Famílies vulnerables denuncien “pràctiques abusives” de la Generalitat amb habitatge públic

Acusen l'Agència d'Habitatge de Catalunya de demanar desnonaments amb data oberta

El problema d’accés a l’habitatge no té únicament, com a rerefons, les empreses privades. De vegades, el propietari d’un pis en conflicte és un ens públic i, tot i així, es donen situacions que posen les famílies vulnerables al límit. I és precisament això el que han volgut denunciar avui representants de dues famíliies monomarentals tot assenyalant el mateix objectiu: l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Segons han expressat en una roda de premsa, aquest òrgan de la Generalitat hauria protagonitzat “pràctiques abusives” pròpies d’immobiliàries privades. “És el fons voltor de la Generalitat”, ha arribat a dir la Montse, representant del Sindicat d’Habitatge de la Verneda i la Pau. 

En un dels dos casos pels quals protestaven aquest matí, en una cita amb els mitjans a les portes de l’ens d’habitatge públic, es denunciava que la Generalitat havia demanat un desnonament en data oberta, tal com acredita el següent document. D’una banda, aquesta pràctica havia quedat restringida en l’últim decret d’habitatge aprovat al Congrés dels Diputats. I d’una altra, a més, alguns dels afectats per aquesta situació havien rebut el suport del president del Parlament, Roger Torrent, com és el cas del macrodesnonament que hi havia previst a l’edifici del número 99 del carrer Hospital, al Raval, que es va acabar evitant. 

Document judicial sobre el desnonament de la Débora / Sindicat d'Habitatge de la Verneda i la Pau

Document judicial sobre el desnonament de la Débora / Sindicat d’Habitatge de la Verneda i la Pau

La Montse ha lamentat que Torrent hi anés “a fer-se la foto” mentre l’administració que governa cau en una estratègia similar a la petició que va fer el fons Blackstone en aquella ocasió. El cas actual al qual fa referència la portaveu del Sindicat d’Habitatge de la Verneda i la Pau és el de la Débora, mare dos fills. Aquesta família monomarental afronta aquest dijous el quart intent de desnonament d’un pis propietat de la Generalitat. El jutjat, finalment, va rebutjar la petició del desnonament en obert.

L’altra situació denunciada és la d’una mare d’una nena, també soltera. El seu cas el va explicar el TOT Barcelona fa dues setmanes. És una dona, amb una filla de quatre anys a càrrec, que ha té un pis adjudicat de protecció oficial a l’Ampolla, a Terres de l’Ebre, però fa anys que n’ha demanat el trasllat sense que aconseguir-ho. Amb aquesta situació, s’ha vist forçada, “després d’una situació traumàtica”, a venir a Barcelona mentre seguia pagant aquell habitatge. En aquest temps, ha viscut, juntament amb la seva filla, en set pensions. La despesa acumulada ha estat de “33.000 euros” per un pis on no vivia, ha assegurat en la roda de premsa. Després d’una protesta, un representant de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya es va comprometre a reunir-se amb ella i buscar una solució. Finalment, però, la mare es queixa que se li ha negat la possibilitat d’obtenir el trasllat sense donar-li un motiu clar.

Versions contràries

En un primer moment, en la reunió de fa dues setmanes, se li va arribar a dir que se li oferirien “tres opcions” de nous habitatges públics a prop de Barcelona, assegura la dona. Tanmateix, avui ha explicat “l’incompliment” d’aquella proposta. En la trobada que van tenir la setmana passada se li va comunicar, segons ella, “que no complia els requisits”. Tot i demanar explicacions, l’afectada assegura que ningú no li va esclarir en què consistien aquests condicionants. Davant d’això, la mare soltera, que prefereix mantenir l’anonimat, ha insistit en què “el que no es pot fer és jugar amb la gent”. 

En l’última informació publicada per aquest diari, fonts de l’Agència d’Habitatge de Catalunya reconeixien que hi hauria una segona cita per buscar una solució per aquesta dona i asseguraven que les negociacions havien avançat gràcies a que la mare soltera havia aportat “nova documentació” que acreditava la seva situació. Ella, però, assegura que la Generalitat ja tenia constància de tot el seu cas i que aquest argument era una “excusa” per justificar la demora per solucionar el seu cas.

De fet, aquesta sospita encaixa amb algunes contradiccions detectades avui. Després de la protesta d’aquest migdia, fonts de l’agència pública han puntualitzat a aquest diari que “el problema és que la mare només vol un pis a Barcelona i, per tant, s’ha de dirigir al Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que és qui té les competències”. Aquesta versió xoca frontalment amb el que la dona assegura a aquest diari, que manté que a ella ja li havien dit que no podrien atorgar-li un pis a la capital catalana i que, per tant, acceptaria anar a una població pròxima a Barcelona. I, encara de manera més evident, les explicacions de l’agència queden confrontades amb el document al qual ha tingut accés el TOT Barcelona que explicava l’acord al qual es va arribar aquell 16 de gener. 

El text, signat pel responsable de l’ens de la Generalitat que va portar la negociació, Xavier Roig, concreta que la dona sol·licitava “ampliar el radi de poblacions a la quals poder fer el canvi” de pis de protecció oficial. 

Document d'acord entre la mare soltera i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya

Document d’acord entre la mare soltera i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya 

De fet, segons ha pogut saber aquest diari, a aquesta família monomarental se li havia arribat a oferir possibles alternatives, de manera explícita, a poblacions com l’Hospitalet de Llobregat i Cerdanyola del Vallès. Ara, després de la nova versió de l’ens públic, la mare creu que l’administració “s’està intentant rentar les mans”.

Nou comentari