dia que era una empresa de prestació de “serveis de la societat de la informació”.

Per calcular aquest import de l’IVA presumptament defraudat el 2018, l’informe pericial parteix de la base que Uber va facturar 255 milions d’euros a l’Estat. Taxi Project considera que la plataforma disposava de 5.000 conductors a l’Estat d’un total de 13.125 llicències VTC atorgades el 2018 i que cada un d’ells feia una mitjana de nou trajectes diaris, el que suposa al voltant 1,4 milions de viatges al mes i, per tant, uns 17 milions de trajectes anuals. L’import de mitjana de cada viatge estimen que és d’uns 15 euros –calculat fent una mitjana de 18.000 trajectes d’acord amb una investigació de Business Inside–.

Dels 255 milions d’euros, 51 milions d’euros correspondrien a la comissió del 20% que Uber presumptament desviava cap a Holanda i que no pagava el tipus del 10% d’IVA a l’Estat, és a dir, 5,1 milions d’euros. Per reforçar les seves tesis, els taxistes recorren a les dades que Uber hauria aportat a l’Oferta Pública Inicial (OPI) quan va sortir a borsa per primer cop. En aquella documentació constaria que l’empresa va fer 14 milions de viatges diaris computant tots els seus serveis arreu del món, el que “podria suposar prop de 5.000 milions de trajectes a l’any”, i estableixen la proporció d’aquests viatges a l’Estat.

També es remeten a les dades del ministeri d’Economia del setembre del 2018, quan es preparava el projecte de llei d’ordenació territorial i que constava que cada llicència VTC tenia un flux de caixa de 52.667 euros anuals, que multiplicat per les 5.000 llicències que treballen per Uber genera una facturació de 263 milions, dels quals un 20% de comissió són 52,6 milions. D’aquesta quantitat, el 10% en concepte d’IVA representarien 5,26 milions. Per l’advocat de Vosseler Luis Domingo, que ha denunciat “l’opacitat de la plataforma”, aquestes dades “encaixen perfectament amb les que s’han pogut anar esgarrapant”.

En canvi, segons la denúncia, en el seus comptes Uber comptabilitza una facturació de 16,7 milions d’euros durant el 2018 a l’Estat. Els taxistes consideren que “suposant que hagés declarat un IVA del 10%” sobre aquesta quantitat, és a dir 1,61 milions d’euros, a la plataforma encara li quedarien 3,43 milions fins arribar als 5,1 milions d’euros.

La denúncia demana investigar els comptes d’Uber

Per tot plegat, la denúncia demana que s’inspeccioni els comptes d'”almenys” el 2017 –quan va declarar uns ingressos de 2,9 milions d’euros– i el 2018 i les quantitats d’IVA que presumptament s’haurien deixat de pagar, així com les corresponents a l’impost de societats. Així mateix, exposen que Uber “s’hauria de considerar una única persona jurídica” davant el conglomerat de societats “constituït amb l’objectiu de defraudar la llei”.

L’advocada de Vosseler Leyre López ha assegurat que són delictes que si la denúncia tira endavant poden comportar penes d’entre dos i sis anys per als responsables d’Uber. La companyia va començar la seva activitat a l’Estat el 2014, tot i que en el cas de Catalunya va deixar d’oferir els seus serveis el 2019 després del decret de la Generalitat que obligava a una precontractació de 15 minuts, entre d’altres. A més, segons l’advocada també es podrien haver de fer càrrec d’una multa d’entre el doble i sis vegades més a les quantitats defraudades i el retorn dels imports amb interessos. “Són fets molt greus que fan molt mal a la nostra societat”, ha dit.

Pel que fa el coordinador i portaveu de Taxi Project, Alberto Tito Álvarez, s’ha mostrat convençut que aquesta denúncia pot tenir repercussió a nivell europeu perquè és un “entramat societari i d’enginyeria fiscal que estan aplicant a tot el món”. En aquest sentit, els ha acusat de cometre els mateixos delictes arreu d’Europa després de la sentència del TJUE.

Segons ha afegit, aquesta investigació és la “primera fase” del projecte per denunciar les pràctiques de les plataformes tecnològiques com Uber i ha carregat contra d’altres com Glovo, de qui ha dit que ha pujat preus durant la pandèmia als establiments i ha baixat les tarifes als ‘riders’, o de les qui “especulen” amb el lloguer. “Són les mateixes persones, els mateixos fons voltor que estan darrera de tot”, ha dit Álvarez, que els ha titllat de “criminals tecnològics”.

Més informació

Nou comentari