L’exarquitecte en cap de Barcelona critica la pèrdua de 7 illes de Cerdà al Sector Prim

El primer barri fill de l’estació de la Sagrera ha canviat de disseny i acaba de rebre l'aprovació inicial | L'ajuntament defensa que ara s'adapta més a l'entorn i a la topografia

El futur barri ‘Sector Prim’, just davant de la futura estació d’AVE de la Sagrera, encadena controvèrsies des de fa vint anys malgrat que encara no se n’ha col·locat ni la primera pedra. Es tracta d’un triangle de quasi 20 hectàrees a les que s’hi construiran més de 3.700 pisos nous, encaixonats entre les vies de tren –algun dia cobertes per un parc lineal– i la Rambla Prim. Aquest cul-de-sac ha passat desapercebut durant dècades pels seus discrets usos industrials i d'aparcament, però té molta història darrere i un destí urbanístic que mai li ha arribat: ser l’últim xamfrà de l’Eixample.

Vicent Guallart, exarquitecte municipal en cap durant el mandat de Xavier Trias, se l’emportaven els dimonis aquest dimecres al vespre veient com l’Ajuntament de Barcelona donava llum verda inicial al nou planejament urbanístic del sector Prim. És el tercer que s’intenta aplicar a aquests terrenys des dels anys 90. L'abstenció de Cs, ERC, PSC i PP va facilitar l'aprovació provisional del projecte –amb l’oposició del PDECat i el vot favorable de BComú i CUP– a la comissió d’Urbanisme i Ecologia. Tot i així els grups municipals van deixar clar que volien estudiar el pla amb més detall durant el mes que estarà en exposició pública, per decidir si voten a favor o en contra quan toqui aprovar-lo definitivament al plenari. Després encara haurà de rebre un últim aval a la Subcomissió d’Urbanisme de la Generalitat.

Més info: Llum verda inicial al Sector Prim, el nou barri al costat de l'estació de la Sagrera

Singularitat versus quadrícula

L’actual Sector Prim apareixia dissenyat als mapes de l’Eixample: concretament eren les set illes de cases –senceres o parcials– que tancaven l’extrem nord-est. No obstant, el creixement de la ciutat durant el segle XX ha envoltat aquest triangle de dos grans polígons d’habitatge –Verneda i La Pau i Via Trajana–, un model urbanístic molt diferent de l'entramat quadricular. La tinent d’alcaldia Janet Sanz va argumentar a la comissió de dimecres que l’anterior projecte “seguia la trama de l'Eixample però costava que encaixés amb l’entorn i la topografia” i per això l’equip d’Ada Colau ha preferit un nou disseny. “Hem reequilibrat la nova generació de sostre en favor de l’habitatge públic, hem prioritzat els equipaments i hem preservat la masia de Can Riera”, va defensar la regidora. “Un nou barri com aquest només és possible si els veïns que hi venen a viure tenen els serveis necessaris”, insistia.

Projecte urbanístic de l'anterior mandat pel Sector Prim, amb la trama Cerdà / Ajuntament de Barcelona

Projecte urbanístic de l'anterior mandat, amb traces de la trama Cerdà / Ajuntament de Barcelona

Nou projecte urbanístic del Sector Prim, aprovat inicialment / Ajuntament de Barcelona

Projecte urbanístic actual del Sector Prim / Ajuntament de Barcelona

El nou planejament l’ha elaborat l’empresa pública Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV), que integren Renfe, Adif, Ajuntament i Generalitat. Dibuixa un triangle de blocs pantalla amb una gran plaça central i una façana de fins a 18 plantes d’alçada a la banda nord, de cara al futur parc. Quasi la meitat dels pisos seran de protecció oficial i l’11% del terreny –dues hectàrees– l’ocuparan equipaments.

Aquestes millores en els usos, per Guallart, no compensen la pèrdua de la trama ortogonal. “És insòlit que en ple 2019 visquem d’esquena a Cerdà i encara fem ciutat a l’estil dels polígons del tardofranquisme!”, exclama l’arquitecte, que actualment compagina el poblenoví Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) amb encàrrecs a Xina i Rússia. “És un plantejament amb visió d’enginyer, que només té sentit com a unitat segregada”, critica. Segons ell, “no fomenta la connexió natural amb els barris de l’entorn i dificulta el pas transversal” i a més la gran façana al parc “crea pisos de primera i pisos de segona”.

