L'Ajuntament té 32 pisos d'habitatge social buits des de fa un any i mig

El govern d'Ada Colau i el Consorci de la Zona Franca, l'ens promotor dels habitatges, s'acusen mútuament de la situació

Hi ha un edifici d'habitatge protegit a la Zona Franca on el temps no avança. L'obra dels 68 pisos del carrer Cal Cisó a la Marina del Prat Vermell va acabar-se de construir el juny del 2017. Només faltava connectar els subministraments, gestionar permisos protocolaris, obtenir la cèdula d'habitabilitat i inscriure els habitatges al registre de la propietat per poder entrar-hi a viure. Aquests tràmits acostumen a trigar entre dos i sis mesos, segons fonts consultades per aquest diari, però a la finca de Cal Cisó ja ha passat prop d'un any i mig i continua tot encallat. Una situació especialment greu al cinquè barri amb menys renda familiar de Barcelona, tenint en compte que la meitat de l'edifici ha de passar a mans de l'Ajuntament tan bon punt estigui disponible per dedicar-lo a habitatge social.

En concret, el consistori hauria d'haver rebut ja la titularitat de 32 habitatges de la finca, que és propietat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), per destinar-los a venda o lloguer social a preu assequible, però des del govern municipal argumenten que s'estan retardant per "problemes en la inscripció dels pisos en el registre de la propietat, que és una gestió que correspon al Consorci". El Consorci, per la seva banda, torna la pilota a l'Ajuntament i diu a altres compradors de pisos del mateix edifici que és el govern d'Ada Colau qui s'ha retardat en "l'aixecament topogràfic", un tecnicisme necessari per fer el registre.

La presidenta del Plenari del Consorci de la Zona Franca és Ada Colau

La manca de transparència és una de les principals reclamacions que denuncien tant compradors de pisos particulars de la finca com fonts coneixedores de les gestions entre Consorci i Ajuntament. Des del govern, però, asseguren al TOT Barcelona que aquesta situació és “excepcional” i que els consta que és el CZFB qui “està tenint problemes per fer la inscripció, possiblement fruit d’un canvi de normativa del registre de la propietat”.

Unes respostes que deixen molts dubtes sobre la capacitat de pressió de l’Ajuntament sobre el Consorci, ja que la presidenta del plenari d’aquest ens és la mateixa Ada Colau i el seu grup municipal, Barcelona en Comú, portava com una prioritat al programa electoral de 2015 la necessitat de crear habitatge social al districte de Sants-Montjuïc. Fonts municipals insisteixen a dir que han fet arribar al CZFB la necessitat de fer les inscripcions “com més aviat millor” i que han realitzat desenes de reunions en què han participat responsables d’Urbanisme, Habitatge i gerència. Tanmateix, els terminis continuen encallats i les dates continuen sent incertes.

Retards amb segell burocràtic

El primer motiu d’endarreriment va ser la connexió dels subministraments en una zona poc concorreguda. El Consorci assegura que la manca d’aquests serveis va ser responsabilitat “d’empreses alienes” a l’ens públic, en referència a l’energètica Endesa. Des del govern municipal, tot i assegurar que la connexió dels subministraments correspon al promotor de l’edifici (CZFB) i la distribuidora energètica, matisen que "Endesa va posar alguns problemes perquè va intentar aprofitar el cas concret per negociar altres serveis amb l’Ajuntament”.

"És impossible fer cap pla de vida. Estem lligats de mans i peus" 

Un cop salvades les diferències amb el conveni energètic, que havia d’estar resolt abans del 2018 i va sobrepassar els terminis, el següent escull va ser el d’un desajustament entre les mesures a inscriure al registre de la propietat i les del cadastre. L’argument que explica el consorci promotor als compradors de pisos de protecció oficial és que les dimensions dels habitatges no coincidien i, sota aquest paraigua, ha arribat a fer signar tres pròrrogues d’entrega dels pisos. Si els clients no signaven la moratòria, perdien el dret que van adquirir sobre el pis i els retornaven la inversió de prop de 30.000 euros que van fer a l’inici.

Els compradors d’aquests pisos amb preus assequibles regulats per llei subratllen l’opacitat amb la que han viscut el procés i mantenen que sempre han hagut d’anar ells al darrere d’Ajuntament i Consorci per rebre informació. Pablo Anguita, amb la dona embarassada de vuit mesos, es queixa de la ineficàcia dels operadors públics: “Es nota que els funcionaris no tenen la pressa dels promotors privats”. Benito Cabeza, un altre dels compradors, s'afegeix a la crítica i s’indigna per la impossibilitat “de fer cap pla de vida". "Estem lligats de mans i peus”, es queixa.

I mentrestant, el temps passa i la data d’accés als pisos continua en incògnita, tant per a aquells que tenen un pis de protecció oficial adjudicat esperant-los com per als que esperen poder entrar a un pis a preu social operat per l’Ajuntament. Un horitzó que ja se sap que no arribarà fins ben entrat el 2019, ja que tal com recorda el consistori, quan es desencalli el registre per part del Consorci, encara caldran més tràmits per fer la qualificació definitiva d’habitatge públic protegit. Un termini més a afegir a una cursa d’obstacles defectuosa de la que ningú vol dir que n’és responsable.

Comentaris (1)
Luis Fa 9 mesos
En Bon Pastor desde hace casi 2 años hay de 15 a 20 pisos VPO de nueva construcción vacíos y son del Ayuntamiento de Barcelona