La resistència de 45 veïns d'Horta fa trontollar els plans de grans immobiliàries

Els veïns s'uneixen per evitar que una empresa interessada a comprar els pisos accedeixi a l'interior dels habitatges

Una quarantena de veïns d'Horta van sortir del foc i han caigut a les brases, però van ben calçats. Fa uns mesos van veure com feia marxa enrere un gegant immobiliari que amenaçava de fer-los fora dels seus pisos de lloguer i, quan no els havia donat temps a celebrar la victòria, se n'han trobat amb un altre. Es tracta de Renta Corporación, en el primer cas, i d'Astres Elements, en el segon.

És el cas d'una comunitat repartida en tres edificis, veïns de tota la vida d'Horta. Són a la cruïlla del carrer Mont-Ral amb Letamendi, a la frontera amb la Guineueta (Nou Barris). Ara fa més d'un any que afronten la notícia que les propietàries, tres germanes que van rebre el lot de blocs en herència, volen vendre els edificis. Des de llavors, no s'ha renovat el contracte de lloguer a cap inquilí a qui l'hi ha caducat, tal com va explicar el TOT Barcelona el passat gener. Bona part del veïnat, però, ha esmolat les urpes i ha decidit lluitar per quedar-s'hi. Fins i tot quan això suposa fer la guitza expressament als representants d'immobiliàries que els venen a picar la porta de tant en tant. De moment, la consigna veïnal és clara: no deixar-los entrar tot i la seva insistència. 

Mentrestant, set dels veïns a qui els ha expirat el contracte, els assenyalats a marxar, segueixen pagant el lloguer. Alguns d'ells són famílies amb menors a càrrecs. Els pagaments mensuals van a parar a l'administradora Fincas Gras i tot segueix com si res. No els renoven el contracte, però de moment s'hi queden. 

La marxa enrere de Renta Corporación

Segons els càlculs de Joaquín Ortiz, el portaveu dels inquilins, ja fa setze mesos que aguanten tota mena de pressions perquè marxin de casa seva. Durant aquest període, a diversos veïns els han ofert diners perquè deixessin el seu habitatge abans que finalitzés el contracte. Després, si ho acceptaven, es tapiava el seu pis o s'ocupava amb persones que evitaven relacionar-se amb la resta de veïns, denuncia Ortiz. L'objectiu era que no entrés ningú nou, com acostuma a passar quan es vol assolir el buidatge d'una finca per renovar-la al complet. 

Aquesta era l'etapa en què Renta Corporación, el gegant especialitzat en la reforma d'edificis per fer-ne créixer el preu, tenia reservada una opció de compra. La companyia opera amb milers de milions d'euros i està dirigida per Luis Hernández de Cabanyes. Segons el diari Ara, aquest empresari català és un dels qui va admetre haver col·laborat en la campanya per finançar la candidatura de Manuel Valls a l'alcaldia de Barcelona.

Finalment, però, fonts de Renta Corporación es limiten a apuntar a aquest diari que "no hi va haver un acord definitiu amb la propietat". Això va fer que es desentenguessin del projecte tot i els esforços dedicats. Tanmateix, les tres germanes van mantenir la idea de vendre el lot d'edificis alhora que no renovaven cap lloguer. I amb el pas del temps, als veïns els va caure la notícia que els tornaria la inquietud. Un nou candidat, amb un projecte semblant, havia tocat a la porta de les propietàries.

Una oferta no reconeguda

El nou interessat era Astres Elements SL. L'empresa, però, intenta amagar-ho. Fonts de la companyia asseguren que "no tenen cap informació sobre aquestes finques" i que encara menys s'han vist involucrats en cap procés de compra. Així i tot, aquest diari ha tingut accés a documents de fonts municipals que asseguren que és Astres Elements qui opta a comprar tots els habitatges. De la mateixa manera, també es garanteix que és aquesta empresa qui ha enviat treballadors per intentar accedir als pisos dels llogaters a fer una avaluació dels pisos.

