“Parlament, 1 resisteix!”. Activistes de Fem Sant Antoni i el Sindicat del Poble-sec han reivindicat l’ocupació de quatre pisos buits al carrer Parlament 1-3, al barri de Sant Antoni, propietat de la immobiliària Elix, que va comprar l’edifici el 2014 a una empresa familiar. Les entitats acusen la immobiliària de no renovar els contractes dels antics llogaters per fer-los fora, rehabilitar els pisos i posar-los al mercat a preus desorbitats. L’ocupació es va produir a finals de maig i és el mateix immoble on fa un any es va desnonar una família amb tres menors que havia ocupat un altre pis.
La història de l’edifici del carrer Parlament és la història de Barcelona. “És el paradigma de la gentrificació“, critica Xavier Caballé, de Fem Sant Antoni. “Expulsió de veïns, obres il·legals i pisos buits”. Un retrat idèntic al de desenes d’altres immobles de Sant Antoni, del Poble-sec i de pràcticament qualsevol barri de la ciutat. Segons diu Caballé, tot va començar el 2012, quan l’empresa familiar Levante Capital, anterior propietària, va canviar de direcció i es va produir la primera no renovació d’un contracte de lloguer. Tot va començar amb el 4t-1a.
Una venda fatídica
El 2014 van vendre l’immoble a Elix i el degoteig de veïns que havien de marxar va ser una constant. “La tàctica sempre és la mateixa: no renoven el contracte i comencen a fer obres de rehabilitació, en alguns casos sense llicència”. Caballé assegura que els han denegat diverses llicències i que el setembre de l’any passat els tècnics de l’Ajuntament va fer una inspecció i van suspendre les obres, que han acabat igualment. Fonts municipals de moment no han pogut confirmar que Elix té un expedient obert per aquest cas.
Dels 12 pisos que té l’edifici, quatre estan ocupats, un té una llogatera amb contracte indefinit i dos més estan llogats a nous inquilins, que paguen entre 1.300 i 1.500 euros al mes per pisos d’uns 80 metres quadrats. La resta, cinc pisos, encara estan buits. “Ens prenem la justícia per la nostra mà perquè els polítics no fan la seva feina”, clama la Sílvia, del Sindicat de Barri del Poble-sec. La Júlia, una companya seva, recorda que “cada dia hi ha més desnonaments i les famílies no només no poden pagar el lloguer que se’ls demana quan són expulsades, sinó que després no tenen capacitat econòmica per buscar un pis al barri”.
Una habitació per la filla
És el cas de la Maribel, una mare soltera que viu amb la seva filla de 15 anys en un dels pisos “recuperats”, en vocabulari del sindicat. “Fa quatre anys que dono voltes d’habitació en habitació” perquè no es pot permetre res millor amb el seu sou actual. “La meva filla porta des dels 11 anys així i ha hagut de madurar molt d’hora. Ella l’únic que vol és una habitació pròpia per fer els deures“, explica visiblement emocionada. La Maribel fa gairebé dues dècades que viu a Barcelona i en els moments més desesperats va pensar a posar fi a tot, però ara ha “recuperat la fe”.
Ha acabat al carrer Parlament després de ser desnonada de La Torre feminista, un bloc del carrer França Xica, al Poble-sec, que va ser ocupat el 8 de març després d’una manifestació amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Allà hi vivien quatre dones amb tres criatures fins que l’empresa propietària, TRW Real Estate, va posar una denuncia i es va acabar desallotjant el bloc. I d’allà va anar a viure al pis actual, d’on no pensa marxar. “Lluitarem!”, exclama. En això, la història de de Parlament, 1 també s’assembla molt a la història Barcelona.
