Els veïns que encara viuen als Tres Turons, a la frontera entre els districtes d’Horta-Guinardó i Gràcia, fa gairebé un mes que estan en guàrdia per l’inici imminent dels enderrocs previstos en el projecte d’unió dels turons de la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll, que els convertirà en un gran parc de 123 hectàrees. A principis d’octubre l’Ajuntament de Barcelona va licitar les obres d’enderroc dels primers 15 pisos –d’un total de 295 que estan condemnats des de fa dècades– i poc després es va posar en marxa la Plataforma d’Habitatges Afectats dels Tres Turons, que agrupa la major part de famílies afectades pel pla.
“No volem més enderrocs”, assegura amb contundència el portaveu de la plataforma, Fran Bernal. Mentre parla, assenyala un pendent del carrer Mühlberg, al Carmel, plena de males herbes. “Aquí hi havia tres cases que es van enderrocar fa anys i que s’han deixat fer malbé”. Bernal, com la resta de veïns del Turó de la Rovira, tem que si s’executen els nous enderrocs, pugui passar el mateix i no entén la fixació de l’Ajuntament amb aquesta part del barri. “Barcelona no para d’expulsar veïns i volen fer fora famílies que ja tenen una casa per reallotjar-les en habitatges que es podrien fer servir per combatre l’emergència habitacional que viu la ciutat”.
Fran Bernal mostra com ha quedat un solar que es va enderrocar fa un dècada / XFDC
El seu to és una barreja entre la resignació per trobar-se en una situació que tard o d’hora havia d’arribar i la convicció de qui sap que encara no ha dit l’última paraula. Els primers enderrocs afecten tres finques: dues al Turó del Carmel i una al Turó de la Rovira. Són només 15 pisos, però la plataforma s’ho pren com un punt d’inflexió. Si aconsegueixen que no vagin a terra, encara hi ha esperança per la resta de cases afectades. “És una qüestió de voluntat política”, denúncia Bernal. “A Vallcarca i a Font de la Guatlla s’han desafectat cases que estaven condemnades quan s’ho han mirat amb uns altres ulls, però aquí no estan a l’altura”.
Versions contradictòries
L’Ajuntament de Barcelona recorda que els processos d’expropiació, enderroc i reallotjament estan “en la fase zero” i queda molt camí per recórrer. A l’abril es va resoldre el concurs que ha de permetre consolidar els Tres Turons, però les obres no començaran fins a finals del 2020 perquè encara s’han de redactar els projectes, segons va avançar la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz. Mentrestant, el govern municipal vol organitzar “accions participatives per recollir les inquietuds i les demandes del veïnat”.
Fonts municipals han explicat al TOT Barcelona que aquests primers enderrocs corresponen a “tres finques de propietat municipal” que oficialment estan buides perquè tots els seus ocupants “han estat reallotjats a altres habitatges municipals al barri de la Clota o bé han estat indemnitzats”. Però la realitat és que encara hi viu gent. “De carn i ossos”, puntualitza Bernal. Alguns són ocupes, tal com avisa l’Ajuntament, però n’hi ha almenys tres que asseguren que vivien allà abans que les cases passessin a ser de propietat municipal que s’han quedat en una espècie de terra de ningú.
Viure en precari
És el cas de l’Aleix, que fa 11 anys que viu a una de les casetes del carrer Mühlberg i que des del 2013 està sense contracte perquè quan l’Ajuntament va comprar la finca el va deixar extingir i el reallotjament no va arribar mai. “Fa una setmana una comitiva municipal va venir i ens va dir que el dia 24 tothom havia de ser fora dels pisos marcats”. L’any passat ja s’havien tapiat alguns dels pisos afectats. “Les cases estan en un estat deplorable perquè no ens hi deixen fer res. No vivim en una situació tan precària per gust, sinó per necessitat”.
Almenys quatre cases del carrer Mühlberg van ser tapiades per evitar que hi entressin ocupes / XFDC
La regidoria d’Urbanisme ha assegurat a aquest mitjà que “caldrà gestionar el desallotjament” abans d’enderrocar cap finca, però no ha detallat quins plans té ni què passarà amb els veïns que ara hi viuen, tant els que reconeixen que han ocupat un pis com els que denuncien que no els han donat el reallotjament promès. Per contra, la Plataforma d’Habitatges Afectats dels Tres Turons, que s’ha inspirat en la lluita veïnal contra els enderrocs al nucli antic de Vallcarca, es nega a fer distincions entre veïns i ha demanat una taula de concertació a l’Ajuntament, però de moment no ha rebut resposta.
Tot una vida sota l’amenaça
El parc dels Tres Turons és un vell anhel que ha passat per la taula de pràcticament tots els alcaldes que ha tingut Barcelona. La idea va sorgir el 1953, però no va ser fins al 1976 que el Pla General Metropolità (PGM) que es plasma es un paper i llavors va ser quan va començar l’odissea per a centenars de barraques i cases irregulars aixecades pels mateixos veïns van quedar fora de l’ordenació urbanística amb la intenció d’enderrocar-les. Amb el temps el projecte ha agafat forma i els comuns van decidir recuperar-lo a meitat del mandat passat. Es tracta de fer un “pulmó verd” de 123 hectàrees que es convertirà en el parc més de la ciutat i que unirà sota un mateix entramat de camins i carrers el Park Güell, els Tres Turons i el parc del Guinardó.
Fotografia històrica de la zona afectada pels enderrocs / FB
Les 295 cases que queden per expropiar i enderrocar fa quatre dècades que estan marcades amb una creu i això “genera molta angoixa als veïns”, lamenta el portaveu de la plataforma, Fran Bernal. El 2010 el PSC i ICV van fer una modificació del PGM que va permetre desafectar 476 habitatges. I ara els veïns que queden s’aferren a una nova modificació, tot i que de moment l’Ajuntament no ha donat mostres de voler fer marxa enrere. La intenció del consistori és reubicar les famílies que marxin dels Tres Turons a un solar de Can Baró, a la cruïlla de l’avinguda Verge de Montserrat i el carrer Francesc Alegre.
Durant el mandat de Trias el parc dels Tres Turons va quedar en un calaix perquè CiU sempre va ser més favorable a un parc mixt amb habitatge i zona verda amb una novetat: aprofitar l’atractiu dels búnquers del Carmel i del parc per atraure més turistes. La idea de descentralitzar el turisme, que en aquella època començava a descontrolar-se, ha convertit la zona en un destí obligat per a moltes de les persones que cada any visiten Barcelona. També ha suposat una càrrega més per als veïns, que ara temen que a més dels enderrocs hi hagi un procés de “gentrificació verda”, és a dir, que la millora del parc i el seu entorn atregui grans inversors i facin pujar encara més els preus. Bernal ho té clar. “Després d’això, quant temps trigarà Blackstone a posar els peus al barri?”
