És taxista des del 2014 i ara mateix s’acosta a la ruïna per l’article 20.4 de la llei del taxi de Catalunya. Aquest és el cas desesperat de Jacint Grau, tal com ell mateix l’explica al Tot Barcelona després d’haver estat quatre dies acampat davant de la seu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on hi ha l’Institut Metropolità del Taxi (IMET).
La història del Jacint comença amb un accident que va patir el dia de la Mercè, 24 de setembre. Mentre Barcelona celebrava la festa major, ell circulava pel carrer Gran de la Sagrera i va xocar amb una furgoneta que circulava en sentit contrari pel carrer del Pacífic i que se li va creuar de manera imprevisible. A més a més, el conductor de la furgoneta anava sota els efectes d’alguna droga.
“No ho dic jo, ho diu l’atestat de la Guàrdia Urbana”, argumenta. En efecte, l’atestat, al qual ha tingut accés el Tot Barcelona, constata que el xofer de la furgoneta va donar positiu en el drogotest i que circulava en sentit contrari. També indica que els testimonis van corroborar que el taxista tenia el semàfor en verd. La policia conclou que la furgoneta va causar l’accident.
Imatge de com va quedar el taxi de Jacint Grau en l’accident, inclosa en l’atestat de la Guàrdia Urbana
El vehicle de Jacint Grau va quedar per desballestar. Sinistre total. El taxista amb credencial 49.015, conegut com a “22” a l’emissora amb la qual treballa, es quedava sense poder treballar. Tot i que és assalariat, la propietària de la llicència només té aquest vehicle, de manera que sense el cotxe es troba en un carreró sense sortida.
La companyia d’assegurances del vehicle causant de l’accident li oferia només 3.500 euros, quan un vehicle nou li’n costaria uns 15.000. Per això es va negar a acceptar aquest peritatge i aleshores els tràmits van entrar en una fase plena d’incertesa. Sense acord, no se sap quan s’acabaran. I mentrestant no cobra ni la indemnització ni el lucre cessant i no pot treballar. A més a més, ha de continuar pagant la lletra del cotxe accidentat.
Per això, assegura, es va llançar a internet a la recerca de la ganga. I va trobar-la. Un vehicle igual que el seu, un Dacia Lodgy, d’un taxista que se’l venia per 4.500 euros, un preu que, amb esforços i arreplegant diners d’aquí i d’allà, podia afrontar. A més, tenia l’avantatge que ja estava pintat com a taxi, una feina que pot costar uns 2.000 euros addicionals.
El nou taxi de Jacint Grau, que l’IMET no li accepta / Cedida
Semblava que la solució al seu principal problema s’acostava quan va anar a l’IMET a donar d’alta el nou vehicle. Es tractava d’un tràmit definit per la llei del taxi com a “substitució”: un taxista dona de baixa un cotxe i d’alta un altre. És perfectament possible, però el que el Jacint no sabia és que el vehicle de substitució ha de ser més nou que l’anterior. I el que ell acabava de comprar era “quatre mesos més antic”: la matrícula del que tenia era JPT i la del nou és JHZ. Quatre mesos de diferència i, a més, “està en més bones condicions” i funciona amb gas liquat (GLP), un combustible menys contaminant que el que ell feia servir amb el seu taxi, que era dièsel. A més, el nou vehicle té una classificació que encaixa amb els requisits de la zona de baixes emissions (ZBE) –etiqueta ambiental amb qualificació ecològica (verd/blau)– que entrarà en vigor al gener. “No m’ho podia creure. Ara em sé de memòria l’article 20.4 de la llei del taxi de Catalunya i el 27.6 del Reglament Metropolità del Taxi. És cert que la norma diu això, però la norma pot ser absurda i injusta, i a mi em portarà a la ruïna“, s’exclama.
Els cartells del taxista Jacint Grau, per a la seva protesta perquè l’IMET no li accepta el nou taxi que s’ha comprat / Cedida
Desesperat, va decidir demanar una entrevista personal amb la gerent de l’IMT, Maria Teresa Carrillo. “No me la volien donar perquè em deien que soc assalariat”, es queixa. I va muntar una tenda de campanya davant de la seu de l’AMB. “Vaig passar dues nits allà mort de fred, la tempesta es va endur la tenda. I vaig haver de marxar a dormir a casa”, admet. Finalment, li van donar hora per parlar amb la gerent, dimarts d’aquesta setmana, però li van anul·lar a última hora. Va tornar a muntar la tenda durant el dia. I no va ser fins ahir, dijous, que “quan faltaven cinc minuts per a les dues, que és l’hora de plegar, la secretària va baixar i em va dir que dimecres que ve em rebrà la senyora Carrillo“.
El Jacint reconeix que el que demana és “una excepció” per “raons humanes”. “Hi ha una família que depèn d’això, i el taxi que he comprat és millor i més ecològic que l’anterior, és absurd que no me’l deixin fer servir”, es queixa amargament.
“Espero que dimecres em donin una solució, perquè si no soc capaç d’amorrar el taxi a la porta perquè no puguin entrar ni sortir. Que vingui a treure’m la policia”, adverteix.
2
