La Débora recorda la seva adolescència lligada a la transformació del barri de la Trajana, quan s’enderrocaven unes cases per fer edificis nous, més alts i plens d’habitatge. “Tenia 15 anys”, recorda. Ha viscut tota la vida en aquest barri –no oficial– de Barcelona i fa dos anys, després d’una “mala ratxa”, va decidir ocupar un pis buit que és propietat de la Generalitat. Des de llavors, s’ha enfrontat fins a 7 notificacions de desnonament, concreten els activistes del Sindicat d’Habitatge de la Verneda i la Pau que li han donat suport. “He estat tot aquest temps llevant-me cada matí a les sis per anar a treballar com una esclava d’un sistema al qual li hagués encantat que m’hagués trencat i m’hagués enfonsat”, explica avui. Finalment, però, ha obtingut un petit respir. Divendres passat li van trucar per dir-li que se suspenia momentàniament la voluntat de desnonar-les, a ella i a les seves filles de 4 i 7 anys.
Ho ha explicat la mateixa Débora en una roda de premsa aquest matí. Durant el seu parlament, ha agraït la irrupció especialment efectiva de la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, els últims dies. Segons ha expressat, després de més d’un any d’intents de desnonar-los, no ha estat fins a aquesta última setmana que ha cristal·litzat una treva contra la família que ocupa un pis públic i té un informe de vulnerabilitat acreditat pels Serveis Socials municipals. Ara, però, reclamen a l’Ajuntament un posicionament públic perquè es regularitzi el seu cas i s’hi pugui quedar a viure amb un lloguer social.
“Seria un fet sense precedents”, assegura la Débora, tot sabent que l’habitual en les administracions públiques és expulsar els ocupants sigui quina sigui la seva situació. Tanmateix, té esperança que la seva condició de mare monomarental, veïna del barri de tota la vida i exemple de resistència durant dos anys a un pis que abans era buit pesin en la decisió final. “La pilota ara està a la teulada de la Generalitat”, apunten fonts del sindicat. Fan referència a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya –antiga Adigsa–, que és la titular formal del pis de la família. Aquest diari ha contactat l’entitat pública, però, de moment no ha rebut cap resposta.
La roda de premsa d’aquest matí s’ha celebrat a la porta del bloc on viu la Débora, al número 111 de la Via Trajana. Mentre ella atenia a la premsa, veïns que anaven amunt i avall li feien comentaris de suport. Durant l’acte, la mare ha recordat que el tràngol fins arribar a la implicació de l’Ajuntament i la suspensió del desnonament ha deixat tot un regueró d’escenes que li han arribat a causar insomni. Des de les furgonetes d’antiavalots que es van presentar a tocar de casa seva el desembre de l’any passat fins a frases amb què xocava quan demanava empara a les institucions de la Generalitat. “Demà te’n vas. Em són igual les teves filles. Demà te’n vas“.
La insistència de la Generalitat va arribar a traduir-se en una petició aquest octubre perquè el desnomanent fos amb data oberta, fet que facilita que els Mossos i la comitiva judicial es puguin presentar en qualsevol moment durant dues setmanes per tirar endavant l’ordre judicial. Ara, però, “sense saber quines tecles s’han tocat”, la Débora viurà un petit descans. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha retirat l’amenaça judicial.
Des del sindicat, però, es reclamen responsabilitats pels mesos anteriors. Entre altres exigències, demanen una compereixença oficial del conseller de Territori, Damià Calvet, per explicar alguns dels intents de desnonaments quan ja s’havia acreditat la vulnerabilitat de la família. També que s’aturin tots els desnonaments de pisos públics ocupats fins que s’avaluin individualment cadascuna de les situacions. “Hi ha milers de Déboras”, ha recordat la mare i militant del col·lectiu pro-habitatge. De moment, però, fins i tot el seu cas es manté en la incertesa. L’únic que els consta és que durant aquesta setmana hi haurà un contacte entre representants de l’Ajuntament i de la Generalitat.
