Racisme immobiliari: els propietaris posen més pegues als llogaters amb nom àrab

Reben la meitat de respostes que els locals i sempre per pisos més cars

Accedir a un lloguer a Barcelona és més difícil amb un nom àrab que no pas amb un nom autòcton. Així ho posa de manifest un estudi de l’Ajuntament de Barcelona realitzat per la consultora social Broll. Per a l’estudi La clau pot ser un nom s’han enviat un miler de sol·licituds fictícies a 500 anuncis de portals immobiliaris canviant principalment el nom de la signatura. El resultat mostra que les sol·licituds àrabs reben menys respostes (un 37,8% obté resposta) que els noms autòctons (56,6%), i que aquestes respostes són d’anuncis de mitjana més cars.

També destaca que mentre que 2 de cada 10 autòctons sol·licitants obté cita per visitar el pis, només aconsegueix cita 1 de cada 10 quan el nom del sol·licitant és àrab. “Els noms poden obrir-nos o tancar-nos portes, també les d’una llar”, ha apuntat Ariadna Fitó, autora de l’informe, durant la presentació dels resultats de l’estudi, que buscava detectar evidències de discriminació en l’accés al mercat de lloguer d’habitatge a Barcelona.

Menys respostes i pisos més cars

El regidor de Drets de Ciutadania de Barcelona, Marc Serra, ha destacat que els resultats indiquen que els veïns amb un nom d’origen àrab obtenen menys respostes -gairebé vint punts percentuals-. A més, l’obtenen per pisos més cars. “Això atempta contra el principi bàsic de no discriminació”, ha assegurat atribuint un major silenci per part de les immobiliàries a les sol·licituds per una qüestió “tan simple” com el nom que les signa.

“De cada 10 sol·licituds enviades amb noms autòctons, 6 rebien respostes, i quan el nom era àrab només 4 ho feien”, ha resumit Fitó. L’autora també ha destacat que la taxa de resposta és superior en aquells missatges enviats per dones. Això, ha assegurat, no es tracta d’un fet aïllat sinó que és la tendència en el mercat immobiliari.

Pel que fa al preu dels pisos, l’estudi també indica que com més alt és el preu més desapareixen les diferències en les respostes per raó d’origen. “Per ser vulgar…pagant Sant Pere canta”, ha dit Fitó, assenyalant que els pisos més cars són els més accessibles.

Metodologia

L’estudi s’ha fet mitjançant l’experiment d’enviar sol·licituds fictícies. En concret, per cada anunci -triat de forma aleatòria- s’han enviat dues sol·licituds mostrant interès per un immoble. El cos del missatge era molt similar, pràcticament idèntic, i les dues sol·licituds s’enviaven amb poques hores de diferències, un amb una signatura amb un nom àrab i l’altra amb un nom autòcton.

Gràcies a això, s’ha comprovat com tot i ser pràcticament el mateix missatge la taxa de resposta i la predisposició per concertar visita varien només en funció de qui signa la sol·licitud.

“S’ha d’aplicar la normativa”

Segons han explicat Serra i Fitó, l’estudi s’ha centrat a en noms àrabs i no altres orígens, com poden ser llatinoamericans, per exemple, perquè les entitats socials que atenen persones migrades assenyalaven principalment casos de racisme i discriminació en persones d’origen àrab.

Un cop analitzades les dades no s’han detectat tendències discriminatòries en funció del portal immobiliari sinó més aviat una pràctica generalitzada. De fet, Fitó ha assegurat que tot i que no són afirmacions concloents de l’estudi es desprèn que la discriminació pot anar més associada a l’agent immobiliari que a la immobiliària en concret.

Amb tot, han explicat que s’ha enviat una circular a totes les immobiliàries amb una carta en la qual s’avancen alguns resultats. “Agradi més o menys, tant propietaris com immobiliàries han d’aplicar la normativa”, ha dit Serra sobre el fet que en alguns casos és el mateix propietari qui prefereix llogar el pis només a persones autòctones.

Possibles sancions

Serra ha dit que, amb l’estudi a la mà, l’Ajuntament de Barcelona no té “ni voluntat ni opcions” d’iniciar procediments sancionadors ja que el que s’ha fet ha estat un experiment. Amb tot, ha remarcat que s’han enviat els resultats a les immobiliàries i que l’objectiu és engegar un programa de formacions amb els diferents operadors que actuen en el mercat de lloguer.

“Si ens arriben casos concrets, no ficticis, evidentment que actuarem”, ha assegurat. El règim sancionador aplicable, ha recordat, el fixa la Llei pel dret a l’habitatge 18/2007 i els discriminadors poden fer front a multes d’entre 90.000 i 900.000 euros en els casos més greus.

Amb tot, ha lamentat, que molts casos que els arriben ho fan sense proves documentals, ja que la discriminació ha estat implícita o verbal.

Casos de discriminació

Segons el regidor, han arribat desenes de casos a l’Oficina per la No Discriminació (OND). D’aquests, almenys 6 s’han traslladat a la Unitat de Disciplina d’Habitatge, dels quals 2 es troben incoats. Entre els casos traspassats a la unitat d’habitatge n’hi ha de discriminació per racisme, discapacitat o LGTBIfòbia.

Dels dos que es troben incoats, ha concretat Serra, un ja està en resolució definitiva de sanció i és el cas de discriminació “indirecta” d’un anunci publicat al portal ‘Idealista’ en què s’especificava que el lloguer només era per a espanyols. Segons ha dit sobre el cas, que ja va transcendir fa uns mesos, el procediment ha acabat sancionant tant la immobiliària com el portal on apareixia l’anunci.

L’altre cas s’acaba d’incoar i es tracta d’una discriminació a uns veïns de Barcelona. Serra ha explicat que els veïns van poder veure el pis en una visita però en veure l’aspecte dels sol·licitants els van comunicar que el pis estava llogat. Després, a través d’un amic que va fer veure que tenia interès en el pis, van comprovar que realment no estava llogat. En aquest cas però el procediment està en fase d’instrucció i es poden presentar al·legacions.

Nou comentari