Els actors del sector immobiliari han demanat augmentar el parc públic de lloguer i la inversió en habitatge a Barcelona per pal·liar l’increment de les rendes a la capital catalana. Entre 2000 i 2018, la renda familiar disponible bruta ha augmentat un 63,4%, mentre que el preu del lloguer s’ha disparat un 127,7%, dues vegades més. Aquesta diferència ha provocat, a més, un “sobreesforç econòmic” per part dels inquilins de l’àrea metropolitana, que van destinar un 43,5% dels ingressos al lloguer. Els actors del sector s’han reunit aquest dimarts en la primera sessió de la comissió no permanent d’estudi sobre la regulació de preus dels lloguers de l’Ajuntament de Barcelona per debatre sobre la idoneïtat d’aquesta mesura.
La vicepresidenta de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Elena Massot, ha advertit dels “riscos” d’intervenir en el preu del lloguer. Massot ha assegurat que limitar les rendes podria provocar una reducció de l’oferta, ja que els propietaris dels immobles els traurien del mercat per la baixa rendibilitat. A més, ha alertat d’un possible increment de l’economia submergida i una selecció “més restrictiva” dels llogaters.
El representant de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols, s’ha expressat en la mateixa línia i ha assegurat que l’escassetat d’habitatge a la ciutat és “conseqüència directa” de la legislació. En aquest sentit, ha afirmat que el control dels preus del lloguer provocarien una reducció de l’oferta.
En canvi, el membre de l’Observatori Desc Guillem Domingo ha assegurat que “cal i es pot” limitar el preu del lloguer. De fet, s’ha remès a la constitució espanyola per justificar el seu posicionament en tant que reconeix que “la funció social forma part essencial del dret de la propietat privada”.
En aquest mateix sentit, ha recordat l’informe de final de mandat de la relatora de l’ONU pel dret a l’habitatge, Leilani Farha. En el document, emplaçava els estats a regular el lloguer per tal de mantenir la seguretat de la tinència i un habitatge assequible pels inquilins. Entre les mesures, proposava limitar els preus dels lloguers o “congelar-los” quan fos necessari.
La regidora d’Habitatge, Lucía Martín, a la comissió no permanent sobre regulació del lloguer / ACN
La secretària general de Housing Europe, Sorcha Edwards, ha defensat que l’increment del preu del lloguer provoca una “manca de competitivitat” a les ciutats. Edwards ha denunciat els augments “increïbles” de les rendes i ha plantejat la limitació de preus com una de les mesures “més eficients” a curt termini.
A la ciutat de Barcelona, el preu mitjà del lloguer ha arribat als 929,6 euros al mes, una xifra que cau fins als 860,5 euros en el conjunt de l’àrea metropolitana. Segons les dades del portal Habitaclia, gairebé el 70% de la demanda se situa per sota dels 1.000 euros al mes, mentre que només el 30% de l’oferta es mou en aquests preus.
La regidora d’habitatge de l’Ajuntament de la ciutat, Lucía Martín, ha assegurat que aquesta situació comporta un “sobreesforç econòmic” dels inquilins. A l’àrea metropolitana, aquests van dedicar un 43,5% dels ingressos a l’habitatge el 2017. Segons Domingo, aquest percentatge s’eleva fins al 120% en el cas de les persones joves. “Si destinessin el 30% recomanat, només podrien tenir un pis de vint metres quadrats”, ha denunciat.
Els actors presents a la comissió han remarcat la necessitat d’augmentar la inversió en habitatge així com incrementar el parc públic de lloguer. “Cal augmentar el pressupost destinat a les partides d’habitatge per poder fer un parc públic potent”, ha assegurat el membre de l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge a Catalunya (GHS Catalunya), Lluis Hosta.
