L'últim hotel modernista de Vallvidrera, en perill d'enderroc

La congregació dels Pares Paüls té un acord amb un fons immobiliari, que ja ha demanat la llicència a l’Ajuntament | Ni està catalogat ni és terreny d’equipaments

Vallvidrera està en peu de guerra pel destí de l'antic hotel Buenos Aires, l'últim allotjament modernista dels sis que van donar peu a la urbanització de la muntanya. La seva supervivència es decidirà als despatxos municipals en les properes setmanes, eclipsada per la doble campanya electoral. El casalot té unes espectaculars vistes panoràmiques i fa set anys que està en desús. Ha tingut moltes vides però des dels anys 80 acollia la llar d’avis Betània, molt estimada pel veïnat. És propietat de la congregació dels Pares Paüls, que se’l vol vendre. Els rumors de compra i demolició van portar a una vintena de joves del districte a ocupar-lo aquest febrer, amb el suport del teixit associatiu dels barris de l’entorn.

Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, la direcció estatal dels religiosos té un contracte de venda amb el fons immobiliari London Private Company SL –amb seu a Mataró però integrat per un grup de famílies de Barcelona– i la finca encara no ha canviat de mans. No obstant, l’empresa ja s’ha posat en marxa i ha sol·licitat a l’ajuntament dues llicències paral·leles: una per enderrocar tot l’edifici i l’altra per destinar l’espai a ús hoteler amb 150 places. A més ha interposat una denúncia per la via penal per desallotjar l’espai.

Sala noble de l'antic hotel Buenos Aires de Vallvidrera / Meritxell M. Pauné

Sala noble de l'antic hotel Buenos Aires de Vallvidrera / Meritxell M. Pauné

El moviment veïnal dels 7 barris de muntanya de Barcelona fa més d’un any que avisa al consistori –via instància oficial– que el terreny no està assignat a equipaments i que l’edifici pot anar a terra en qualsevol moment perquè no està catalogat. No té cap nivell de protecció, ni tan sols s’exigiria fer-ne un inventari fotogràfic. El problema és també urbanístic: la finca està fora d'ordenament i per tant una interpretació de la normativa estricta recomana enrunar-lo en lloc de rehabilitar-lo. L'edifici data de 1886 –quan Vallvidrera encara era un municipi independent– i l’aspecte actual és fruit de la remodelació que en va fer el 1910 l’arquitecte modernista Jeroni Granell, autor dels vitralls del Palau de la Música.

“El passat 18 de març ens vam reunir amb el gerent del districte de Sarrià-Sant Gervasi i ens va comunicar l’entrada a registre de les dues peticions de llicència”, confirma Salvador Ferran, membre del grup Cohabitatge de Vallvidrera i exvocal de l’associació de veïns. “I ens hem assabentat ara que al Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (PEUAT) estan comptabilitzades 150 places específicament en aquesta finca, malgrat totes les nostres advertències!”, protesta. “Segons la qualificació urbanística vigent, el solar pot acollir un hotel o bé una filera d’entre 4 i 10 xalets unifamiliars”, lamenta.

Rellotge aturat a la façana panoràmica de l'antic hotel Buenos Aires de Vallvidrera / Meritxell M. Pauné

Els Paüls també assenyalen a l’Ajuntament

Les decisions sobre la venta de l’immoble s’han pres fins ara des de Madrid, perquè recentment la congregació ha unificat les seves tres territorials peninsulars. Des de la seu central, un portaveu dels religiosos confirma al TOT Barcelona que la venta no s’ha consumat –no s’ha cobrat la totalitat de l'import, tot i que l'acord és vinculant– i que la tria del comprador s’ha fet en base a criteris econòmics: “Quan un té una propietat mira com treure’n rendibilitat, per nosaltres és un simplement un mitjà per finançar els projectes socials que tenim a Hondures, a Madrid, a Reus, a Barcelona…”. “Igual que es va comprar al seu moment per un ús concret, ara no li veiem cap funcionalitat i hem valorat la via de la venda”, exposa la mateixa font, que declina xifrar el preacord amb el fons.

