Marxen de Barcelona pel nyap dels pisos de protecció oficial encallats a la Marina

Un dels compradors d'un pis protegit a la Zona Franca ha hagut de renunciar-hi després d'haver perdut dos anys i 25.000 euros mentre esperava

Caldria fer mans i mànigues per catalogar el serial de Cal Cisó amb qualsevol altre gènere que no fos el drama. "El que ens han fet no té nom", diu Benito Cabeza. Ell i la seva parella es rendeixen. Eren adjudicataris d'un dels pisos de protecció oficial dels blocs de nova construcció del carrer de Cal Cisó, entre el número 50 i el 58. Els habitatges es van acabar de construir el juny del 2017 i, tanmateix, encara ningú no hi ha pogut entrar a viure. Els esculls burocràtics i la falta de transparència han acabat amb les esperances de la parella. "Marxem. Vam haver de prendre una determinació i ja hem comprat un altre pis. Més car i fora de Barcelona". 

Els pisos són del Consorci de la Zona Franca (CZF), que ha estat el promotor de l'obra i a qui li correspondria fer la inscripció dels habitatges al Registre de la Propietat. El problema, però, és que hi ha un desajustament entre allò que diu el cadastre i les mides que es volen inscriure al registre definitiu. "Tot són temes molt tècnics" i "estem fent tot el que està en les nostres mans per agilitzar el tema", van comunicar fonts del consorci al TOT Barcelona a l'abril. 

Però no hi ha hagut cap canvi: ni en el ritme, ni en la informació que s'ha aportat als afectats –hi ha particulars, com Cabeza, i administracions, com l'Ajuntament, que hauria de rebre 32 dels pisos de la finca per destinar-los a lloguer social. Així, l'adjudicatari, que havia de ser propietari, ha decidit deixar de ser-ho. "Fa unes setmanes vam signar la renúncia i ja ens han tornat els calers, amb una compensació de misèria", destaca Benito Cabeza. Fa referència a la reserva que van fer anys enrere, quan va dipositar 28.600 euros. En aquell moment, va fixar un projecte de vida juntament amb la seva dona a la Marina del Prat Vermell. Ara l'han d'estripar.

Un forat econòmic 

El nou pla és viure a Ripollet, a un pis que no serà d'obra nova i que els costarà 80.000 euros més del que els suposava el pis de Cal Cisó –que eren uns 160.000 euros. "Fa ràbia perquè no teníem intenció de marxar de Barcelona, i menys per obligació", insisteix l'home. D'una banda, se senten decebuts per la manca d'explicacions del Consorci i de suport per part de l'Ajuntament i, d'una altra, s'han trobat amb un augment dels preus de l'habitatge inassumibles a la ciutat.

Tampoc no volien allargar més el forat econòmic que els suposava estar esperant que algun dia l'embolic es resolgués. Estaven pagant un lloguer cada cop més car en un pis que, juntament amb la plaça de pàrquing, els suposava més de 1.000 euros mensuals. El greuge acumulat arriba fins als 25.000 euros d'inversió imprevista, calcula Benito Cabeza. "No podíem continuar llençant els diners d'aquesta manera".

Cabeza i la seva companya representen un dels pitjors finals a les complicacions que s'han viscut en aquest projecte ubicat a la Zona Franca, però no en són els únics afectats. Pablo Anguita i la seva dona viuen una situació similar. Van adquirir els drets sobre un pis de la finca maleïda i, en el període d'espera eternitzada, han vist néixer la seva filla i han hagut de marxar a viure a casa dels pares d'ell. Així i tot, la família d'Anguita ha decidit mantenir els seus drets sobre l'immoble i seguir, malgrat tot, a l'espera.

El Consorci, amb menys pressió

En el fons, la renúncia de Benito Cabeza suposa un alleugeriment per al Consorci, opina l'excomprador. "Ara tindran menys pressió", assegura, ja que ell havia denunciat en diferents ocasions els retards en l'entrega, mentre que d'altres futurs habitants no tenen pressa. Entre ells hi ha 18 famílies de la Guàrdia Civil, amb qui el Consorci de la Zona Franca també va arribar a un acord, així com amb l'Ajuntament. 

Al llarg dels últims mesos, fonts municipals han al·legat que les tasques pendents corresponen únicament al consorci, que "s'han celebrat desenes de reunions" i que "l'Ajuntament és el primer interessat a disposar d'aquests habitatges". Alhora, però, hi ha hagut tensions en el contacte entre l'administració pública i l'ens de dinamització econòmica. "Fins a l'octubre d'aquest any [2018] el Consorci no ens va explicar quin era el problema exacte que impedia el registre", va explicar el regidor d'Habitatge i Rehabilitació, Josep Maria Montaner, al TOT Barcelona quan ja feia un any i mig que els pisos havien finalitzat la seva construcció.

Des del CZF detallen que se'ls estan plantejant esmenes administratives, especialment amb motiu de la part posterior dels edificis. També apunten que el conflicte es troba en les "servituds amb les finques adjacents i les mesures topogràfiques de la parcel·la". En aquest sentit, recalquen que cal revisar "les coordenades geogràfiques del cadastre", fer que encaixin amb el registre i que siguin examinades "també els Serveis Topogràfics de l'Ajuntament". Sigui com sigui, fonts expertes consultades per aquest diari, indiquen que l'habitual és solucionar aquests inconvenients en menys de sis mesos i que en cap cas comporta dos anys resoldre-ho.

En definitiva, Benito Cabeza i la seva dona han marxat. La manca de solucions els ha costat diners, temps i marxar de Barcelona. "Per les poques explicacions que ens donaven, ho vam veure tan negre que vam decidir renunciar, buscar una altra cosa i, per fi, començar una nova etapa", conclou. Quedarà per veure ara si la nova etapa al govern de Barcelona té cap influència sobre el futur dels pisos. Al cap i a la fi, els principals organs de pes al consorci estan en mans dels partits que governen la ciutat. La presidència del plenari és d'Ada Colau (Barcelona en Comú) i la de l'executiu és de Pere Navarro (PSC)

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?