Reelaboració obligatòria

Vist des de la distància, assumeix que el pla confeccionat durant la seva etapa municipal “segurament era millorable” i a més va descarrilar als tribunals. Dos dels propietaris del sòl el van impugnar i van guanyar el judici. Tot i així, defensa que era més raonable corregir “els problemes legals” detectats i “debatre públicament” el projecte que no pas fer-ne un de nou. L’any 2017 es va convocar un concurs públic d’idees, que va guanyar l’estudi Forgas Arquitectes, però el desenvolupament i concreció de la proposta guanyadora ha recaigut en el consorci BSAV, que hi ha fet modificacions importants i ha recuperat l’esperit del primer planejament de 1996.

Recreació virtual del futur barri Sector Prim  (Foto: Forgas Arquitectes)

Recreació virtual del futur barri Sector Prim / Forgas Arquitectes

Fins que no es voti al plenari, aposta per obrir la deliberació sobre el Sector Prim als col·legis professionals, grups polítics i entitats de tota la ciutat: “És la modificació urbana més important del mandat i haurà passat sense pena ni glòria”. “Barcelona té molt bons experts en urbanisme i arquitectura i segur que ni se n’han assabentat de la supressió de set illes de Cerdà”, afegeix. La contribució dels professionals de l’àmbit, defensa, no menysté el procés participatiu amb els veïns de la zona, que va concloure al juliol. És més, el veu positiu sobretot per decidir “el percentatge de pisos de protecció oficial i quins equipaments fan més falta”. “I segur que ningú els va deixar triar si volien illes de Cerdà o un polígon!”, protesta.

Més info: El nou barri sobre la Rambla Prim s’estrenarà abans que l’estació de la Sagrera

Refer el projecte, val a dir, endarreriria unes obres que ja acumulen molt retard. La previsió vigent situa les primeres obres a partir de 2020, així que els habitatges i equipaments es construiran una mica abans que el parc lineal de l’estació. El gerent de Mobilitat i Infraestructures de l’Ajuntament, Manuel Valdés, va reconèixer aquest desembre en una sessió informativa per a veïns de Sant Martí que les vies de tren no estaran del tot cobertes “fins d’aquí quatre o cinc anys”, és a dir, cap a finals de 2022 o principis de 2023.

Els col·legis i el Pla Sant Andreu - la Sagrera

No és la primera vegada que professionals de l’urbanisme i l’arquitectura de Barcelona discrepen amb l’execució del Pla Sant Andreu - la Sagrera. La pròpia estació ferroviària encara no té fisonomia decidida, després de les retallades acordades entre Ajuntament i Foment el 2013. Quan ADIF va adjudicar la redacció d’un nou projecte a l’empresa madrilenya TPF Getinsa Euroestudios, els col·legis professionals d'arquitectes, economistes, enginyers industrials i enginyers de camins, canals i ports de Catalunya van posar el crit al cel. El ministeri l'havia encarregat a l’oferta més barata –59% per sota del preu de sortida– malgrat la mala puntuació tècnica obtinguda. El nou govern municipal d’Ada Colau ha aconseguit el compromís de l'Estat de licitar el proper encàrrec –el projecte executiu de l’estació– des de Barcelona perquè els plecs de condicions es redactin amb més coneixement del territori. L'encàrrec previ, però, tenia un termini màxim d’execució de 15 mesos i encara no s’ha fet públic.

Comentaris (4)
Anna Fa 2 mesos
Colau i pijiquis sense sentit comú
estraperlo ERC, per la construccio d'un nou barri de la Mina a la Sagrera Fa 2 mesos
Voler fer un altre barri de la Mina, es apropiat pels drogates que ens manen. Despres es queixen que a la Mina el 35% son drogadictes.ñ VOLEM L'EIXAMPLE NO LA MINA DE LA COLAU-ERC. Vergonya total, i vinga parcs per drogadictes tancats amb valles, gracies analfabets comprats d'erCOLAU
Sepet Fa 2 mesos
Prefereixo el nou. S'adapta millor a un entorn força caotic. Fer entrar la quadricula Cerda en un cul de sac era des del meu punt de vista un sensesentit.
magrab Fa 2 mesos
També está passant a altres indrets de la ciutat - la manca de valor atorgat al patrimoni arquitectònic del Eixample del equip de Colau i d'altres colectius de polítics és preocupant. La súper illa de San Antoni, amb una pretesa "pacificació" del transit va per el mateix camí.· Els valors socials són importants, però no deu ser al cost de tot un entorn unic i irreemplaçable.