La companyia està liderada per Ramon Triquell, un empresari amb un llarg historial en la gestió immobiliària. De fet, Triquell és apoderat o administrador únic d'almenys 25 companyies, segons la plataforma de consulta del Registre Mercantil LibreBOR.me. Astres Elements, a més, comparteix seu social amb una altra marca: I-Now. De fet, si es truca al telèfon de la companyia interessada en els edificis d'Horta, el contestador automàtic avisa que estàs trucant a I-Now. Una correlació que confirma les pitjors sospites dels llogaters, ja que aquest últim negoci ha fet operacions similars al mateix barri.

Amb la finca del carrer Tajo, número 51, van trobar-ne un exemple. El portal de venda online Idealista mostra com l'empresa I-Now ven un àtic de 56 metres quadrats a gairebé 300.000 euros. Un preu que, com indica la mateixa pàgina web, suposa 5.321 euros per metre quadrat. La xifra supera amb escreix els 3.092 euros de mitjana per m2 establerta al districte d'Horta-Guinardó, segons les dades de l'últim trimestre del 2018 publicades al portal d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. En veure això, els veïns ho van tenir clar. Ho havien d'aturar. Ara mateix paguen lloguers entre 200 i 350 euros, però temen que si el projecte privat tira endavant les xifres "es disparin un 200% o més", apunta Ortiz.

I és que en aquest cas de pressió a llogaters hi ha un al·licient afegit. Un dels tres blocs, el del carrer Letamendi, està en situació d'infrahabitatge, i un altre també va ser estudiat per l'Ajuntament per tenir mancances. En total, són 86 habitatges, tot i que alguns han quedat buits després de les expulsions a canvi de diners o de la finalització de contractes. Per això, entre els qui no es veuen amb cor de plantar cara a la propietat, els que no estan interessats a fer-ho i els pisos tancats, la llista definitiva d'inquilins en peu de guerra ha aplegat 45 pisos, molts d'ells ocupats per gent gran i famílies.

A l'espera de l'Ajuntament

Entre els afectats hi ha inquilins amb contractes indefinits de renda antiga. Aquests serien els que, passi el que passi, estarien coberts, ja que la voluntat de l'empresa és respectar el seu contracte i garantir-los l'habitatge. En canvi, altres veïns ho tenen més magre, com la Joaquina. La dona viu al mateix pis des del 1961, i ara s’ha trobat amb la situació que en un any i mig li expira el contracte. Abans vivia amb la seva mare, que era la titular del lloguer indefinit. Però com no van fer el canvi de nom de les escriptures en vida, la Joaquina va perdre el privilegi de tenir un arrendament fix. Des de la mort de la mare, ha anat renovant el seu contracte de lloguer sempre que tocava. Ara, però, té 75 anys i està a punt d'operar-se dels genolls. A més, el seu marit té problemes cardíacs i poca mobilitat. "Em fan fora del que ha estat casa meva durant més de mig segle quan ho tinc més cru", va comentar a aquest diari mesos enrere. 

Una situació crítica que comparteixen altres companys d'escala, insisteix Joaquín Ortiz. Fins i tot apunta a diversos casos d'estat nerviós i medicació arran de "l'assetjament immobiliari". Per això, reclama a l'Ajuntament –que de moment ha actuat de mediador entre la propietat, els interessats i el veïnat– que faci un esforç per garantir la continuïtat d'aquestes famílies al barri. Vol que el govern d'Ada Colau compri les finques i, fins i tot, proposa que una de les parts es destini a lloguer social. "Volem aconseguir que ens donin la raó, ni que sigui per pesats",  el portaveu. Fins al moment, però, el consistori ha negat que estigui en els seus plans adquirir els habitatges. Almenys pel preu que fins ara ha mantingut la propietat. 

Així, davant la manca de solucions, un petit racó d'Horta promet seguir el seu particular bloqueig a qui voldria completar la pràctica, cada cop més estesa, dels desnonaments invisibles –quan no es renoven els contractes de lloguer per aplicar un gran increment al preu en un futur–. I ho fa amb estratagemes pactades a l'escala o als grups de Whatsapp. 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?