La congregació no vol entrar a valorar si cal catalogar l’immoble o es pot enderrocar i deixa la decisió en mans de l’Ajuntament: “Ens sembla bé que es pugui conservar allò que tingui valor històric o artístic, però qui determina això són les lleis i les institucions”. “Per nosaltres només és una transacció econòmica”, reconeix. Segons fonts consultades, London Private Company SL hauria elaborat inicialment un projecte que preveia la conservació i rehabilitació de l'espai, però l'hauria hagut de refer per exigències urbanístiques. Fa 5 anys els religiosos ja van estudiar i descartar un hotel de luxe –impulsat per un altre client– que no requeria enderroc: el projecte preveia 15 suites i un petit camp de golf i estava adreçat al públic àrab.

Un camí de solució a través del cohabitatge

Els veïns demanen al consistori que exerceixi el dret municipal al tempteig i retracte, aprofitant que la compravenda no s’ha consumat. El cost de l’operació ronda els 3 milions d’euros, però el consistori podria recuperar-ne la major part a través del projecte de cohabitatge que els propis veïns ja havien plantejat als Pares Paüls el 2017. El projecte comptava amb el suport tècnic de Sostre Cívic, entitat degana d’aquesta fórmula de pisos comunitaris, i ja va oferir a la congregació una xifra molt propera als tres milions. Una cessió a llarg termini del dret a superfície garantiria la titularitat pública i la viabilitat de la inversió, però la gestió política de les peticions de llicència és molt delicada. Allargar terminis sense un motiu tècnic clar, com una catalogació imminent, podria constituir un delicte de prevaricació.

Vista de l'antic hotel Buenos Aires de Vallvidrera / Meritxell M. Pauné

Vista de l'antic hotel Buenos Aires de Vallvidrera / Meritxell M. Pauné

El govern d’Ada Colau es mostra molt prudent sobre el futur de l’espai. Portaveus municipals s’han limitat a expressar la voluntat de consens i diàleg: “Seguim en converses amb la propietat per trobar la millor solució per tothom”. Pel que fa a l’enderroc, ni confirmen ni desmenteixen la catalogació de l’immoble: “Reforcem la voluntat de l'ajuntament en seguir treballant per preservar aquest exemple interessant d'arquitectura d'inspiració modernista”.

Ocupació pacífica a l'espera de cita judicial

L’ocupació de l’edifici –que tenia una alarma instal·lada i la propietat vigilava a diari– evoluciona sense incidents. La vintena de joves que hi conviuen i dormen convoquen assemblees obertes al barri i assisteixen a les reunions amb el districte. El respecte als elements patrimonials i la neteja de l’espai són impecables, com ha pogut constatar aquest diari i avalen les entitats. “Restringim l’ús de la sala noble, en vigilem l’aforament amb màxima cura i hem demanat consell a especialistes en patrimoni”, explica Eulàlia Castelló, una de les portaveu del grup promotor, que integra a ocupants directes i a veïns simpatitzants.

Més info: Ocupen una antiga llar d'avis de Vallvidrera per impedir que hi facin un hotel de luxe

“Vam decidir ocupar l’espai en veure que l’única voluntat de la propietat era retenir-la buida per vendre-la al millor postor, és a dir, especular”, defensa. La majoria dels ocupants, assegura, són “joves criats a Vallvidrera” de vint-i-tants anys que veuen inviable emancipar-se i mantenir el vincle amb el barri pels alts preus dels pisos en aquesta àrea tan singular de Barcelona. “Volem que l’edifici es conservi i es destini a usos comunitaris sense ànim de lucre, decidits de forma participada”, reivindica. Per recollir la veu dels veïns celebren assemblees quinzenals i el passat diumenge van fer una jornada divulgativa.

El grup promotor s’ha posat en contacte amb l’agrupació ADIPA del Col·legi d’Arquitectes i l’advocat del cas de l’Hotel del Palau. “Demanem que es catalogui amb màxima urgència, perquè si aquesta protecció arriba més tard que la llicència hotelera es podrà enderrocar”, remarca. Ara esperen cita judicial per la denúncia de la promotora i afronten un eventual desallotjament amb optimisme: “Demostrarem que som molts defensant aquesta casa, perquè l'antic Buenos Aires és de tot Vallvidrera”.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?